Un dels temes centrals a tenir present depenen del grau d’incertituds que representa el futur econòmic i energètic atès la profunda transformació que estan tenint tant la producció i els serveis. I no són menors les transformacions socials que impactaran derivades del profund canvi demogràfic que es viurà arreu factors que requereixen un exercici de prospectiva i definició d’estratègies realistes. Bon exemple és el cas del nostre país. Quan es parla de que Catalunya està immersa en un procés de creixement de la seva població que acaba de superar ja els 8 milions, que en els propers anys arribarà als…
Autor: hsantcovsky
La presidència de Donald Trump va representar un dels fenòmens més paradoxals de la política internacional. Un home que es proclamava l’artífex de l'”Amèrica First” es va convertir, en la pràctica, en el principal facilitador dels designis d’autòcrates i rivals estratègics. És la faula del rei nu portada a l’escala global, ja que el seu poder era real mentre els seus seguidors el creguessin, però per als ulls entrenats dels estrategs al tauler mundial, la seva vanitat el tornava profundament transparent i manipulable. Mentre una part del món s’inclinava davant seu —sovint en un acte d’humiliació calculada i conscient—, un…
Ningú dubta de la necessitat imperiosa d’accelerar la transició energètica. El repte d’abordar la crisi climàtica augmenta cada dia, i els objectius de reducció d’emissions es fa més difícil per moltes raons i de diversa índole, ara evidentment augmentat pel negacionisme que campa a EUA des de l’arribada de Trump. Per fer-nos una idea l’Agència Internacional de l’Energia pronostica que la demanda d’aquests minerals es quadruplicarà amb escreix per al 2040, només per al seu ús en tecnologies d’energia neta. En aquest context de debat sobre la transició energètica i digital emergeix una paradoxa important: per descarbonitzar el planeta cal…
Als anys trenta del segle XX, Hannah Arendt alertava sobre l’emergència de moviments totalitaris no com una anomalia històrica, sinó com el resultat d’un buit de sentit col·lectiu. Quan les institucions perden legitimitat, els vincles comunitaris s’erosionen i el futur es torna opac, el que floreix no és la deliberació democràtica, sinó la queixa, quan no un veritable crit. Avui, gairebé un segle després, l’extrema dreta avança no tant per les seves propostes, sinó per la seva capacitat de canalitzar el malestar. I ho fa en una societat que no promet ni il·lusiona, i provoca situacions d’incertesa i desassossec. L’extrema…
Costa de creure que algú pugui presentar, amb posat seriós, un pressupost tan obertament regressiu, inversemblant i desequilibrat com el que ha proposat Donald Trump en la seva campanya de retorn a la Casa Blanca. Però encara més inquietant és constatar que no es tracta d’una extravagància aïllada, sinó del símptoma d’una manera de concebre la política pública que s’ha estès a bona part de l’extrema dreta occidental: elaborar pressupostos no com a instruments de gestió racional i planificació econòmica, sinó com a manifestos ideològics revestits de xifres manipulades o directament fictícies. En el cas de Trump, això complementa les…
