Autor: jcorominas

Huertas i Fabre no tenen la raó universal al seu Tots els barris de Barcelona, però la seva feina fou molt important, fins a deixar-nos als hereus una sèrie de pistes amb molt valor per a comprendre l’evolució dels barris i aquell que hagués sigut de en cas de sonar la flauta amb una altra melodia. A la secció dedicada al Carmel, molt actiu als anys setanta per la profunditat de les seves protestes veïnals, es menciona com just fa un segle es contemplà l’opció de construir el Palau Reial a la Muntanya Pelada. El fet hagués sigut copernicà en…

Read More

Huertas y Fabre no tienen la razón universal en su Tots els barris de Barcelona, pero su labor fue tan importante como para dejarnos a sus herederos una serie de pistas con mucho valor para comprender la evolución de los barrios y ese que habría sido de en caso de sonar la flauta con otra melodía. En la sección dedicada al Carmel, muy activo en los años setenta por la profundidad de sus protestas vecinales, se menciona como justo hace un siglo se barajó la opción de construir el Palacio Real en la Montaña Pelada. El hecho hubiera sido copernicano…

Read More

Joseph Conrad tiene muchas frases célebres. Una de ellas remite al hecho de trabajar mientras se mira por la ventana, algo incomprensible para la mayoría, recordándome a mi proceder diario mientras paseo. La mayoría, también los medios de comunicación, banalizan este acto fundamental a partir del término flaneur, una tontería increíble porque al caminar si lo hacemos con conciencia investigamos porque nos formulamos preguntas, mientras en la actualidad se juzga a partir de una frivolidad arquetípica sin contenido.  Cuando me zambullo en un barrio mi mente es imparable a la hora de generar cuestiones, activándose una brújula detectivesca de reconstrucción…

Read More

Joseph Conrad té moltes frases celebres. Una d’elles remet al fet de treballar mentre es mira per la finestra, quelcom incomprensible per a la majoria, recordant-me el meu procedir diari mentre passejo. La majoria, també als mitjans de comunicació, banalitza aquest acte fonamental a partir del terme flaneur, una tonteria increïble, doncs al caminar si ho fem amb consciència investiguem per què ens formulem preguntes, mentre ara es jutja des de frivolitats d’una buidor arquetípica. Quan em capbusso a un barri, la meva ment és imparable a l’hora de generar qüestions, activant-se una brúixola detectivesca de reconstrucció mitjançant l’observació dels…

Read More

Es molt fàcil el sorgiment d’enigmes cada dos per tres si camines per un barri sense Història escrita, com els Indians, amb poques pàgines a enciclopèdies de Barcelona i al molt desigual món dels investigadors. Tot això fa més complicada la resposta als interrogants.  Quelcom amb aspecte d’elemental sense ser-ho és la fixació de les seves fronteres, vinculant-les amb els orígens. Moltes fonts coincideixen en un primer intent d’urbanització promogut per terratinents com els germans Romaní, tot molt Far West, Lluís Andreu i un altre cognom clàssic d’aquests límits entre Sant Andreu i Sant Martí, Pere Oliva.  El seu projecte…

Read More

Es muy fácil que surjan enigmas cada dos por tres si caminas por un barrio sin Historia escrita, como els Indians, con pocas páginas en enciclopedias de Barcelona y en el muy desigual mundo de los investigadores, así como resultará más complicado responderlos.  Algo con aspecto de elemental sin serlo es la fijación de sus fronteras, relacionándolas con los orígenes. Muchas fuentes coinciden en un primer intento de urbanización promovido por terratenientes como los hermanos Romaní, todo muy far west, Lluís Andreu y otro apellido clásico en estos límites entre Sant Martí y Sant Andreu, Pere Oliva.  Su proyecto fracasó…

Read More

El relat d’avui és simple al seu objectiu, consistent en explicar la centralitat de dues masies per a comprendre el procés de formació del barri dels Indians i el Congrés. Amb el final de la frase la cosa s’ha complicat i un xic, corresponent-me tallar les parts en trossets molt fins per a facilitar la digestió. L’any 1983, els habitants més compromesos dels Indians decidiren rebatejar el seu barri per a conferir-li més identitat, fruit de llegendes sobre el seu origen al voltant d’un grup de retornats després del Desastre del 98, una mitja veritat, doncs el seu nom remet…

Read More

El relato de hoy es simple en su objetivo, consistente en explicar la centralidad de dos masías para comprender el proceso de formación del barrio dels Indians y el Congrés. Con el final de esta frase la cosa se ha complicado un poco y me corresponderá desmenuzar las partes en cachitos muy finos para facilitar la digestión. En 1983, los habitantes más comprometidos dels Indians decidieron rebautizar su barrio para conferirle más identidad, fruto de leyendas sobre su origen en torno a un grupo de retornados tras el Desastre del 98, una media verdad, pues el nombre remite a la…

Read More

Tengo un especial cariño al barrio de Horta por múltiples y variados motivos, algo curioso en un barcelonés del Guinardó; no me cansaré de insistir en mi idea de una ciudad federal de verdad a partir de las barriadas, algo más comprendido por los vecinos, con las autoridades escudándose en lo caro de esa ambición. Horta siempre será ella misma, algo connatural a su posicionamiento en el mapa de la capital catalana y las circunstancias de su agregación en 1904, penúltima de la serie canónica, por cierto, un desastre clasista porque suele omitir las de los años cuarenta, como si…

Read More

Tinc especial estima al barri d’Horta per múltiples i variats motius, quelcom curiós a un barceloní del Guinardó, però em cansaré d’insistir a la meva idea d’una ciutat federal de debò a partir de les barriades, quelcom més comprés pels veïns que no pas per les autoritats. Horta sempre serà ella mateixa, circumstància connatural al seu posicionament al mapa de la capital catalana i els ets i uts de la seva agregació el 1904, penúltima de la sèrie canònica, per cert, un desastre classista perquè sol ometre les dels anys quaranta, com si totes concloguessin amb la de 1921 a…

Read More