Autor: jcrius

Malgrat que no volgués, el major Josep Lluís Trapero s’havia convertit en un personatge de novel·la, o de sèrie de televisió basada en fets reals, si ho prefereixen. Tots els capítols estaven escrits i faltava un desenllaç. És com si l’escriptor hagués deixat reposar l’obra a l’espera d’un clímax final a l’altura de tota la trama. Durant aquest llarg silenci creixia la intriga, el suspens, sobre si la novel·la acabaria bé o malament per al nostre protagonista. I ha acabat bé, molt bé. I, a més, amb la intensitat dramàtica que mereix. El lector, o l’espectador, se sent reconfortat per…

Read More

A pesar de que no lo quisiera, el mayor Josep Lluís Trapero se había convertido en un personaje de novela, o de serie de televisión basada en hechos reales, si lo prefieren. Todos los capítulos estaban escritos y faltaba un desenlace. Es como si el escritor hubiera dejado reposar la obra a la espera de un clímax final a la altura de la trama. Durante este largo silencio crecía la intriga, el suspense, sobre si la novela acabaría bien o mal para nuestro protagonista. Y ha acabado bien, muy bien. Con la intensidad dramática que merece. El lector, o el…

Read More

Pasqual Maragall va escriure fa quasi vint anys un article profètic que, com tantes altres vegades, el temps ha acabat confirmant. ‘Madrid se va’ era el titular (El País, 27 de febrer del 2001) i allí vaticinava «la sorpresa que s’emportaran els uniformistes el dia que Espanya els digui a cop d’urna que no és com ells voldrien que fos, que és lliure i diversa, que està feta de singularitats potents i assenyades, capaços d’entendre i de respectar un projecte comú. Comú, no imposat.» Aquesta sorpresa va quallar en la majoria parlamentària de la moció de censura, que va derrocar…

Read More

Pasqual Maragall escribió hace casi veinte años un artículo profético que, como tantas otras veces, el tiempo ha acabado confirmando. ‘Madrid se va’ era el titular (El País, 27 de febrero de 2001) y allí vaticinaba «la sorpresa que se llevarán los uniformistas el día que España les, diga a golpe de urna, que no es como ellos querrían que fuera, que es libre y diversa, que está hecha de singularidades potentes y sensatas, capaces de entender y respetar un proyecto común. Común, no impuesto». Esta sorpresa cuajó en la mayoría parlamentaria de la moción de censura, que derribó Rajoy.…

Read More

El dimarts 25 d’agost coincidien tres notícies als mitjans de comunicació que, a primera vista, no tenien res a veure. Però les tres resulten molt difícils d’explicar als més joves. Per exemple, qualsevol adolescent que estima els seus avis, que ha crescut admirant Messi i que somia amb arribar a la universitat. Potser, aleshores podríem acabar descobrint que les tres informacions tenen molts més punts en comú del que sembla. Un vídeo cruel Una auxiliar d’infermeria es grava rient mentre una companya tracta de forma vexatòria una anciana que està al llit. Com a bona influencer ho comparteix a les…

Read More

El martes 25 de agosto coincidían tres noticias en los medios de comunicación que, a primera vista, no tenían nada que ver. Pero las tres resultan muy difíciles de explicar a los más jóvenes. Por ejemplo, a una o un adolescente que ama a sus abuelos, que ha crecido admirando Messi y que sueña en llegar a la universidad. Quizás, entonces podríamos acabar descubriendo que las tres informaciones tienen muchos más puntos en común de lo que parece. Un vídeo cruel Una auxiliar de enfermería se graba riendo mientras una compañera trata de forma vejatoria una anciana que está en…

Read More

Cuando Jordi Pujol presentó el tercer volumen de sus memorias, a principios del 2012, mantuvo una conversación con los responsables de los diarios de Barcelona. Recuerdo que le pregunté cuál era la obra de Govern de la que se sentía más orgulloso. Se puso la mano en el bolsillo y sacó la tarjeta sanitaria: «De la sanidad para todos». Y ¿en segundo lugar? «De lo que ha hecho TV3 por la cohesión del país». Ocho años después, por sus sucesores que gobiernan en TV3 (en la Corporación y en la cadena televisiva), ¿qué perdura de aquel espíritu inicial? La respuesta más lúcida…

Read More

Quan Jordi Pujol va presentar el tercer volum de les seves memòries, a principis del 2012, va mantenir una conversa amb els responsables dels diaris de Barcelona. Recordo que li vaig preguntar quina era l’obra de Govern de la qual se sentia més orgullós. Es va posar la mà a la butxaca i va treure la targeta sanitària: «De la sanitat per tothom». I en segon lloc? «Del que ha fet TV3 per la cohesió del país». Vuit anys després, pels seus successors governen a TV3 (a la Corporació i a la cadena televisiva), què perdura d’aquell esperit inicial? La…

Read More

Recuerdo cuando los reporteros volvían a la redacción tras cubrir estragos de guerras, grandes catástrofes o situaciones de hambre y pobreza en cualquier lugar del mundo. Todos compartían el mismo sentimiento de perplejidad. A unas horas de avión, habían visto la muerte, la violencia, el sufrimiento, la crueldad… y aquí todo seguía igual. La experiencia había cambiado su vida, pero temían que sólo la suya. Habían tenido la ilusión de que, con sus crónicas, contribuían a concienciar a sus lectores. Pero cuando volvían; cuando paseaban por las calles; cuando hablaban con la gente de aquí, tenían la sensación de que…

Read More

Recordo quan els reporters tornaven a la redacció després de cobrir estralls de guerres, grans catàstrofes o situacions de fam i pobresa en qualsevol lloc del món. Tots compartien el mateix sentiment de perplexitat. A unes hores d’avió, havien vist la mort, la violència, el patiment, la crueltat… i aquí tot seguia igual. L’experiència havia canviat la seva vida, però temien que només la seva. Havien tingut la il·lusió que, amb les seves cròniques, contribuïen a conscienciar als seus lectors. Però quan tornaven; quan passejaven pels carrers; quan parlaven amb la gent d’aquí, tenien la sensació que tot seguia igual.…

Read More