El temps escolar sol ser de tancament institucional, majoritàriament sedentari i condicionat per les urgències que cal atendre, encara que amb freqüència es prescindeixi del que realment és important. El temps estiuenc, per contra, és sinònim d’obertura, de nomadisme i de lentitud. El kairos, entès com a gaudi plaent, substitueix el cronos, el control disciplinat i accelerat de qualsevol rutina i activitat. ¡Què bé ho explica Carl Honoré a Elogio de la lentitud (2006) o a Bajo presión (2008)! En aquesta nova estació s’aparquen les presses: a l’hora d’assistir a un curs de formació, de llegir un llibre o simplement de prendre’s un bany o asseure’s…
