El Partido Popular de Núñez Feijoo ha ganado las elecciones, pero los populares (136) no suman suficiente con sus aliados de VOX (33) y UPN (1) y Coalición Canaria (1) y se quedan a cinco diputados de los 176 que marca la mayoría absoluta. Con estos resultados, el bloque de la moción de censura podría repetir la jugada con la que echó a Rajoy en 2019 y reeditar un nuevo gobierno entre el PSOE y SUMAR. El PSOE ha obtenido 122 escaños, que sumados a los de la formación política que lidera Yolanda Díaz (33), ERC (7), Bildu (6), PNV…
Autor: gpujol
El Partit Popular de Núñez Feijoo ha guanyat les eleccions, però els populars (136) no sumen suficient amb els seus aliats de VOX (33) i UPN (1) i Coalició Canària (1) es queden a cinc diputats dels 176 que marca la majoria absoluta. Amb aquests resultats, el bloc de la moció de censura podria repetir la jugada amb què va fer fora a Rajoy l’any 2019 i reeditar un govern de PSOE i SUMAR. El PSOE ha obtingut 122 escons, que sumats als de la formació política que lidera Yolanda Díaz (33), ERC (7), Bildu (6), PNV (5) i BNG…
En el año 1934, a las puertas de iniciarse la Segunda República Española, Manuel Azaña —su futuro presidente—, publicaría Las dos Españas, un libro en donde abordaba la compleja situación política y social en la que se encontraba el país, en un esquema similar al presentado por Ortega y Gasset en La España Invertebrada unos años atrás: la España liberal y progresista, en este caso representada por la República, buscaba modernizar el país, establecer una sociedad más justa y avanzar hacia una mayor democratización. La España conservadora y tradicionalista, que se oponía a los cambios impulsados por la República y…
L’any 1934, a les portes d’iniciar-se la Segona República Espanyola, Manuel Azaña —el seu futur president—, publicaria “Les dues Espanyes”, un llibre on abordava la complexa situació política i social en la qual es trobava el país, en un esquema similar al presentat per Ortega y Gasset a l’Espanya Invertebrada uns anys enrere: l’Espanya liberal i progressista, en aquest cas representada per la República, buscava modernitzar el país, establir una societat més justa i avançar cap a una major democratització. L’Espanya conservadora i tradicionalista, que s’oposava als canvis impulsats per la República i defensava la preservació de les institucions i…
Mientras Junts per Catalunya facilitaba la entrada en la las instituciones de la extrema derecha en Catalunya y ERC ponía una alfombra roja en Trias en Barcelona, Barcelona en Comú lo hacía saltar todo por los aires treinta minutos antes de que se iniciara el Pleno que debía hacer a Trias alcalde de la capital catalana: los comunes daban un giro de 180 grados y anunciaban que darían sus votos a Jaume Collboni. La tensión era absoluta en Sant Jaume y los teléfonos echaban humo, especialmente en la sede de Génova del Partido Popular en Madrid. Daniel Sirera había flirteado previamente con la idea de…
Mentre Junts per Catalunya facilitava l’entrada a les institucions de l’extrema dreta a Catalunya i ERC posava una catifa vermella a Trias a Barcelona, Barcelona en Comú ho feia saltar tot pels aires trenta minuts abans que s’iniciés el Ple que havia de fer a Trias alcalde de la capital catalana: els comuns feien un gir de 180 graus i anunciaven que donarien els seus vots a Jaume Collboni. La tensió era absoluta a Sant Jaume i els telèfons treien fum, especialment a la seu de Gènova del Partit Popular a Madrid. Daniel Sirera havia flirtejat prèviament amb la idea de donar els seus vots…
L’endemà de les eleccions municipals, Pere Aragonès compareixia davant les càmeres per a fer una anàlisi dels (fluixos) resultats de la seva formació. Les paraules del president de Catalunya foren aquelles tan característiques d’ERC quan, a la primera de canvi, les coses se’ls hi torcen una mica: mirar cap a la dreta i intentar satisfer a Junts per Catalunya, en aquest cas, amb la mitja proposta de repensar la possibilitat de concórrer a unes llistes úniques. Qui es pensava que ERC havia passat pàgina, s’equivocava, perquè la síndrome d’Estocolm és forta i la possibilitat de repetir els mateixos errors del…
Si ésta fuera una cuestión estrictamente de afinidad ideológica no habría impedimentos en el pacto. ERC ha aprobado los presupuestos del Ayuntamiento de Colau y Collboni sistemáticamente, y el PSC ha aprobado a Pere Aragonès las cuentas en la Generalitat; pero ERC y el PSC son partidos políticos, y como partidos que son, su agenda ve más determinada por la expectativa electoral que por la voluntad de aplicar las políticas públicas definidas en su programa. Al menos en la ciudad de Barcelona, es posible comparar el modelo de Trias con el modelo Colau-Collboni (+Maragall) que ha gobernado la ciudad en…
Si aquesta fos una qüestió estrictament d’afinitat ideològica no hi hauria impediments al pacte. ERC ha aprovat els pressupostos de l’ajuntament de Colau i Collboni sistemàticament, i el PSC li ha aprovat a Pere Aragonès els comptes a la Generalitat; però ERC i el PSC són partits polítics, i com a partits que són, la seva agenda ve més determinada per l’expectativa electoral que per la voluntat d’aplicar les polítiques públiques definides en el seu programa. Com a mínim a la ciutat de Barcelona, és possible comparar el model de Trias amb el model Colau-Collboni (+Maragall) que ha governat la ciutat en…
Xavier Trias ha ganado las elecciones en Barcelona. Ahora ya puede decirse que la lista personalísima de Junts per Catalunya, que ha escondido la marca del partido durante la campaña, se ha demostrado acertada. El efecto Trias ha funcionado. Sin un programa sólido ni propuesta concreta alguna —más allá de sacar el carril bici de la Vía Augusta—, Trias ha ganado basando la campaña en dos factores que se han demostrado cruciales: la nostalgia de un pasado mejor y el anticolauisme. Los resultados han sido tan ajustados como prometían las encuestas. Una noche de infarto, especialmente en las sedes de…
