Autor: jgpastor

Recuerdo la plaza Catalunya como una enorme paradoja, como soñar mientras alguien te grita que despiertes. El 15M era, para cada uno de sus participantes, una manera de reaccionar. ¿A qué? Al desempleo, a la precariedad laboral, a los desahucios, al inmovilismo bipartidista, al rescate bancario,  a las consecuencias del capitalismo, a la degradación ecológica… Había casi tantas explicaciones como personas, tantas indignaciones como sueños. La plaza era esperanza y diversidad. Ellas, entre otros miles, protestaban alrededor del Parlament de Catalunya contra los recortes del sector público liderados por Convergència i Unió, los más contundentes desde la llegada de la…

Read More

Recordo la plaça Catalunya com una enorme paradoxa, com somiar mentre algú et crida que despertis. El 15M era, per a cadascun dels seus participants, una manera de reaccionar. A què? A l’atur, a la precarietat laboral, als desnonaments, a l’immobilisme bipartidista, al rescat bancari, a les conseqüències del capitalisme, a la degradació ecològica… Hi havia gairebé tantes explicacions com a persones, tantes indignacions com somnis. La plaça era esperança i diversitat. Elles, entre altres milers, protestaven al voltant de Parlament de Catalunya contra les retallades del sector públic liderades per Convergència i Unió, les més contundents des de l’arribada de…

Read More