El dilluns el diari ARA publicava un article d’Oriol Junqueras que, en qüestió de poques hores, sacsejava la comunitat mediàtica i política. Junqueras no demanava perdó per ser independentista, com molts dels mitjans d’àmbit estatal han volgut fer creure. Tampoc renunciava a la independència. De fet, el titular que més es va poder llegir era que “Junqueras rechaza la unilateralidad”. La paraula unilateralitat, tot i que planejava en tot l’article, no es mencionava ni una sola vegada. A les portes dels indults, la sensibilitat és tan elevada i el moment polític és tan complex que tothom vol portar l’aigua al seu molí. Les…
Autor: gpujol
Considerant que hi ha diversos reportatges i estudis similars que posen el focus on el posareu vosaltres, què considereu que encara no ha estat ben explicat sobre el procés migratori de les joves desplaçades de l’Àfrica Occidental a la península Ibèrica? El nostre interès i sota el paraigua que volem treballar és la visibilització de les noies, tant aquelles que han complert la majoria d’edat com les joves, que forçosament s’han de desplaçar del seu país d’origen, sigui pel motiu que sigui. Si llegim estudis, així com han fet des del CEAR, i segons testimonis a terreny, com el del Mame Cheik Mbaye de Federación de Asociaciones Africanas Canarias, el…
A mediados del siglo XIX, el pensador y escritor Ramón de Campoamor escribió de manera poética lo que, de alguna manera, siempre ha formado parte de la cultura popular: «Y es que en el mundo traidor / nada hay verdad ni mentira: / todo es según el color / del cristal con que se mira». Hay varias maneras – la mayoría mucho menos elegantes – para decir la misma cosa, que al final se resume en una sola: fuera del mundo de la verdad científica, todo es relativo. Ahora bien, la política obliga forzosamente a escoger entre unas y otras…
A mitjans del segle XIX, el pensador i escriptor Ramón de Campoamor y Campoosorio escrigué de manera poètica allò que, d’alguna manera, sempre ha format part de la cultura popular: «Y es que en el mundo traidor / nada hay verdad ni mentira: / todo es según el color / del cristal con que se mira». Hi ha diverses maneres – la majoria molt menys elegants – per dir la mateixa cosa, que al final es resumeix en una sola: fora del món de la veritat científica, tot és relatiu. Ara bé, la política obliga forçosament a escollir entre unes…
Pere Aragonès ha decidit renovar gairebé al complet l’equip de l’anterior legislatura. La majoria (8 de 14) són dones. Del total, només tres repetiran: Jordi Puigneró, vicepresident i conseller de polítiques digitals i infraestructures, Teresa Jordà, consellera d’acció climàtica, agricultura i alimentació, i el mateix president Aragonès. La resta són els següents: Laura Vilagrà (ERC) conselleria de presidència, Jaume Giró (Junts per Catalunya) Economia, Victòria Alsina (Junts) acció exterior, relacions institucionals i transparència; Joan Ignasi Elena (ERC) es farà càrrec d’interior, mentre que Josep Mara Argimon serà el conseller de salut per Junts per Catalunya, Natàlia Garriga (ERC) ho serà de cultura, Lourdes Ciuró (Junts) ho serà de…
Catalunya ja té un nou President. Després d’un tira i arronsa esgotador, ha passat el que havia de passar. El Procés aguanta, encara que sigui en una forma espectral. La CUP ha donat els vots necessaris per a continuar amb una fórmula de Govern que, tot i desesperar a tercers i fatigar a propis, sobreviu en el temps. Tothom sap que les coses no sortiran tal com diuen que sortiran. El pacte entre la CUP i ERC ha caducat abans d’entrar en vigor, i la promesa que la lluita per l’hegemonia entre Junts i ERC quedarà diluïda entre muntanyes de comissions…
Ya hace unos años que la metáfora utilizada para describir el Procés ha sido la de un hámster que da vueltas de manera incesante en su rueda. Esta ha sido una metáfora muy acertada para describir aquello que se ha convertido en tan catalán como el pà amb tomàquet, los castellers, o los recortes en salud. La rueda era el mundo de la política catalana, y el hámster el conjunto de actores políticos independentistas que la hacían posible. El Procés en cuanto metáfora del hámster mostraba dos cosas: por un lado nos hablaba del tedio de tener que proseguir…
Ja fa uns anys que la metàfora utilitzada per descriure el Procés ha estat la d’un hàmster que dóna voltes de manera incessant dins la seva roda. Aquesta ha estat una metàfora molt encertada per descriure allò que ha esdevingut tan català com el pa amb tomàquet, els castellers, o les retallades en salut. La roda era el món de la política catalana, i el hàmster el conjunt d’actors polítics independentistes que la feien possible. El Procés en quant a metàfora del hàmster mostrava dues coses: per un costat ens parlava del tedi d’haver de prosseguir ad eternum un camí…
Ernesto Castro és, als seus trenta anys, un dels filòsofs espanyols més influents i reconeguts de país. Els seus últims llibres de no ficció són: El trap: Filosofía millennial para la crisis en España (Errata Naturae, 2019), Realismo poscontinental: Ontología y epistemología para el siglo XXI (Materia Oscura, 2020), Ética, estética y política: Ensayos (y errores) de un metaindignado (Arpa, 2020), Memorias y libelos del 15M (Arpa, 2021) y Otro palo al agua: Textos de crítica cultural (Roneo, 2021). Parlem amb ell pocs dies abans de celebrar-se el desè aniversari del 15-M, moviment social clau en la història d’Espanya que van influir en altres moviments socials com Occupy…
Laia Estrada fue la cabeza de lista por Tarragona en las últimas elecciones catalanas y tuvo una presencia destacada durante la campaña electoral. Lleva en política institucional desde el año 2015, cuando entró como concejal por la CUP en su municipio, pero ésta es su primera legislatura como diputada en el Parlament de Catalunya. Estrada se expresa de manera rápida y elocuente – cosa normal cuando al talento se le suman horas de discusiones y debates en asambleas –. Considera que el acuerdo entre la CUP y ERC es un “acuerdo de mínimos”, y defiende que el proyecto de una…
