De Coll i Vehí bajamos a Ruiz de Padrón, calle diseccionada en sus orígenes hará cosa de dos semanas, si bien por algunos documentos apreciamos cómo la confusión sobre su nombre dificultó sobremanera fijar algún tipo de bautizo, como sin ir más lejos demostraría un papel de 1879 donde Jerónimo Riera ha suplantado a su padre José. ¿Quieren más? Pueden verlo en la imagen. Progreso sufre una tachadura, reemplazada por Vista Alegre, en realidad la denominación durante algunos decenios de Besalú, con anterioridad, más que nada para acentuar la sensación de trabalenguas, copada por Jerónimo Riera. Ya pueden respirar. Ruiz…
Autor: jcorominas
Rosa Esteve i Florensa caigué d’una cadira durant el matí del divendres 9 de juliol de 1926. Preparava amb esmerç l’engalanat del seu quiosc de Provença amb Rogent, amb hereus a l’actualitat, prova de com la premsa escrita ha sigut un motor quotidià per a la Humanitat durant més d’un segle. La pobra dona, resident al 68 de Coll i Vehí, es fracturà la tíbia mentre la tinta volava pels aires, solidificant-se amb intermitències, feliç de descendir mentre impactava com una carícia al cap d’alguns mortals. Un dels afortunats és servidor, més d’una vegada sentint-me com el comissari Ricciardi, un…
Rosa Esteve i Florensa cayó de una silla durante la mañana del viernes 9 de julio de 1926. Preparaba con esmero el engalanado de su kiosco de Provença con Rogent, con herederos en la actualidad, prueba de cómo la prensa escrita ha sido un motor cotidiano para la Humanidad durante más de un siglo. La pobre mujer, residente en el carrer de Coll i Vehí 68, se fracturó la tibia mientras la tinta volaba por los aires, solidificándose con intermitencias, feliz de descender e impactar como una caricia en la cabeza de algunos mortales. Uno de los afortunados es servidor,…
La mañana de la vuelta al cole recibí el mensaje de alguien muy vinculado con los actuales gobernantes de Barcelona. Nuestros intercambios textuales tienen algo de diálogo de besugos, con mucha voluntad de hilvanar algún acuerdo, sin resultados de ningún tipo al no entender la administración como las críticas buenas siempre son propositivas, no ataques furibundos, tan del gusto de nuestra época. Su Whatsapp, sin saludo previo ni nada por el estilo, me informaba de la inminente restauración del invernadero de la Ciutadella, obra de Josep Amargós catalogada como bien de interés nacional y olvidada durante años, pero claro, la…
El matí de tornar a l’escola vaig rebre el missatge d’algú molt vinculat als actuals governants de Barcelona. Els nostres intercanvis textuals tenen quelcom de diàleg de sords, amb molta voluntat de filar acords, sense cap mena de resultat perquè l’administració no compren com les crítiques bones sempre són propostes, no pas atacs desfermats, tan del gust de la nostra època. El seu Whatsapp, sense salutacions prèvies ni res per l’estil, m’informava de la imminent restauració de l’hivernacle de la Ciutadella, obra de Josep Amargós catalogada com a bé d’interès nacional i oblidada durant anys, però clar, la proximitat dels…
A veces, aquello dejado en el tintero emerge al cabo de poco tiempo porque requería mayor protagonismo aún sin reclamarlo, como ha ocurrido a lo largo de estos días, cuando tras escribir sobre el carrer de Lorenzale me empeciné con algunos detalles omitidos para dar mayor fluidez a la anterior entrega y potenciar el protagonismo de esta modesta travesía, anónima hasta para muchos habitantes de Camp de l’Arpa. La obsesión se centró en las escasas intersecciones de su línea recta. Freser tiene carácter propio y un pasado más sólido al ser un ramal de la carretera de Horta, además de…
A vegades, allò deixat al tinter emergeix al cap de poc temps perquè requeria major protagonisme tot i no reclamar-lo, com ha ocorregut durant aquest dies, quan després d’escriure sobre el carrer de Lorenzale vaig obcecar-me amb alguns detalls omesos per a donar més fluïdesa a l’anterior lliurament i potenciar el protagonisme d’aquesta modesta travessia, també anònima per a molts habitants de Camp de l’Arpa. L’obsessió es centrà a les escasses interseccions de la seva línia recta. Freser té caràcter propi i un passat més sòlid per ser un brancal de la carretera d’Horta, a més de compartir morfologia amb…
Un problema de un peatón promedio es su nula voluntad de plantearse preguntas en torno a lo pisado en su día a día, más ahora, cuando su vista no se sumerge en este tipo de pensamientos, abducida por pantallas, como si el aire libre fuera una transición hacia su hogar, donde seguirá con profusión el culto a cualquier dispositivo tecnológico, sin apenas contacto con la realidad. Y sin embargo, lo hermoso de pasear es acumular interrogantes mientras surcamos las calles, parándonos ante la duda, asombrándonos por cómo las estructuras urbanas nos invitan a comprenderlas, quizá por lo escaso de la…
Un problema d’un vianant mig és la seva nul·la voluntat de plantejar-se preguntes al voltant d’allò trepitjat al seu dia a dia, més ara, quan la seva vista és incapaç de submergir-se en aquest tipus de pensament, abduïda per pantalles, com si l’aire lliure fos una transició envers la llar, on seguirà amb profusió el culte a qualsevol dispositiu tecnològic, sense gairebé cap tipus de contacte amb la realitat. No obstant, el més preciós de passejar és acumular interrogants mentre solquem els carrers, aturant-nos davant qualsevol dubte, admirant-nos per com les estructures urbanes ens conviden a la seva comprensió, potser…
Aquest paràgraf del periodista Paco Madrid rebateja el Raval com a Barri Xino. Corria 1926 i el terme sorgí al seu llibre Sangre en Atarazanas. No obstant, la fama del lloc, malgrat els intents de Josep Maria de Sagarra i Josep Maria Planes a Nits de Barcelona, es consolidaria gràcies als estrangers de pas, al·lucinants davant aquest espectacle nocturn a una espècie d’illa enmig del centre urbà. El Xino de mitjans dels anys vint ha sigut estudiat amb esmerç per Paco Villar, bé en volums de caire més general com al monogràfic dedicat a La Criolla del carrer del Cid,…
