Desarrollar, escribir, una serie de “las Barcelonas” comporta en mi mente una infinita sucesión de preguntas y la imaginación de algunos planteamientos a partir de mis investigaciones mediante el paseo y el estudio. En el caso de la Jota, he recalcado en cada uno de los artículos previos la lentitud de su urbanización. La mejor hipótesis para entender el paso de tortuga es la calma de María Ángeles Puig España, propietaria de Can Garrigó, quien quizá se activó más a instancias de la Dictadura de Primo de Rivera, siempre amistosa con el marquesado de Castellbell, impulsor definitivo del conjunto una…
Autor: jcorominas
Cien días, con verano de por medio, son muy pocos para juzgar una gestión municipal. Sin embargo, al menos desde mi percepción, Jaume Collboni debe estar bien asesorado, pues en tan poco tiempo los gestos son más importantes. Entre ellos, algunos concretados en acciones, pueden enumerarse el recurrir a la sentencia sobre la súper illa de Consell de Cent, el pregón de Najat el Hachmi y presencias muy medidas del alcalde silencioso, como la de la semana pasada en el homenaje a Ibáñez en la Biblioteca García Márquez, la mejor del mundo y una buena tapadera para ocultar como muchas…
Cent dies, amb l’estiu al bell mig, són ben pocs per a jutjar una gestió municipal. No obstant, almenys des de la meva percepció, Jaume Collboni deu assessorar-se prou bé, doncs en tant poc temps els gestos són més importants. Entre ells pot enumerar-se el presentar recurs a la sentència sobre la súper illa de Consell de Cent, el pregó de Najat el Hachmi i presències molt mesurades de l’alcalde, com la de la setmana passada en homenatge a Ibáñez a la Biblioteca García Márquez, la millor del món i un bon camuflatge per a ocultar com moltes d’altres pateixen…
El barri de la Jota no existiria sense la urbanització de les parcel·les de dues dames. La part superior del seu entramat eren terrenys de la Marquesa de Castellbell, amb Can Sitjar com a fita a l’actual plaça de Virrei Amat. Els del tram inferior, molt més apetitosos per quantitat i qualitat, corresponien a Maria Àngels Puig Espanya. L’eix de les seves hectàrees era Can Garrigó, demolit l’any 1960, prova de com ella i els seus familiars no es donaren cap pressa a l’hora d’integrar la seva ruralitat a la ciutat. És de suposar que, abans dels anys vint, moltes…
El barrio de la Jota no existiría sin la urbanización de las parcelas de dos damas. La parte superior de su entramado eran terrenos de la Marquesa de Castellbell, con Can Sitjar como jalón en la actual plaça de Virrei Amat. Los del tramo inferior, mucho más apetitosos por cantidad y calidad, correspondían a María Ángeles Puig España. El eje de sus parcelas era Can Garrigó, demolido en 1960, prueba de cómo ella y sus familiares no se dieron ninguna prisa en integrar lo rural a la ciudad. Es de suponer que, antes de los años veinte, muchas manzanas, sobre…
Hi ha moltes claus per a passejar amb garanties. La primera d’elles és pensar que caminar implica aturar-se i observar l’espai per on circulem. Si ho fem, sempre sortirem guanyant, perquè podrem comprendre l’estructura urbana, en general quelcom força senzill si ens traiem del damunt inseguretats i pors mitjançant constants preguntes. Per entendre tot això, un bon lloc és la plaça de Virrei Amat. Recordo una matinada de 1999. Aleshores arreglaven el seu interior i hi havien posat una espècie de plataforma per a que els joves donéssim salts mig embogits, sense importar gaire l’hora. Durant pocs minuts vaig riure…
El 2019 és un bon any per encetar aquesta història. Abans de la pandèmia, Barcelona era la segona ciutat europea amb més pernoctacions reservades a portals com Airbnb, Booking, Tripadvisor i Expedia. Els seus onze milions empetitien els pocs més de set a Praga, setena a la classificació aquells mesos on tot era normal i no ho sabíem. Barcelona té més d’un milió sis-cents mil habitants, tres-cents mil més que la capital txeca. No obstant, ambdues coincideixen a tenir una dinàmica turística semblant, malgrat ser ben diferents al seu marc espacial. Aquesta idea va sorgir durant una visita. En aquestes…
Los orígenes del barrio de la Jota se deben a dos señoras de alta alcurnia. Solemos mencionar a esta pareja por afán de verdad desde una cierta poesía, pues, en realidad, quien cedió más terrenos para urbanizar fue María Ángeles Puig España, viuda de Caralt. Ello no implica postergar en absoluto a la Marquesa de Castellbell, quien también merecerá párrafos y párrafos en esta serie. Sin embargo, Puig España tiene la llave del kilómetro cero, y nos abre la puerta para muchas historias de la burguesía en los márgenes. Todo el proceso de transformación de estas hectáreas rurales de Sant…
Els orígens del barri de la Jota es deuen a dues senyores aristocràtiques. Solem mencionar a aquesta parella per afany de veritat des d’una certa poesia, doncs en realitat, qui cedí més terrenys per a urbanitzar fou Maria Àngels Puig España, vídua de Caralt. Això no implica en absolut postergar a la Marquesa de Castellbell, qui també mereixerà paràgrafs i més paràgrafs d’aquesta sèrie. No obstant, Puig España té la clau del quilòmetre zero, i ens obre la porta per a moltes històries de la burgesia als marges. Perquè, és evident, tot el procés de transformació d’aquestes hectàrees rurals de…
El territorio de nuestros paseos a lo largo de las siguientes semanas es el barrio de la Jota. Lo podríamos delimitar de la plaça de Virrei Amat -aunque yo prefiero ponerle frontera en Arnau d’Oms- a la Meridiana, y de la riera d’Horta al paseo de Fabra i Puig. Su introducción muestra, sin muchos problemas, cómo es una identidad propia, con una morfología creada desde la particularidad de su origen urbanístico. Sin embargo, al ser una especie de limbo, la historia no lo respeta, situándolo en Nou Barris cuando, más allá de su personalidad, la zona siempre perteneció a Sant…
