Una trista bellesa de caminar Barcelona per a estudiar-la és adonar-se de la separació entre tots els seus espais, fruit de com s’ha explicat de malament la seva Història, causa de molts malentesos, com el meu, sense anar més lluny. Sent del Guinardó sempre he vist els barris envers el Llobregat des d’una perspectiva errònia, doncs de petit, llocs com Sant Gervasi, Sarrià o Les Corts ensumaven a ric convergent o del PP sense cap preocupació de tipus social. Bona culpa d’això, i ara algú s’aixecarà del seient, és del llarg govern socialista, en aquest sentit ben continuat a la…
Autor: jcorominas
Una triste belleza de caminar Barcelona para estudiarla es darse cuenta de la separación entre todos sus espacios, asimismo fruto de lo mal que se ha explicado su Historia, causa de muchos malentendidos, como el mío sin ir más lejos. Al ser del Guinardó, siempre he visto los barrios hacia el Llobregat desde una perspectiva errónea, pues de pequeño, lugares como Sant Gervasi, Sarrià o Les Corts olían a rico convergente o pepero sin ninguna preocupación social. Buena culpa de esto, y ahora alguno se alzará de su asiento, es del largo gobierno socialista, en este sentido bien continuado en…
Ahora mismo resulta más o menos sencillo dibujar el mapa de las calles en descenso hacia la Meridiana des del Camp de l’Arpa. La tetralogía mágica se compondría de Rogent, Muntanya, Nació y Trinxant, estas últimas ahora separadas por el parque de Ca n’Oliva para los vecinos, señalado en las redes y desde la oficialidad con el nombre del barrio para no complicarse mucho la vida y así corroborar el desinterés institucional por la memoria de los lugares. Esta extensión de verde anómalo se ve obstruida en su apertura por la guardería municipal, significativa no sólo por lo brusco de…
Ara mateix resulta més o menys senzill dibuixar el mapa dels carrers en descens vers la Meridiana des del Camp de l’Arpa. La tetralogia màgica es composaria de Rogent, Muntanya, Nació i Trinxant, aquestes dues darreres separades pel parc de Ca n’Oliva pels veïns, assenyalat a xarxes i des de l’oficialitat amb el nom del barri per a no complicar-se gaire la vida i d’aquesta manera corroborar el desinterès institucional per la memòria dels llocs. Aquesta extensió de verd anòmal es veu obstruïda a la seva obertura per la guarderia municipal, significativa no tan sols per com és de brusc…
No sóc gaire aficionat a la ciència ficció per dur els peus sempre enganxats a la realitat, però això no exclou tenir una voluntat humana molt favorable a la fantasia. Si per mi fos, escolliria el teletransporte i viatjar a la màquina del temps, vehicle ideal per a millorar aquestes investigacions tot contemplant els seus objectes d’estudi. Com això no és possible, em conformo amb imaginar aquestes hipòtesis mentre camino per la part baixa del Camp de l’Arpa i gairebé accedeixo a una de les seves conclusions després de passejar tot el carrer de Vidiella, enllaç invisible entre Muntanya i…
Barcelona va plena de fronteres internes. Algunes són limbes, màgics perquè camines i sense voler notes el canvi d’endinsar-te a un territori amb identitat pròpia. Altres són més evidents, per tots conegudes. La Diagonal o la Meridiana són cèlebres, però avui ens submergirem a una de les més desagradables, la travessera de Dalt, part integrant de les rondes i per això mateix bestial en relació a la circulació motoritzada. Quan posaren en marxa el seu actual format destrossaren tot un univers de pau i viletes. Qui vulgui recordar-lo des de la literatura pot anar a La oscura historia de la…
Barcelona está repleta de fronteras internas. Algunas son limbos, mágicos porque caminas y sin querer notas el cambio de adentrarte en un territorio con identidad propia. Otras son más evidentes, por todos conocidas. La Diagonal o la Meridiana son las primeras en acudir a mi cabeza, pero hoy nos sumergiremos en una de las más desagradables, la travessera de Dalt, parte integrante de las rondas y por ello bestial en cuanto a circulación motorizada. Cuando la pusieron en marcha en su actual formato destrozaron todo un universo de villitas y paz. Quien quiera recordarlo desde la literatura puede acudir a…
Aquest dissabte vaig anar de passeig amb els alumnes de la Llibrería Nollegiu amb l’objectiu de caminar pel Camp de l’Arpa. Com és comprensible, la visita fou ben útil per a captar els seus pensaments sobre el barri, trobant-nos amb un espontani, molt significatiu per les seves opinions al voltant del patrimoni, sobretot quan clamà per enderrocar tot allò no alineat segons les actuals voreres. Ens abandonà just a la confluència de Freser amb Maragall, quan un immoble de Domènec Boada degué causar-li una granellada o quelcom per l’estil. Nosaltres seguírem l’ordre canònic d’aquests darrers articles, i quan assolírem Muntanya…
Este sábado fui de paseo junto a los alumnos de la Librería Nollegiu con el objetivo de caminar por el Camp de l’Arpa. Como es comprensible, la visita fue muy útil para captar sus pensamientos sobre el barrio, encontrándonos con un espontáneo, muy significativo por sus opiniones en torno al patrimonio, sobre todo cuando clamó por derribar todo aquello no alineado según las aceras actuales. Nos abandonó justo en la confluencia de Freser con Maragall, cuando un inmueble de Domènec Boada debió causarle un sarpullido o algo por el estilo. Nosotros seguimos el orden canónico de estos últimos artículos, y…
Por cosas de la vida llevo unas semanas sintiéndome como si la función de mi retorno a Barcelona tras las vacaciones fuera el de ver si las calles siguen en su sitio. Esto se conjuga con una incesante actividad, donde las Barcelonas son omnipresentes mediante el paseo, mi método prioritario de locomoción, causa de muchas alegrías y escasas decepciones. En estas caminatas aparece, no siempre, otro factor. Tras publicar la entrega de cada jueves suelo sentirme insatisfecho con las fotografías, no por su calidad, sino por la inmensidad de mi archivo y mi pereza a la hora de ordenarlo. Ello…
