Autor: gpujol

Abans de les eleccions generals, Carles Puigdemont jurava i perjurava que no faria president a Pedro Sánchez. El PSOE era un dels botxins de l’independentisme, un adalil del 155, i en el pitjor dels dies, uns nyordos tan malvats i perillosos com el PP, però una mica més cínics i hipòcrites que aquests. Per Pedro Sánchez, l’expresident Puigdemont era un trànsfuga irredimible, un traïdor a la sagrada Constitució espanyola, i, a dies, un nacionalista empedreït que flirtejava amb els discursos xenòfobs de l’extrema dreta. Però van passar les eleccions, i d’un dia per l’altre tots els insults, els retrets, i tota la…

A Catalunya els resultats tenen una primera lectura fàcil: el PSC arrasa i l’independentisme perd la seva hegemonia. El daltabaix de les formacions independentistes, accentuat en el cas d’ERC, que passa de 13 a 7 diputats, té, alhora, diferents interpretacions. Per un costat no sembla insensat pensar que el marc d’aquestes eleccions, on tot passava o bé per una majoria absoluta del bloc de PP-VOX, o bé per la possibilitat de reeditar l’actual govern de l’Estat, hagi concentrat en el vot al PSOE en detriment d’altres formacions. També sembla evident que la campanya favorable a l’abstenció promoguda per sectors de…

En Cataluña los resultados tienen una primera lectura fácil: el PSC arrasa y el independentismo pierde su hegemonía. El descalabro de las formaciones independentistas, acentuado en el caso de ERC, que pasa de 13 a 7 diputados, tiene, a la vez, diferentes interpretaciones. Por un lado, no parece insensato pensar que, atendiendo el marco de estas elecciones donde todo pasaba o bien por una mayoría absoluta del bloque de PP-VOX, o bien por la posibilidad de reeditar el actual gobierno del Estado, se haya concentrado en el voto en el PSOE en detrimento de otras formaciones. También parece evidente que…

El Partido Popular de Núñez Feijoo ha ganado las elecciones, pero los populares (136) no suman suficiente con sus aliados de VOX (33) y UPN (1) y Coalición Canaria (1) y se quedan a cinco diputados de los 176 que marca la mayoría absoluta. Con estos resultados, el bloque de la moción de censura podría repetir la jugada con la que echó a Rajoy en 2019 y reeditar un nuevo gobierno entre el PSOE y SUMAR. El PSOE ha obtenido 122 escaños, que sumados a los de la formación política que lidera Yolanda Díaz (33), ERC (7), Bildu (6), PNV…

El Partit Popular de Núñez Feijoo ha guanyat les eleccions, però els populars (136) no sumen suficient amb els seus aliats de VOX (33) i UPN (1) i Coalició Canària (1) es queden a cinc diputats dels 176 que marca la majoria absoluta. Amb aquests resultats, el bloc de la moció de censura podria repetir la jugada amb què va fer fora a Rajoy l’any 2019 i reeditar un govern de PSOE i SUMAR. El PSOE ha obtingut 122 escons, que sumats als de la formació política que lidera Yolanda Díaz (33), ERC (7), Bildu (6), PNV (5) i BNG…

En el año 1934, a las puertas de iniciarse la Segunda República Española, Manuel Azaña —su futuro presidente—, publicaría Las dos Españas, un libro en donde abordaba la compleja situación política y social en la que se encontraba el país, en un esquema similar al presentado por Ortega y Gasset en La España Invertebrada unos años atrás: la España liberal y progresista, en este caso representada por la República, buscaba modernizar el país, establecer una sociedad más justa y avanzar hacia una mayor democratización. La España conservadora y tradicionalista, que se oponía a los cambios impulsados por la República y…

L’any 1934, a les portes d’iniciar-se la Segona República Espanyola, Manuel Azaña —el seu futur president—, publicaria “Les dues Espanyes”, un llibre on abordava la complexa situació política i social en la qual es trobava el país, en un esquema similar al presentat per Ortega y Gasset a l’Espanya Invertebrada uns anys enrere: l’Espanya liberal i progressista, en aquest cas representada per la República, buscava modernitzar el país, establir una societat més justa i avançar cap a una major democratització. L’Espanya conservadora i tradicionalista, que s’oposava als canvis impulsats per la República i defensava la preservació de les institucions i…

Mientras Junts per Catalunya facilitaba la entrada en la las instituciones de la extrema derecha en Catalunya y ERC ponía una alfombra roja en Trias en Barcelona, Barcelona en Comú lo hacía saltar todo por los aires treinta minutos antes de que se iniciara el Pleno que debía hacer a Trias alcalde de la capital catalana: los comunes daban un giro de 180 grados y anunciaban que darían sus votos a Jaume Collboni. La tensión era absoluta en Sant Jaume y los teléfonos echaban humo, especialmente en la sede de Génova del Partido Popular en Madrid. Daniel Sirera había flirteado previamente con la idea de…

Mentre Junts per Catalunya facilitava l’entrada a les institucions de l’extrema dreta a Catalunya i ERC posava una catifa vermella a Trias a Barcelona, Barcelona en Comú ho feia saltar tot pels aires trenta minuts abans que s’iniciés el Ple que havia de fer a Trias alcalde de la capital catalana: els comuns feien un gir de 180 graus i anunciaven que donarien els seus vots a Jaume Collboni. La tensió era absoluta a Sant Jaume i els telèfons treien fum, especialment a la seu de Gènova del Partit Popular a Madrid. Daniel Sirera havia flirtejat prèviament amb la idea de donar els seus vots…

L’endemà de les eleccions municipals, Pere Aragonès compareixia davant les càmeres per a fer una anàlisi dels (fluixos) resultats de la seva formació. Les paraules del president de Catalunya foren aquelles tan característiques d’ERC quan, a la primera de canvi, les coses se’ls hi torcen una mica: mirar cap a la dreta i intentar satisfer a Junts per Catalunya, en aquest cas, amb la mitja proposta de repensar la possibilitat de concórrer a unes llistes úniques. Qui es pensava que ERC havia passat pàgina, s’equivocava, perquè la síndrome d’Estocolm és forta i la possibilitat de repetir els mateixos errors del…