Sense redundar passejades és força complicat conèixer les ciutats. Per això a les meves eleccions diàries a l’hora de caminar sempre hi ha una mescla de devoció, plaer i exigència. Aquesta darrera té múltiples aspectes i en aquestes tries sempre hi figura la repetició dels itineraris malgrat sempre siguin diferents. El passat dilluns em vaig aixecar amb ganes de visitar la Font d’en Fargues, i això ja comporta una explicació. El barri rep el nom d’una font al seu cim simbòlic des d’una doble perspectiva. La seva coronació és la del projecte de ciutat jardí entre finques sorgides entre les…
Autor: jcorominas
Todas las investigaciones de las Barcelonas son especiales. La de hoy tiene algo agridulce al aunar varios descubrimientos con la frustración de no poder ir más allá en un aspecto concreto. El carrer Escòcia está repleto de minucias significantes. Por una parte, muchos lo consideran el verdadero inicio del barrio de La Jota, como si la riera d’Horta y el tramo hasta llegar a la arteria en homenaje a los Coats, de la cercana fábrica de hilaturas compartida con los Fabra, fueran limbos sin pertenencia. Por la otra, hemos comentado en alguna ocasión cómo nació más abajo, donde ahora luce…
Totes les investigacions de les Barcelones són especials, però la d’avui té quelcom agredolç per mesclar varis descobriments amb la frustració de no poder anar més enllà en un aspecte concret. El carrer Escòcia va ple de minúcies significants. D’una banda, molts el consideren el veritable inici del barri de La Jota, com si la riera d’Horta i el tram fins arribar a l’artèria en homenatge als Coats, de la veïna fàbrica de filatures compartida amb els Fabra, fossin limbes sense pertinença. Des de l’altra, hem comentat més d’un vegada com nasqué més avall, on ara llueix Dublín, i es…
Sempre hi ha un dia a la setmana que surto amb la càmera per a fer fotos relacionades amb les següents Barcelones. El diumenge que vaig capturar les del carrer Ourense des de la Meridiana em va cridar molt l’atenció com aquesta via desapareguda tenia un tram inicial entre riera d’Horta i Escòcia, descavalcada de l’alienació de la resta amb un bloc majestuós dels anys quaranta o principis dels cinquanta. A l’altra banda d’Escòcia hi ha una finca com apartada de la vorera, una prova de com aquesta ha anat eixamplant-se. Correspon al 2-4-6 d’aquest carrer amb sabor britànic, degut…
Siempre hay un día de la semana donde salgo con la cámara para hacer fotos relacionados con las siguientes Barcelonas. El domingo que capturé las de la calle Orense desde la Meridiana me llamó mucho la atención cómo esta calle desaparecida tenía un tramo inicial entre riera d’Horta y Escòcia, descabalgado de la alineación del resto por un bloque majestuoso de finales de los años cincuenta, pese a su estilo de inspiración fascista e italiana. Al otro lado de Escocia hay una finca muy despegada, prueba de cómo ha ido ensanchándose la calzada. Corresponde al 2-4-6 de esta calle con…
Confieso que, al escribir las Barcelonas, es inevitable pensar en su recepción. A largo plazo estoy muy tranquilo por algo sin relación con la egolatría. Hasta la fecha, nadie había tratado con tanto detalle los márgenes, hecho clave para dar a estos papeles una vigencia más allá del presente, pero claro, estamos en 2023, y ello comporta encontrarme por la calle con personas o recibir comentarios de todo tipo en las redes. La serie de La Jota va viento en popa, pero, como quizá soy el primero en darle la identidad propia que merece, muchos son los preguntones sobre sus…
Confesso que, quan escric les Barcelones, a vegades penso en la seva recepció per part del públic. A llarg termini estic ben tranquil per quelcom sense relació amb l’egolatria. Fins a la data ningú havia mimat amb tantíssim detall els marges comtals, fet clau per a donar als meus papers una vigència més enllà del present, però és clar, som a l’any 2023, i això comporta trobar-me pel carrer amb persones, també amb algun animal, o rebre comentaris de tot tipus a les xarxes. La sèrie de La Jota va de meravella, però com potser sóc el primer a donar-li…
Aquests darrers mesos hi ha una voluntat de petits canvis a Barcelona des de la consciència de no poder anar a més per la precarietat del consistori socialista. L’alcalde Collboni, amb tota probabilitat ben assessorat, manté un perfil baix mentre cerca emprendre mesures, sempre amb la crítica dels demés en primer pla, quelcom normal, doncs a simple vista sembla que les relacions entre els líders municipals no deuen ser gaire bones, sense ser recomanable unir-los en una habitació sense càmeres. Una de les mesures més interessants és haver integrat El Born CCM al Museu d’Història, prescindint-ne així de la seva…
Estos últimos meses hay una voluntad de pequeños cambios en Barcelona desde la conciencia de no poder ir a más por la precariedad del consistorio socialista. El alcalde Collboni, con toda probabilidad bien asesorado, mantiene un perfil bajo mientras intenta emprender medidas, siempre con la crítica de los demás en primer plano, algo normal, pues a simple vista parece que las relaciones entre los líderes municipales no deben ser muy buenas, sin ser recomendable juntarlos en una habitación desprovista de cámaras. Una de las medidas más interesantes es haber integrado el Born CCM al Museu de Història, prescindiéndose así de…
Vosaltres no sabeu totes les voltes combinades dels meus peus i cap durant els darrers mesos pel barri de La Jota. Passejar amb intencionalitat per un lloc l’estructura a la ment, fins a crear la màgia de tenir una projecció del passat mentre camines pel present. A partir d’això, tinc força clares determinades fites per a moure’m i comprendre aquesta superfície. Durant les anteriors setmanes he escrit per activa i per passiva com la barriada tenia dos eixos a partir de les propietàries dels terrenys: Maria Àngels Puig Espanya i la Marquesa de Castellbell. La primera, àlies la tortuga constructiva,…
