La popular sèrie de televisió francobelga, ACI: Alta Capacidad Intelectual (HPI: Haut potentiel intellectuel, 2021-), està preparant la seva sisena temporada després d’un notable èxit, tant nacional com internacional, fins al punt que fins i tot ha aconseguit que es produeixi una adaptació per al públic estatunidenc, amb un altre elenc d’actors, però mantenint la història original, una sèrie amb el nom de High Potential (2024), de la qual s’acaba d’anunciar la segona temporada. En tots dos casos, l’essència és la mateixa: una empleada del servei de neteja en una comissaria resol en el primer episodi un dels casos d’assassinat…
Autor: jojeda
A la 22ª edició del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic (o en el seu nom internacional, Asian Summer Film Festival, ASFF), celebrada del 15 al 20 de juliol de 2025, s’han projectat un total de 37 llargmetratges i 4 curts, tots en versió original amb subtítols en català. El director del festival, Quim Crusellas Padrós, responsable de la programació juntament amb Domingo López, va indicar a la clausura que «el festival destaca, edició darrere edició, per la gran quantitat d’estrenes que programa, i ja s’ha convertit en una important finestra d’exhibició de cinema asiàtic al continent europeu. En…
A l’article La gènesi del primer còmic de superherois de la història (2025) explicàvem la concatenació de fets que van dur a la publicació de la primera història del personatge de Superman, creat per Jerry Siegel (1914-1996) i Joe Shuster (1914-1992), i que ara recupera l’editorial Panini Comics en format facsímil, en concret correspon al primer número de la col·lecció Action Comics 1 (1938), amb la mítica portada del personatge llançant un vehicle, l’anècdota del qual sobre les diferències amb el cotxe dibuixat a l’interior també la descrivim en aquest article. La publicació del facsímil coincideix amb l’estrena a sales…
L’escriptor Xavier Alcalá neix el 1947, una generació que ell mateix cataloga com «dels que van venir al món sota el tràgic símbol de la Bomba Atòmica». Neix al municipi de Miguelturra, a la província de Ciudad Real, encara que a primerenca edat la seva família es va mudar a Ferrol. És enginyer de telecomunicacions i doctor en informàtica, autor de novel·les, narracions curtes, narracions de viatges i traduccions de clàssics al gallec, i col·labora des de fa dècades i de manera continuada en diferents mitjans de comunicació. L’estiu del 1972 va començar a escriure la que es convertiria en…
El 8 de febrer de 2024 es commemorava el centenari de Josep Coll i Coll (1914-1984), un dels autors més destacats del segle XX al nostre país, encara que no hagi rebut un merescut homenatge institucional a l’alçada del que va representar en l’àmbit de la historieta i el seu impacte en la cultura popular. Com passa moltes vegades, especialment quan es tracta del sector del còmic, és la iniciativa privada i/o individual la que lidera l’acció de preservar el patrimoni cultural en general i del còmic en particular, i no només amb una contribució material amb les col·leccions, sinó…
«Quin horror… ¡Gent vivint a tendes de campanya!… ¡Vivint a la misèria!… ¡Ja no tenen casa!… ¡Ni lloc on endreçar-se o fer les seves necessitats!… ¡Gairebé sense menjar!… ¡Sense saber què els oferirà el futur!… ¡Detestats per un món cruel que preferiria veure com desapareixen!», aquest text correspon a una vinyeta de l’últim còmic de Joe Sacco, La guerra de gaza (The War on Gaza, 2024), publicat en castellà per Reservoir Books, amb traducció de Montse Menesos. Aquest text correspon a l’exclamació que realitza el mateix autor en una de les pàgines de la novel·la gràfica, ja que és una…
L’estiu del 2024, el periodista, editor i escriptor José Luis Córdoba publicava la seva tercera novel·la, Los fantasmas de Benamira, editat per RBA. L’autor s’inspirava en fets reals per narrar la història dels habitants a l’últim segle a la pedania de Benamira, que actualment forma part del municipi de Medinaceli, a la Comarca de Arcos de Jalón, a la província de Sòria. Les pedanies són entitats locals que depenen d’un municipi central, on s’ubica l’ajuntament. Hi ha més de tres mil pedanies a tot Espanya, la majoria producte del reagrupament per racionalitzar l’administració del territori, tenint en compte que la…
«Avui passen a ser part de l’elit intel·lectual de Xile. Caurà sobre vostès una gran responsabilitat. Deixaran de ser ciutadans comuns. S’espera de vostès no només coneixement. Sinó saviesa, integritat ètica, fortalesa i temprança. No ho oblideu: s’ha après més sobre el cos les últimes dècades que en els cinc segles previs. El coneixement és una arma que hauran d’usar amb cautela» exclamava el degà de la Facultat de Medicina de Santiago de Xile, el 1953, per emfatitzar a continuació una última frase lapidària: «A les senyoretes aquí presents… Espero que estiguin a la altura de les circumstàncies», dirigint-se a…
Del 14 al 18 d’octubre del 2024, es va celebrar a la ciutat de Milà (Itàlia), al centre de conferències més gran d’Europa, la 75ª edició de l’International Astronautical Congress (IAC), probablement, la trobada anual més important en què es reuneix tot el sector espacial global. Hi van assistir més de 8.000 experts de la indústria, institucions de recerca i agències espacials de tot el món. Cada any s’organitza en un país diferent, per això, a més de tractar sobre els temes associats al congrés, hi ha l’oportunitat que els organitzadors de l’esdeveniment puguin fer alguna activitat associada al país…
El reconegut divulgador Dr. Román Gubern, catedràtic emèrit de comunicació audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, exposava al seu cèlebre llibre Historia del cine (1969, edició revisada i actualitzada en 2016), que «amb Nanuk l’esquimal el cinema documental transcendeix de mera aparença de les coses per convertir-se en drama, en drama veraç, sense gat amagat». Nanuk, l’esquimal (Nanook of the North, 1922) és la primera obra dirigida per Robert J. Flaherty (1884-1951), considerat un pioner de l’etnografia i del cinema documental, on mostra la vida quotidiana dels inuit, després de passar dos anys convivint amb ells a l’Àrtic i…
