Recuerdo cuando los reporteros volvían a la redacción tras cubrir estragos de guerras, grandes catástrofes o situaciones de hambre y pobreza en cualquier lugar del mundo. Todos compartían el mismo sentimiento de perplejidad. A unas horas de avión, habían visto la muerte, la violencia, el sufrimiento, la crueldad… y aquí todo seguía igual. La experiencia había cambiado su vida, pero temían que sólo la suya. Habían tenido la ilusión de que, con sus crónicas, contribuían a concienciar a sus lectores. Pero cuando volvían; cuando paseaban por las calles; cuando hablaban con la gente de aquí, tenían la sensación de que…
Autor: jcrius
Recordo quan els reporters tornaven a la redacció després de cobrir estralls de guerres, grans catàstrofes o situacions de fam i pobresa en qualsevol lloc del món. Tots compartien el mateix sentiment de perplexitat. A unes hores d’avió, havien vist la mort, la violència, el patiment, la crueltat… i aquí tot seguia igual. L’experiència havia canviat la seva vida, però temien que només la seva. Havien tingut la il·lusió que, amb les seves cròniques, contribuïen a conscienciar als seus lectors. Però quan tornaven; quan passejaven pels carrers; quan parlaven amb la gent d’aquí, tenien la sensació que tot seguia igual.…
La táctica es muy antigua. A partir de unos hechos, se trata de crear una realidad paralela que sirva a nuestros intereses. Cuanto más dramáticos sean estos eventos, como más fuerza emocional tengan, más impacto puede conseguir la mentira que surge. Una pandemia que ha causado en España más de 26.000 muertes es devastadora y, por tanto, la tentación de manipular los hechos es inmensa. Porque los réditos políticos también pueden ser inmensos. La operación ya está en marcha. Sectores políticos y mediáticos de la derecha española están plenamente dedicados a crear, en beneficio propio, una realidad paralela: Los muertos provocados por la pandemia…
La tàctica és molt antiga. A partir d’uns fets, es tracta de crear una realitat paral·lela que serveixi als nostres interessos. Com més dramàtics siguin aquests esdeveniments, com més força emocional tinguin, més impacte pot aconseguir la mentida que en sorgeix. Una pandèmia que ha causat a Espanya més de 26.000 morts és devastadora i, per tant, la temptació de manipular els fets és immensa. Perquè els rèdits polítics també poden ser immensos. L’operació ja està en marxa. Sectors polítics i mediàtics de la dreta espanyola estan plenament dedicats a crear, en benefici propi, una realitat paral·lela: Els morts provocats…
Abril del 2010. Artur Mas presidia l’autoproclamat ‘Govern dels millors’ amb el suport del Partit Popular. Eren mesos molt difícils. Els efectes de la crisi que havia esclatat dos anys abans resultaven devastadors. Les retallades dels pressupostos marcaven el ritme de la vida política i social. En el cas de la sanitat pública, les tisores les feia anar Boi Ruiz, acabat d’arribar de la gran patronal del sector privat. La societat estava en estat de xoc. Els primers a reaccionar van ser el personal sanitari, amb mobilitzacions en contra de les retallades. Primer instant. La imatge de centenars de ‘bates…
El 14 d’abril s’ha complert el primer mes de l’estat d’alarma. De confinament per bona part de la població. De lluita en primera fila contra la Covid-19 pels sanitaris i per tots els treballadors dels serveis essencials. No podem començar a escriure, sense mostrar el nostre agraïment per la seva entrega i professionalitat. Aquesta és la principal constatació que podem fer trenta dies després de la declaració d’emergència. Però també comencem a tenir unes poques certeses sobre el que ens està passant. I algunes preguntes que tardaran a trobar resposta. En fem un repàs. Un dolor immens. Els primers casos…
Mai no ens havíem enfrontat a una amenaça de salut pública com la que representa el Covid-19, el coronavirus. La humanitat sí, però no les generacions que estem avui en el planeta. D’aquí l’extraordinari impacte emocional que ens provoca la sensació de por davant la incertesa. No sabem fins a quin punt pot arribar la pandèmia, ni la crisi econòmica que ja ha provocat. Però ens hem de reposar, aixecar la mirada i pensar en el món que seguirà al coronavirus. A tall d’exemple, proposo sis reflexions per a després de la batalla. Presa de consciència: El coronavirus ha posat…
Nunca nos habíamos enfrentado a una amenaza como la que representa el Covidien-19, el coronavirus. La humanidad sí, pero no las generaciones que estamos hoy en el planeta. De ahí el extraordinario impacto emocional que nos provoca, la sensación de miedo ante la incertidumbre. No sabemos hasta qué punto puede llegar la pandemia, ni la crisis económica que ya ha provocado. Pero debemos reponer, levantar la mirada, y pensar en el mundo que seguirá al coronavirus. A modo de ejemplo, propongo seis reflexiones para después de la batalla. Toma de conciencia. El coronavirus ha puesto en evidencia nuestra fragilidad como especie.…
Tarragona te el cor encongit. Per la mort de tres persones. Pel patiment dels ferits. Perquè només l’atzar va fer que l’explosió del tanc d’òxid de propilè no provoqués una tragèdia molt més gran. Tenim el cor encongit perquè van fallar els protocols de protecció després de l’accident. Perquè les informacions que ens arriben sobre els antecedents de l’empresa són molt preocupants. Perquè el temor que desperta conviure amb un complex químic va prendre una forma molt real la tarda del dia 14 de gener. La bola de foc que va seguir a l’explosió quedarà en la retina de tots…
Tarragona tiene el corazón en un puño. Por la muerte de tres personas. Por el sufrimiento de los heridos. Porque sólo el azar hizo que la explosión del tanque de óxido de propileno no provocara una tragedia mucho mayor. Porque fallaron los protocolos de protección después del accidente. Porque las informaciones que llegan sobre los antecedentes de la empresa son muy preocupantes. Porque el temor que despierta convivir con el complejo químico tomó una forma muy real la tarde del día 14 de enero. La bola de fuego que siguió a la explosión quedará en la retina de todos. Con…
