Xavier Trias ha guanyat les eleccions a Barcelona. Ara ja es pot dir que la llista personalíssima de Junts per Catalunya, que ha amagat la marca del partit durant la campanya, s’ha demostrat encertada. L’efecte Trias ha funcionat. Sense un programa sòlid ni cap proposta concreta —més enllà de treure el carril bici de la Via Augusta—, Trias ha guanyat basant la campanya en dos factors que s’han demostrat crucials: la nostàlgia d’un passat millor i l’anticolauisme. Els resultats han estat tan ajustats com prometien les enquestes. Una nit d’infart, especialment en les seus de Barcelona en Comú, PSC i…
Autor: gpujol
Hace aproximadamente un año empezaron los preparativos para lo que sucederá el domingo. Las campañas electorales duran unas semanas, pero se cocinan durante un año. Entonces, el mejor posicionado para ganar las elecciones era Ernest Maragall, quien ya había quedado al frente en las elecciones del 2019. Collboni le seguía de cerca, y Colau quedaba en un discreto tercer puesto. Los comunes deseaban la entrada de Trias en campaña. La necesitaban, de hecho. Era su única salvación. Trias haría un agujero tanto en el electorado de ERC como en el del PSC y contribuiría a situar la campaña como algo…
Fa aproximadament un any van començar els preparatius pel que succeirà diumenge. Les campanyes electorals duren unes setmanes, però es cuinen durant tot un any. Llavors, el millor posicionat per a guanyar les eleccions era Ernest Maragall, qui ja havia quedat al capdavant en les eleccions del 2019. Collboni el seguia de prop, i Colau quedava en un discret tercer lloc. Els comuns desitjaven l’entrada de Trias en campanya. La necessitaven, de fet. Era la seva única salvació. Trias faria un forat tant en l’electoral d’ERC com en el del PSC i contribuiria a situar la campanya com una cosa de dos. A principi d’any — poc…
Han passat dues guerres mundials, el capitalisme i la globalització han canviat radicalment el paradigma econòmic, el canvi climàtic amenaça l’existència dels humans a la Terra, i una empresa privada preveu aviat un peu a terra a Mart… i, tot i això, quan parlem de política, tots els camins ens acaben portant la Revolució Francesa i als conceptes d'”esquerra” i “dreta” que es van forjar entre 1789 i 1791 a l’Assemblea Nacional Francesa, on els partidaris del rei i l’antic règim seien a la dreta del president de l’assemblea, mentre que els revolucionaris i els partidaris del canvi seien a…
Els pactes postelectorals, en general, els carrega el diable. En general. Perquè en aquestes eleccions sembla que el diable s’ha aliat amb Ragnarök, amb Morgorth, amb Kirin i amb Yama per fer-ho encara més interessant. Anunciar amb quins partits es vol pactar hauria de ser d’obligat compliment. Però no ho és, i la lògica és una altra: si es diu és perquè es considera que els afavorirà electoralment. No hi ha més volta de fulla. A hores d’ara les úniques candidatures que han fet explícit els seus desitjos de coalició electoral són Junts per Catalunya i Barcelona en Comú, que…
A nadie le ha importado lo más mínimo lo que pasaba en las propiedades ocupadas en el barrio de la Bonanova de Barcelona hasta hace cuatro días. El Kubo fue ocupada en el año 2016, y La Ruina lo fue en el año 2019. Declaraciones de los vecinos de la zona constatan que en todos estos años no ha habido conflictos de ningún tipo con los malvados ocupantes del barrio de Sant Gervasi de Barcelona, corazón burgués de la ciudad. El término “okupa”, —presentado como se presenta por los principales medios de comunicación del país—, parte de una estrategia deshumanizadora…
A ningú li ha importat el més mínim el que passava en les propietats ocupades en el barri de la Bonanova de Barcelona fins fa quatre dies. El Kubo va ser ocupada l’any 2016, i La Ruina ho va ser l’any 2019. Declaracions dels veïns de la zona constaten que en tots aquests anys no hi ha hagut conflictes de cap mena amb els malvats ocupants del barri de Sant Gervasi de Barcelona, cor burgès de la ciutat. El terme “okupa”, presentat com es presenta pels principals mitjans de comunicació del país, parteix d’una estratègia deshumanitzadora similar a la utilitzada amb concepte dels…
Es pot argumentar — i segurament amb raó —, que realment mai ningú s’ha llegit programes electorals més enllà dels quatre freaks que, com un servidor, preferien passar l’estona del pati discutint de política en lloc de xutar la pilota d’un costat a l’altre. Però el desconeixement d’una cosa mai es pot valorar com un fet positiu, i encara menys si del que estem parlant és de la voluntat política feta lletra d’aquells que decidiran el nostre futur en els quatre anys vinents. Tot això ja s’ho devia ensumar Iglesias quan, per les eleccions del 2016, Podemos va decidir que…
Se puede argumentar — y seguramente con razón —, que realmente nunca nadie se ha leído los programas electorales más allá de los cuatro freaks que, como un servidor, preferían pasarse el recreo discutiendo de política en lugar de chutar la pelota de un costado a otro. Pero el desconocimiento de una cosa nunca puede valorarse como un hecho positivo, y todavía menos si de lo que estamos hablando es de la voluntad política hecha letra de aquellos que van a decidir nuestro futuro en los próximos cuatro años. Todo esto ya se lo debería oler Iglesias cuando, para las elecciones…
Jaume Collboni (53) es el candidato del PSC en las elecciones municipales de Barcelona. Por tercera vez —pues ya fue el candidato en las elecciones de 2015 y 2019 —, intentará hacerse con la alcaldía de la ciudad, y, según indican las encuestas, está más cerca que nunca de conseguirlo: en estos momentos, casi todas las encuestas pronostican un triple empate entre Ada Colau (BComú), Xavier Trias (Junts per Catalunya) y el propio Collboni. Al ser preguntado sobre cuál sería la primera medida que tomaría de ser alcalde, el candidato responde rápidamente: “el orden y la seguridad”. Sin embargo, también…
