“Soulagement, tout même…” Crec que aquesta és l’expressió que avui viuen molts francesos i europeus davant del resultat de la segona volta de les eleccions franceses. És una sensació d’alleujament davant d’un resultat que no era evident i que si hagués estat el contrari, amb la victòria de Marine Le Penn, hauria representat una sotragada molt forta als valors i al sistema de la democràcia liberal social, a més d’un cop contra la Unió Europea probablement més fort que el Brexit. Alleujament sí, però atenció que el procés de fractura de la societat francesa és cada dia més gran i el sentiment “nacionalista” o…
Autor: jmcarbonell
Creo que esta es la expresión que hoy viven muchos franceses y europeos frente al resultado de la segunda vuelta de las elecciones francesas. Es una sensación de alivio ante un resultado que no era evidente y que, si hubiera sido lo contrario, con la victoria de Marine Le Penn, habría representado una sacudida muy fuerte a los valores y al sistema de la democracia liberal social, además de un golpe contra la UE, probablemente más fuerte que el Brexit. Alivio sí, pero atención que el proceso de fractura de la sociedad francesa es cada día mayor y el sentimiento…
Estas elecciones no solamente han certificado el fin del sistema de partidos, que se había establecido en Francia desde los años 70, y también el final -por ahora, todo siempre vuelve, especialmente el PS- de las dos grandes formaciones, republicanos gaullistas, de centro-derecha, y el partido socialista, de centro-izquierda, las grandes derrotadas sin ningún tipo de paliativos. También han mostrado algo que se empezaba a captar y que es la profunda escisión —por no utilizar la palabra polarización— de la población francesa. Una escisión que rompe el eje izquierda-derecha y que se sitúa en dos ejes bien diferentes, si bien interrelacionados: el…
Aquestes eleccions no sols han certificat el final del sistema de partits, que s’havia establert a França des dels anys 70, i també el final —per ara, tot sempre torna, especialment el PS— de les dues gran formacions, republicans gaullistes, de centre-dreta, i el partit socialista, de centre-esquerra, les gran derrotades sense cap mena de pal·liatius, sinó que han mostrat quelcom que es començava a captar i que és la profunda escissió —per no utilitzar la paraula polarització— de la població francesa. Un escissió que trenca l’eix esquerra-dreta i que se situa en dos eixos ben diferents, si bé interrelacionats:…
En els darrers quaranta anys he viscut en directe diferents eleccions generals o presidencials. En la meva memòria hi ha encara intacta la victòria de François Miterrand el 21 de maig de 1981 que obria, després de dècades, un govern socialista amb suport directe del totpoderós, en aquella època, Partit Comunista Francès (PCF). Puc assegurar que les eleccions d’ara (abril del 2022) són mig fantasmes si seguim l’ambient del carrer, si seguim els pocs actes ara com ara de campanya electoral, si mirem fins i tot els informatius nacionals bolcats en la cruel, absurda i criminal guerra de Putin que…
En los últimos cuarenta años he vivido en directo diferentes elecciones generales o presidenciales. En mi memoria hay todavía intacta la victoria de François Miterrand el 21 de mayo de 1981 que abría, después de décadas, un gobierno socialista con apoyo directo del todopoderoso, en aquella época, Partido Comunista Francés (PCF). Puedo asegurar que las elecciones de ahora (abril del 2022) son medio fantasmas si seguimos el ambiente de la calle, si seguimos los pocos actos por ahora de campaña electoral, si miramos incluso los informativos nacionales volcados en la cruel, absurda y criminal guerra de Putin que nos ha…