A Itàlia guanya l’extrema dreta, la inflació segueix desbocada, la guerra a Ucraïna s’agria i el món occidental es prepara per a un dels hiverns més difícils que el món sortit de la segona guerra mundial ha vist mai. Mentrestant, a Catalunya, — que no serà un estat independent, però clarament viu en el seu propi microcosmos mediàtic-polític — observa atònita com la roda del hàmster, miraculosament, pot seguir rodant una estona més. Aquests són els fets recents que van dur a la situació actual: Albert Batet, tremolós, prenia la paraula en el debat de política general al parlament de…
Autor: gpujol
Junts per Catalunya es troba en un moment complicat. La darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicada el mes de juliol li atorgava una forquilla d’entre 22 i 27 diputats, lluny dels 32 actuals. Part d’aquest desgast es deu al conflicte intern en el qual sembla instal·lat la formació, caracteritzat, a grans trets, per l’enfrontament entre les dues meitats que representen Jordi Turull — actual secretari general del partit —, i Laura Borràs — actual presidenta del partit —. Alhora, l’actual situació política de Laura Borràs — suspesa de les seves funcions com a presidenta del parlament — dificulta…
Junts per Catalunya se encuentra en un momento complicado. La última encuesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicada en julio le otorgaba una horquilla de entre 22 y 27 diputados, lejos de los 32 actuales. Parte de este desgaste se debe al conflicto interno en el que parece instalado la formación, caracterizado, a grandes rasgos, por el enfrentamiento entre las dos mitades que representan a Jordi Turull —actual secretario general del partido—, y Laura Borràs — actual presidenta del partido —. Asimismo, la actual situación política de Laura Borràs — suspendida de sus funciones como presidenta del parlamento— dificulta la…
Han pasado diez años desde la primera gran manifestación independentista y las cosas han cambiado substancialmente. La aplicación imparable de la ley del péndulo ha invertido todos y cada uno de esos sentimientos primeros y ha convertido la unidad en división, la ilusión en desesperación, y la inocencia en rabia.El proceso independentista siempre ha sido dos cosas absolutamente diferentes, pero inextricablemente inesperables una de otra: la emoción sentida de millones de catalanes que soñaban con recuperar el paraíso perdido —pues la independencia se ha alimentado, como no puede ser de otra forma, de los mitos y ficciones de una Catalunya…
Han passat deu anys des de la primera gran manifestació independentista i les coses han canviat substancialment. L’aplicació imparable de la llei del pèndol ha invertit tots i cadascun d’aquells sentiments primers i ha convertit la unitat en divisió, la il·lusió en desesperació, i la innocència en ràbia.El procés independentista sempre ha sigut dues coses absolutament diferents, però inextricablement inesperables l’una de l’altra: l’emoció sentida de milions de catalans que somiaven en recuperar el paradís perdut — doncs la independència s’ha alimentat, com no pot ser d’una altra manera, dels mites i ficcions d’una Catalunya passada lliure del jou de…
La Barcelona d’avui poc o res té a veure amb la Barcelona d’ahir. Les antigues fàbriques del Poble Nou s’han convertit en llocs fetitxe per a exposicions d’art i disseny cool, i el litoral barceloní, en altres temps ocupat per milers de barraquistes, és avui el lloc de peregrinació del turisme low cost europeu. Si bé les olimpíades de 1992 van ser el punt d’inflexió que va aconseguir convertir la Barcelona grisa i contaminada a la Barcelona guai —també contaminada— d’avui dia, la mutació de la ciutat durant el segle vint obeeix a una constant que ha determinat part del…
Ningú s’esperava que la reconfiguració de l’espai post convergent aniria tant per llarg. Ha passat tant de temps que, de fet, aquell espai polític hegemònic del centredreta català ja no existeix, i els elements que el componien s’han fet pedaços. Alguns d’aquests s’han integrat en altres formacions polítiques com ERC o el PSC; d’altres s’han esfumat per complet i ja no tornaran mai més. Formen part de la història de Catalunya. El vaixell s’enfonsa, però els tripulants semblen no adonar-se’n. El “gen convergent” perdura només en el fet de sentir-se hereus del patrimoni i institucions del país. Mostres d’aquest record…
Nadie se esperaba que la reconfiguración del espacio puesto convergente iría para tan largo. Ha pasado tanto ya tanto tiempo que, de hecho, aquel espacio político hegemónico de la centroderecha catalana ya no existe, y los elementos que lo componían se han dividido en distintas partes. Algunas de estas se han integrado en otras formaciones políticas como ERC o el PSC; otras se han esfumado por completo y ya no volverán nunca más. Forman parte de la historia de Cataluña. El barco se hunde, pero los tripulantes parecen no darse cuenta. El “gen convergente” perdura solo en el hecho de…
Entrevista amb Antonio Gómez, filòsof, escriptor, i professor de la Universitat de Barcelona. Ha publicat, entre altres, Ernesto Laclau i Chantal Mouffe: Populisme i hegemonia (2018, Ed. Gedisa), Maradona, un mite plebeu (2021, Ned Edicions) i, recentment, Els oblidats. Ficció d’un proletariat reaccionari (2022, Bellaterra Edicions). Parlem amb l’autor, arran de la seva última obra, sobre què significa ser obrer avui dia. Quan escoltem l’expressió “classe obrera” immediatament ens ve al capdavant un imaginari, en el qual se situa una certa estètica i un lloc de treball — la fàbrica — que igual té més a veure amb període històric determinat amb no amb la realitat actual,…
Antonio Gómez Vilar es filósofo, escritor, y profesor de la Universidad de Barcelona. Ha publicado, entre otros Ernesto Laclau y Chantal Mouffe: Populismo y hegemonía (2018, Ed. Gedisa), Maradona, un mito plebeyo (2021, Ned Edicions) y, recientemente, Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (2022, Bellaterra Edicions). Hablamos con el autor, a raíz de su última obra, sobre lo que significa ser obrero hoy en día Cuando escuchamos la expresión “clase obrera” inmediatamente nos viene a la cabeza un imaginario, en el que se sitúa una cierta estética y un puesto de trabajo – la fábrica – que igual tiene…
