“Después de la tormenta siempre viene la calma” cantaven els Estopa, tot i que sembla que la pluja no acabar d’amainar en el país de l’eterna (des)construcció. Ahir era el dia en què suposadament començava la tramitació de la llei d’amnistia amb els suports de Junts per Catalunya, Bildu, ERC, Unidas Podemos, Sumar, i el PSOE. Però la providencial reaparició del “patriota” jutge Aguirre (a càrrec del cas Volhov) ho va empantanar tot, i Junts per Catalunya — sempre a l’aguait de poder fer algun cop d’efecte que els distanciï tant del PSOE com d’ERC —, va decidir frenar-la. Això…
Autor: gpujol
“Después de la tormenta siempre viene la calma”, cantaban los Estopa, aunque parece que la lluvia no acaba de amainar en el país de la eterna (des)construcción. Ayer era el día en que supuestamente comenzaba la tramitación de la ley de amnistía con los apoyos de Junts per Catalunya, Bildu, ERC, Unidas Podemos, Sumar y el PSOE. Pero la providencial reaparición del “patriota” juez Aguirre (a cargo del caso Volhov) lo empantanó todo, y Junts per Catalunya, siempre a la espera de poder dar algún golpe de efecto que los distancie tanto del PSOE como de ERC, decidió frenarla. Esto…
José Ramón Ubieto Pardo (Sabiñago, Osca) és psicòleg clínic i psicoanalista, així com membre de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi. També és professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i col·laborador habitual en mitjans com La Vanguardia, El Periódico i CatalunyaPlural. Ha publicat diferents llibres, entre els quals hi ha Niños hiper: infancias hiperactivas, hipersexualizadas, hiperconectadas (NED Editores), Del padre al iPad: Familias y redes en la era digital (NED Editores) i el seu darrer, ¿Adictos o amantes? Claves para la salud mental digital en infancias y adolescencias (Editorial Octaedro). Parlem de tecnologia, salut mental…
José Ramón Ubieto Pardo (Sabiñago, Huesca) es psicólogo clínico y psicoanalista, así como miembro de la Escuela Lacaniana de Psicoanálisis y de la Asociación Mundial de Psicoanálisis. Asimismo, es profesor de la Universidad Oberta de Catalunya (UOC) y colaborador habitual en medios como La Vanguardia, El Periódico y CatalunyaPlural. Ha publicado distintos libros, entre los que se cuentan Niños hiper: infancias hiperactivas, hipersexualizadas, hiperconectadas (NED Editores), Del padre al iPad: Familias y redes en la era digital (NED Editores) y el último de ellos, ¿Adictos o amantes? Claves para la salud mental digital en infancias y adolescencias, publicado por la…
Ha passat mig any des que Jaume Collboni va ser investit alcalde de Barcelona gràcies als vots del Partit Popular i Barcelona en Comú, i si bé mig any no és suficient per a jutjar un govern, sí que permet veure les línies mestres que es planteja traçar. Fruit de les eleccions municipals del mes de maig, Collboni només disposa de 10 dels 41 regidors totals del Consistori i se situa a 11 més de la majoria absoluta. Això dibuixava, d’entrada, dos escenaris possibles per al PSC: si girava el cap a l’esquerra, BComú i ERC haurien de ser els…
L’arribada al Palau de la Generalitat del primer republicà, noranta anys després que Companys fou investit president un onze de maig de 1936, fou rebut amb (moderada) il·lusió pel conjunt d’entitats del sector social i gran gruix de l’esquerra progressista. ERC s’havia distanciat del processisme conservador propi del món postconvergent i Aragonès esgrimia un llenguatge contrari amb les polítiques d’austeritat, mentre que criticava al PSC el seu gir ideològic cap a la dreta. En l’àmbit estatal i europeu, ERC consolidava les aliances amb Bildu i el BNG, i Gabriel Rufián — portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats — continua ubicant-se…
La llegada al Palau de la Generalitat del primer republicano, noventa años después de que Companys fuera investido presidente un once de mayo de 1936, fue recibida con (moderada) ilusión por el conjunto de entidades del sector social y gran parte de la izquierda progresista. ERC se había distanciado del procesismo conservador propio del mundo postconvergente, y Aragonès esgrimía un lenguaje contrario a las políticas de austeridad, mientras criticaba al PSC por su giro ideológico hacia la derecha. En el ámbito estatal y europeo, ERC consolidaba las alianzas con Bildu y el BNG, y Gabriel Rufián —portavoz de ERC en…
Los resultados electorales delineaban un único camino para la investidura. Era un camino repleto de trampas, cantos de sirena y bifurcaciones que no conducían a ningún lugar. Pedro Sánchez, quien desde el principio afirmó que habría un nuevo gobierno de coalición, ha mantenido una tenacidad digna del héroe de Virgilio, sin dejarse perturbar por las amenazas de jueces, militares y expresidentes con complejo de semidiós. La España invertebrada, epíteto al que aludía Ortega para referirse a esas dos Españas contrapuestas, brilla ahora con intensidad. Es irónico que el salvador de Sánchez haya terminado siendo Carles Puigdemont, pero, ciertamente, nada une…
Els resultats electorals prefiguraven un únic camí per a la investidura. Era un camí ple de paranys, cants de sirena i bifurcacions que no conduïen enlloc. Pedro Sánchez, que des del principi va afirmar que hi hauria un nou govern de coalició, ha mantingut una tenacitat digna de l’heroi de Virgili i no s’ha deixat pertorbar per les amenaces de jutges, militars i expresidents amb complex de semideu. de L’Espanya invertebrada, epítet a què al·ludia Ortega per referir-se a aquestes dues Espanyes contraposades, ara brilla amb intensitat. És irònic que el salvador de Sánchez hagi acabat sent Carles Puigdemont, però,…
Ho comentàvem en un article just després de les eleccions. Només hi havia un camí possible: amnistia sí, referèndum no. Era l’acord que ningú volia, un acord on tothom perdria alguna cosa, però era l’únic acord possible. Pel costat del PSOE, el cost s’està veient aquests dies amb les manifestacions feixistes als carrers de Madrid, en els pronunciaments d’alguns dels seus barons i, també, els comunicats reaccionaris del poder judicial. Per molt que des de l’equip de comunicació de Pedro Sánchez el pacte es vengui com una oportunitat, la fotografia amb Puigdemont fa trontollar els equilibris discursius dels socialistes, que…
