«Si vaig amb tu només veuran una prostituta que ja ha aconseguit un client. Quan les africanes estimem, ens qüestionen: que no tenim cor, que només volem robar. Falta educació, més educació», protesta Bombo Ndir Fall (Dakar, el Senegal, 1961), de l’ètnia lebú, vestida amb el boubou de verd ginebre, amb la pell cafè del color de les lamel·les d’iroko. Incisiva en el seu discurs i de penetrant mirada hiperactiva que té capacitat d’aprendre, parla en anglès, francès, català, castellà, fula i wolof. El llarg camí de Bombo es mesura en experiències, sensacions, visions. Al setembre de 1998, i com…
