Cada capvespre a les vuit, els ciutadans surten als balcons i esclaten en aplaudiments, en senyal de reconeixement i homenatge als professionals de la sanitat. Des que va començar la pandèmia, els sanitaris han esdevingut símbol de servei públic i abnegació, però també un punt de referència. I no un qualsevol, sinó una referència de seguretat a la qual aferrar-se en un moment de profunda incertesa. Aquesta acció testimonial no és un fet minoritari o aïllat, els operadors de telecomunicacions constaten que durant els minuts previs i posteriors a les 8 de la tarda el tràfic de dades cau notablement.…
Autor: gabrieljaraba
Cada tarde a las ocho, los ciudadanos salen a sus balcones y estallan en aplausos, en señal de reconocimiento y homenaje a los profesionales de la sanidad. Desde que comenzó la pandemia, los sanitarios se han convertido en símbolo de servicio público y abnegación, pero también son un punto de referencia. Y no uno cualquiera, sino una referencia de seguridad a la que aferrarse en un momento de profunda incertidumbre. Esta acción testimonial no es un hecho minoritario o aislado, los operadores de telecomunicaciones constatan que durante los minutos previos y posteriores a las 8 de la tarde el tráfico de…
Vaig entrevistar diverses vegades Luis Eduardo Aute per a El Periódico en els anys 80 i primers 90. La primera vegada que vaig parlar amb ell em va sorprendre i impressionar. Una persona enormement culta, modesta, de tracte fàcil, comprensiva amb un periodista que havia d’entrevistar-lo per a les pàgines d’espectacles d’un diari. Aute semblava ser conscient del dictum de Salvador Pániker: “Tot personatge en una entrevista periodística queda sempre reduït a l’alçada mental del seu entrevistador”. Un servidor estava acostumat a entrevistar artistes, creadors i intel·lectuals de tota mena, però la figura polièdrica d’Aute projectava uns reflexos multicolors que depassaven la cançó i denotava que bevia de les…
Entrevisté varias veces a Luis Eduardo Aute para El Periódico en los años 80 y primeros 90. La primera vez que hablé con él me sorprendió e impresionó. Una persona enormemente culta, modesta, de trato fácil, comprensiva con un periodista que debía entrevistarlo para las páginas de espectáculos de un diario. Aute parecía ser consciente del dictum de Salvador Pániker: “Todo personaje en una entrevista periodística queda siempre reducido a la altura mental de su entrevistador”. Un servidor estaba acostumbrado a entrevistar a artistas, creadores e intelectuales de todas clases, pero la figura poliédrica de Aute proyectaba unos reflejos multicolores…
