M’agradaria començar aquest article amb una frase magistral, però ja vaig tard. Ben pensat, el que m’agradaria és poder tornar-lo a començar amb una altra frase, més genuïna, més seductora i senzilla, una frase que contingués tot l’article en una única línia radiant. Una frase mefistofèlica que integrés l’article i l’ombra de l’article, el que diu i el que no diu, el que es va oblidar de dir i el que mai s’hagués imaginat que arribaria a dir —tot i que, de moment, encara no he dit res, o quasi res, molt poca cosa: boira—. En el fons, és exactament…
Autor: gabrielventura
Diria que tots els poetes necessiten dedicar una part del seu temps al misteri, a no fer res, a una forma del fer que no sempre es tradueix en resultats tangibles. Potser el nostre somni és convertir-nos en l’esglaó perdut del capitalisme, viure en una sala d’espera plena de llibres i cafè (el cafè és molt important), sense ningú que ens esperi, amb tot el temps del món per imaginar versos incomplets i perplexos, o frases senzilles com un mitjó. Llegir els poemes i després oblidar-los, badar i discutir, xerrar pels colzes, amb els colzes… L’altre dia, precisament, fèiem això…
El libro más divertido que he leído este verano ha sido Consejos de un sabelotodo, de John Waters, magníficamente editado por Caja Negra, que no para de publicar una perla tras otra (y esta vez, encima, con unas cubiertas lisas de color mandarina que no pueden ser más gustosas). ¡Forrad las paredes de vuestra habitación con libros de Caja Negra! Su catálogo está enseñando a pensar a toda una generación de millenials desesperados. Vivimos en el Desastre Perpetuo pero John Waters ha venido a salvarnos o, al menos, a hacernos pasar un buen rato con sus historias de vieja gloria…
El llibre més divertit que he llegit aquest estiu ha sigut Consejos de un sabelotodo, de John Waters, magníficament editat per Caja Negra, que no para de publicar una perla rere l’altra (i aquesta vegada, a sobre, amb unes cobertes llises de color mandarina que no poden ser més gustoses). Folreu les parets de la vostra habitació amb llibres de Caja Negra! El seu catàleg està ensenyant a pensar a tota una generació de millenials desesperats. Vivim en el Desastre Perpetu però John Waters ha vingut a salvar-nos o, almenys, a fer-nos passar una bona estona amb les seves històries…
De les primeres pel·lícules de Godard al Living Theatre, tot passant pel Vietnam, la Guerra Freda o la pornografia, Estils radicals, de Susan Sontag, publicat en un dels anys crucials de la segona meitat del vint (1969), suposa una aproximació crítica, lúcida i audaç, a una sèrie d’esdeveniments i estètiques que, d’una manera o altra, apel·laven a certes formes de transgressió. En un dels últims capítols del llibre, “Què passa als Estats Units (1966)”, l’autora, amb la seva habitual cruesa, oferia una visió desoladora del país d’Elvis i el rock and roll, que ja en aquella època veia «condemnat» i…
De las primeras películas de Godard al Living Theatre, pasando por Vietnam, la Guerra Fría o la pornografía, Estilos radicales, de Susan Sontag, publicado en uno de los años cruciales de la segunda mitad del veinte (1969), supone una aproximación crítica, lúcida y audaz, a una serie de eventos y estéticas que, de una manera u otra, apelaban a ciertas formas de transgresión. En uno de los últimos capítulos del libro, “Qué pasa en Estados Unidos (1966)”, la autora, con su habitual crudeza, ofrecía una visión desoladora del país de Elvis y el rock and roll, que ya en aquella…
