Mientras las calles de las diferentes ciudades del Estado hierven de la rabia por el encarcelamiento de Hasél, los partidos políticos siguen concentrados para intentar resolver el complejo puzle que nos dejó la noche electoral del 14-F. Excepto VOX, PP y C’s –que quedarán marginados de cualquier pacto electoral –, y En Comú Podem, que ya ha mostrado sus preferencias en un pacto de izquierdas que pasaría o bien por el PSC y ERC, o bien por la CUP y ERC (que tendría que depender de la abstención del PSC o de Juntos), el resto de partidos todavía no se…
Autor: gpujol
Un gobierno de izquierdas en Catalunya es posible. Y no es tan difícil como se plantea. Sería un gobierno absolutamente razonable en cualquier lugar del mundo. Si su posibilidad no se contempla desde un principio es debido a las siguientes tres razones: la primera y principal, es que al poder – catalán o español – no le interesa un gobierno de izquierdas; no ha interesado ni interesará nunca un gobierno que suba los impuestos a las rentas más altas, que plantee la necesidad de grabar la herencia de la propiedad y que potencie la sanidad y la educación pública. La…
Un govern d’esquerres a Catalunya és possible. I no és tan difícil com es planteja. Seria un govern absolutament raonable a qualsevol indret del món. Si la seva possibilitat no es contempla des d’un principi és degut a les següents tres raons: la primera i principal, és que al poder – català o espanyol – no li interessa un govern d’esquerres; no ha interessat ni interessarà mai un govern que apugi els impostos a les rendes més altes, que plantegi la necessitat de gravar l’herència de la propietat i que potenciï la sanitat i l’educació pública. La segona té a veure amb el marc sobre el…
L’efecte Illa no era un miratge. L’exministre de Sanitat ha portat al PSC a la primera victòria de la història del partit en nombre de diputats (empatant amb ERC) i, també, la segona victòria del partit en nombre de vots. Un resultat històric que reforça tant l’aposta per la taula del diàleg com el moviment estratègic de la Moncloa de desplaçar a Miquel Iceta i col·locar a la carrera de la presidència el que era, fins fa menys d’un mes, el Ministre de Sanitat en temps de pandèmia. Tot i aconseguir aquests resultats, però, Illa –que anunciava en la seva compareixença postelectoral que es presentaria a la investidura –,…
Hacer previsiones sobre los resultados electorales de este domingo es hoy más difícil de que ha sido nunca. No es una frase cliché, no. Según el último CIS, un 26,3% de la población no saber qué votar. Un dato ya de por sí elevado, que, incluyendo al 11,4% de quienes decidieron no responder, suma casi un 40% del total de los votantes. La situación pandémica, obviamente, lo ha dificultado todo todavía más; a la gente indecisa se le suma la gente que, tenga o no claro su voto, lo que no tiene claro es si ir o no a votar…
Fer previsions sobre els resultats electorals d’aquest diumenge és avui més difícil de què ha sigut mai. No és una frase clixé, no. Segons el darrer CIS, un 26,3% de la població no saps què votar. Una dada ja de per si alta, que, incloent-hi a l’11,4% dels qui van decidir no respondre, suma gairebé un 40% del total dels votants. La situació pandèmica, òbviament, ho ha dificultat tot encara més; a la gent indecisa se li suma la gent que, tingui o no clar el seu vot, el que no té clar és si anar o no a votar per por a contagiar-se. Això afegeix…
Sabem que des dels orígens de la democràcia en la Grècia clàssica – a partir de la figura dels estoics – que la política representativa té més a veure amb la capacitat dels candidats i candidates a expressar unes idees que no pas amb la força de les mateixes idees. Han passat dos mil cinc-cents anys i el concepte no ha canviat. Ara, però, l’àgora s’ha traslladat al plató de televisió. Els debats televisius en directe poden ser una ocasió d’or per esgarrapar uns vots que, en determinades ocasions, poden acabar decantant la balança cap un o altre costat. Perquè si…
Junts per Catalunya no és Convergència i Unió, però part del seu passat ha transitat cap a l’actual artefacte polític liderat per Carles Puigdemont. En aquest trànsit d’un partit polític encara per configurar hi conviuen diferents famílies, amb diferents interessos i relats polítics. El antics convergents: els pragmàtics El primer dels cercles que conforma Junts per Catalunya són els antics convergents. Aquest grup s’organitza principalment al voltant dels presos polítics – Josep Rull, Jordi Turull, i Joaquim Forn, – on també s’hi ha de sumar algun dels antics quadres de CDC, com Neus Munté, Damià Calvet, o l’actual portaveu…
Los rumores sobre la convocatoria de las elecciones al inicio de la semana eran varios y contradictorios. A medida que pasaban los días, pero, todo parecía indicar que la decisión que tomaría la Mesa de partidos sería la que finalmente se ha tomado hoy. Si lunes no había ningún partido político que se opusiera frontalmente a celebrar los comicios el 14-F, de cara a jueves solo el PSC optaba por mantener la fecha marcada en el calendario; hablamos de partidos políticos, está claro, porque los sindicatos (CCOO y UGT), Fomento, y Pimec, instaban al Ejecutivo a preservar la fecha de las…
Els rumors sobre la convocatòria de les eleccions a l’inici de la setmana eren diversos i contradictoris. A mesura que passaven els dies, però, tot semblava indicar que la decisió que prendria la Taula de partits seria la que finalment s’ha pres avui. Si dilluns no hi havia cap partit polític que s’oposés frontalment a celebrar els comicis el 14-F, de cara a dijous només el PSC optava per mantenir la data marcada en el calendari; parlem de partits polítics, és clar, perquè els sindicats (CCOO i UGT), Foment, i Pimec, instaven a l’Executiu a preservar la data de les…
