600 metres és la meitat de La Rambla de Barcelona, del Passeig de Gràcia o del carrer Gran de Gràcia. 600 metres és la separació aproximada entre les estacions del tramvia per la Diagonal o d’algunes parades de metro. 600 metres són tres vegades l’alçària de la Sagrada Família, aproximadament, o quatre vegades la Torre Glòries. 600 metres també serà l’increment un 33% les emissions de l’aeroport, la destrucció del paratge natural de la Ricarda i entre 15 i 20 milions de turistes més a Barcelona. 600 metres semblen innocents, però determinaran, encara més, el futur de Barcelona i condicionaran…
Autor: gtarafa
Diu el saber popular que rics o pobres, la mort ens fa a tots iguals. I no puc estar més en desacord: ho constato cada vegada que mor algú proper, i segur que el lector ho fa també. Al cop que suposa la marxa d’una persona estimada, se sumen les despeses associades a acomiadar-se d’elles, què no són petites. Davant del primer, l’administració no pot fer gaire; però sobre el segon, l’administració té molt a dir. Sembla, però, que al PSC no li sembla prioritari. Desconeix el senyor Collboni que, a la ciutat que governa, el funeral mitjà supera els…
A Barcelona, 4 de cada 10 ciutadans amb problemes de visió ha d’escollir entre comprar ulleres o arribar a final de mes. A Barcelona, només la meitat de les famílies de classe treballadora poden pagar el menjador escolar pels seus fills i filles. A Barcelona, morir-se surt més car que a qualsevol altra capital del país: una mitjana de 4.000€ per funeral que, en moltes ocasions, els descendents no poden assumir. Aquest són només tres exemples de com l’encariment de la vida els últims anys afecten a la butxaca de les barcelonines que, en un context pos-pandèmic, de guerra i…
En Barcelona, 4 de cada 10 ciudadanos con problemas de visión deben elegir entre comprar gafas o llegar a fin de mes. En Barcelona, solo la mitad de las familias de clase trabajadora pueden pagar el comedor escolar para sus hijos e hijas. En Barcelona, morirse cuesta más que en cualquier otra capital del país: una media de 4.000€ por funeral que, en muchas ocasiones, los descendientes no pueden asumir. Estos son solo tres ejemplos de cómo el encarecimiento de la vida en los últimos años afecta el bolsillo de las barcelonesas que, en un contexto pospandémico, de guerra y…
A l’estiu no et pots posar malalta. Ni contraure una infecció. Ni fer-te una cirurgia que tenies programada fa mesos i que és ben necessària per a tu. A l’estiu poses en pausa la teva salut, els teus problemes, els teus drets. Aquest sembla ser el missatge de la Conselleria de Sanitat que, durant tres mesos, farà vacances de les seves responsabilitats amb la ciutadania, ja que han decidit postergar operacions, eliminar torns i guàrdies del personal i, fins i tot, tancar serveis sencers com els de detecció de malalties infeccioses als hospitals i CAPs de Barcelona fins al setembre.…
En verano no puedes ponerte enfermo. Ni contraer una infección. Ni hacerte una cirugía que tenías programada hace meses y que es necesaria para ti. En verano pones en pausa tu salud, tus problemas, tus derechos. Éste parece ser el mensaje de la Conselleria de Sanidad que, durante tres meses, hará vacaciones de sus responsabilidades con la ciudadanía, ya que han decidido postergar operaciones, eliminar turnos y guardias del personal e incluso cerrar servicios como los de detección de enfermedades infecciosas en los hospitales y en CAPs de Barcelona, hasta septiembre. Unos recortes que llegan paradójicamente en un momento de…
“Salud por encima del negocio, no a la privatización”. Detrás de esta pancarta, más de 2500 personas desfilamos el domingo 7 de abril desde la plaza de Urquinaona hasta la plaza de Sant Jaume. Una manifestación organizada con motivo del Día Mundial de la Salud para decir alto y claro que nuestra salud es un derecho y no un negocio. Miles de catalanes y catalanas con un grito unitario: no podemos esperar más. Proteger la sanidad pública debe ser una de las grandes prioridades de nuestro país. Desgraciadamente, hace demasiado tiempo que en Cataluña tenemos gobiernos que ponen nuestra salud…
“Salut per sobre del negoci, no a la privatització”. Darrere d’aquesta pancarta, més de 2500 persones vam desfilar el diumenge 7 d’abril des de la plaça Urquinaona fins a la de Sant Jaume. Una manifestació organitzada en motiu del Dia Mundial de la Salut per dir ben alt i ben clar que la nostra salut és un dret i no un negoci. Milers de catalans i catalanes amb un clam unitari: no podem esperar més. Protegir la sanitat pública ha de ser una de les grans prioritats del nostre país. Malauradament, fa massa temps que a Catalunya tenim governs que…
Han pasado cuatro años, pero todavía recuerdo perfectamente aquella instrucción –breve e impactante– que nos dejó perplejos: debíamos cerrar Barcelona. Debíamos prepararnos para la potencial enfermedad de miles, decenas de miles, de nuestros vecinos y vecinas. Teníamos que parar la actividad en las escuelas, mercados, el transporte, los puestos de trabajo, el ocio, el espacio público… Sin embargo, la perplejidad duró poco, porque íbamos a contrarreloj: ostentar un cargo público, tener una responsabilidad política, haber sido elegidos por las barcelonesas para cuidar de la ciudad tenía entonces más sentido que nunca. Durante los meses que duró la pandemia, la actividad…
Han passat quatre anys, però encara recordo perfectament aquella instrucció –breu i colpidora– que ens va deixar perplexes: havíem de tancar Barcelona. Havíem de preparar-nos per la potencial malaltia de milers, desenes de milers, dels nostres veïns i veïnes. Havíem d’aturar les escoles, els mercats, el transport, els llocs de feina, l’oci, l’espai públic. Ara bé, la perplexitat va durar poc, perquè anàvem a contrarellotge: ostentar un càrrec públic, tenir una responsabilitat política, haver estat escollits per les barcelonines per cuidar de la ciutat tenia llavors més sentit que mai. Durant els mesos que va durar la pandèmia, l’activitat a…
