El més normal quan passeges és fer-te preguntes, sobretot si relaciones allò vist amb el voltant per a encaixar les peces dins d’un tot. Això és així en qualsevol lloc i circumstància, si bé al barri de les Vivendes del Congrés Eucarístic hi ha llocs on els interrogants proliferen amb més prestància per qüestions derivades de la morfologia. Al llarg d’aquestes setmanes he insistit força en com la construcció del nostre protagonista es basà en una clau bona i una altra més aviat prepotent. La primera era positiva, doncs apostava pels principis de Sol, Aire i Vegetació, mentre la segona…
Autor: jcorominas
Fins a la Mercè, o això volem pensar, Barcelona serà una ciutat amb un govern fràgil i gairebé inexistent, fins i tot com per a continuar les decisions dels seus antecessors al càrrec, quelcom no gaire complicat, doncs ells mateixos eren el govern, per molt que Collboni toqués abans el dos. Aquest primer paràgraf és un xic trampós. Durant el mes de juny passaren coses estranyes a la capital catalana. La més vistosa, detectable només per a veïns o bojos que es passegen de dalt a baix la ciutat, fou comprovar la hiperactivitat dels comuns per a posar remei a…
Hasta la Mercè, o eso queremos pensar, Barcelona será una ciudad con un gobierno frágil y casi inexistente, tanto como para continuar las decisiones de sus antecesores en el cargo, algo no muy complicado, pues ellos mismos eran el gobierno, aunque Collboni se marchara. Este primer párrafo es algo tramposo. Durante el mes de junio pasaron cosas extrañas en la capital catalana. La más vistosa, detectable sólo para vecinos o chalados que se pasean la ciudad de arriba a abajo, fue verificar la hiperactividad dels Comuns en sus últimos coletazos para remediar desastres. De haberlos arreglado antes de las elecciones…
Estas semanas recorremos el lado más anómalo del barrio de las Viviendas del Congrés Eucarístic. Lo es por alejarse de los cuatro cuerpos centrales y situarse en una posición geográfica distinta, uno de tantos limbos al lado de claras fronteras como Concepción Arenal, la antigua carretera de Barcelona a Sant Andreu, y la Riera d’Horta. Todo este territorio está delimitado en su idiosincrasia por la masía de Can Ros. Uno de sus sectores fue ocupado desde 1964 por el Canódromo. La finca contenía en sus dominios muchas claves de un mundo extinto. Una de ellas era su conexión natural con…
Aquestes setmanes recorrem el costat més anòmal del barri de les Vivendes del Congrés Eucarístic. Ho és pel fet d’allunyar-se dels quatre cossos centrals i situar-se en una posició geogràfica distinta, un de tants limbes de clares fronteres, com Concepció Arenal, l’antiga carretera de Barcelona a Sant Andreu, i la Riera d’Horta. Tot aquest territori es delimita al seu tarannà per la masia de Can Ros. Un dels seus sectors fou ocupat des de 1964 pel Canòdrom. La finca contenia en els seus dominis moltes claus d’un món extint. Una d’elles era la seva connexió natural amb el camí d’Horta…
Durant aquestes setmanes la meva intenció, ben clara, és la de disseccionar el barri de les Vivendes del Congrés Eucarístic. Des d’aquestes pàgines, de les poques en premsa on Barcelona va més enllà del centre, he insistit en com la idea i la construcció d’aquest barri s’emmarca dins d’una excepcionalitat històrica, oblidada en molts dels seus aspectes i ben visible per la seva morfologia. De la mateixa manera vaig destacar, analitzant-los, els seus quatre cossos centrals, d’una arrogància més que prepotent en relació als barris fronterers, marcats per una trama horitzontal trencada pel nouvingut qui, malgrat tot, no va poder…
A lo largo de las Barcelonas siempre estoy presente, de otro modo no existirían, pero mi idea es desaparecer a lo largo de los párrafos para dar protagonismo al espacio, casi siempre centrado en el paseo. Por una vez, sin que sirva de precedente, haré una excepción, pese a estar muy tentado de irme a la punta del barrio de las Viviendas del Congreso Eucarístico y hablaros de su única instalación deportiva oficial. Todo llegará, no corre prisa. Hoy, de ahí la pequeña introducción, seremos algo más estadísticos para comprender la intención al construir este ideal de barrio modelo, constituido,…
Sempre hi sóc a les Barcelones, altrament no existirien, però la meva idea sempre ha sigut desaparèixer dels paràgrafs per a donar protagonisme a l’espai, gairebé sempre centrat en el passeig. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, faré una excepció, malgrat sentir-me ben temptat d’anar-me’n a la punta del barri de les Vivendes del Congrés Eucarístic per parlar-vos de la seva única instal·lació esportiva oficial. Tot arribarà, no corre pressa. Avui, vet aquí el perquè de la petita introducció, serem un xic més estadístics per a comprendre la intenció a l’hora de construir aquest ideal de barri…
No vaig anar a Roma per Silvio Berlusconi, però la seva mort milanesa del dilluns 12 de juny activà les meves alarmes a la recerca d’un reportatge solvent. Si ho he aconseguit, dependrà del judici lector. El resum de la investigació, realitzada passejant de l’alba al crepuscle, és que Itàlia fa silenci, passa pàgina, perquè ha assumit la transformació antropològica generada per Il Cavaliere més enllà de la seva acció de govern. La meva font primordial era el carrer, un indret fenomenal a Roma per a disseccionar cartells i més cartells. Pel maig, durant una breu i agradable visita, vaig…
No fui a Roma por Silvio Berlusconi, pero su muerte milanesa del lunes 12 de junio activó mis alarmas a la búsqueda de un reportaje solvente. Si lo he conseguido dependerá del juicio lector. El resumen de la investigación, realizada en largos paseos de la mañana al ocaso, es que Italia guarda silencio y pasa página porque ha asumido la transformación antropológica generada por Il Cavaliere más allá de su acción de gobierno. Mi fuente primordial era la calle, algo fenomenal en la Ciudad Eterna para diseccionar carteles y más carteles. En mayo, durante una brevísima y agradable visita, pude…
