Según la OMS, 8 millones de personas mueren cada año por enfermedades no transmisibles que se pueden atribuir a la contaminación del aire: cerebrovasculares, cánceres, neumopatías. 7 de los 8 millones mueren a causa de las partículas finas PM-2,5 que traspasan los pulmones y entran en la sangre. Provienen de quemar combustibles fósiles, en especial de los motores de los coches y, más en concreto, los diesel. Datos francamente preocupantes que suscitan una pregunta: ¿por qué las muertes causadas por la contaminación ambiental no merecen la atención que suscita una pandemia cuando las cifras de defunciones también son alarmantes? No sabemos todavía…
Autor: josepcabayol
Segons l’OMS, 8 milions de persones moren cada any per malalties no transmissibles que es poden atribuir a la contaminació de l’aire: cerebrovasculars, càncers, pneumopaties. 7 dels 8 milions, moren a causa de les partícules fines PM-2,5 que traspassen els pulmons i entren a la sang. Provenen de cremar combustibles fòssils, en especial dels motors dels cotxes i més en concret dels dièsel. Dades francament preocupants que susciten una pregunta: per què les morts causades per la contaminació ambiental no mereixen l’atenció que suscita una pandèmia quan les xifres de defuncions també són alarmants? No sabem encara el nombre de…
La pandèmia generada pel coronavirus SARS-CoV-2 (molt probablement causada pel contacte humà amb virus que habiten llocs recòndits als quals no hi havia arribat la mal dita ‘civilització capitalista’ fins el desenvolupament de la indústria agropecuària i les desforestacions massives) és una cara més de l’emergència/urgència ecològica que vivim. Com ho són l’escalfament global i les crisis econòmica, social, cultural i ecològica caracteritzades per les desigualtats creixents, l’acumulació en poques mans, l’empobriment de la majoria, la precarització, la privatització dels drets i la inequitat. En definitiva, la supeditació de les persones i la biosfera al benefici del capital. Contràriament a…
La pandemia generada por el coronavirus SARS-CoV-2 (muy probablemente causada por el contacto humano con virus que habitan lugares recónditos a los que no había llegado la mal llamada ‘civilización capitalista’ hasta el desarrollo de la industria agropecuaria y las deforestaciones masivas) es una cara más de la emergencia/urgencia ecológica que vivimos. Como lo son el calentamiento global y las crisis económica, social, cultural y ecológica caracterizadas por las desigualdades crecientes, la acumulación en pocas manos, el empobrecimiento de la mayoría, la precarización, la privatización de los derechos y la inequidad. En definitiva, la supeditación de las personas y la…
Davant la bocana del port del Masnou ha aparegut una barra de sorra que impedeix la navegació. Més d’un miler d’embarcacions hi han quedat atrapades. És habitual que les tempestes de llevant provoquin una petita concentració de sorra a la bocana del port d’aquest municipi del Maresme. Se sol retirar amb una petita draga, que aquest cop ha resultat insuficient perquè la intensitat del temporal i la seva durada ha concentrat més sorra de l’esperada. És, però, una explicació suficient? Segurament, no, perquè la tempesta que va començar dilluns sent del nord-est, dimarts, va evolucionar a llevant i va provocar…
Ante la bocana del puerto de El Masnou ha aparecido una barra de arena que impide la navegación. Más de un millar de embarcaciones han quedado atrapadas. Es habitual que las tormentas de levante provoquen una pequeña concentración de arena en la bocana del puerto de este municipio del Maresme. Se suele retirar con una pequeña draga, que esta vez ha resultado insuficiente para que la intensidad del temporal y su duración ha concentrado más arena de la esperada. ¿Es, sin embargo, una explicación suficiente? Probablemente no, porque la tormenta que comenzó el lunes siendo del noreste, martes, evolucionó a…
Acabada la COP 25, celebrada a Madrid el proppassat mes de desembre, la pregunta era i és, per què no es fa res, per què no s’ha decidit actuar per fer front de debò a l’emergència climàtica? Però les preguntes clau haurien de ser: Li convé al sistema econòmic procedir contra l’emergència climàtica? Han decidit els poders econòmics ajornar qualsevol actuació i triar el moment de commocionar i provocar el ‘xoc’ per evitar respostes organitzades? Quan serà? Els mercats albiren que la resposta governamental a l’emergència climàtica, que qualifiquen de contundent, desordenada i pertorbadora, serà cap a 2025. El canvi…
Terminada la COP 25, celebrada en Madrid el pasado mes de diciembre, la pregunta era y es: ¿por qué no se ha actuado de veras para hacer frente a la emergencia climática? Pero las preguntas clave deberían ser: ¿Le conviene al sistema económico proceder contra la emergencia climática? ¿Han decidido los poderes económicos aplazar cualquier actuación y elegir el momento de conmocionar y provocar el ‘shock’ para evitar respuestas organizadas? ¿Cuándo será? Los mercados vislumbran que la respuesta gubernamental a la emergencia climática, que califican de contundente, desordenada y perturbadora, será hacia 2025. El cambio climático como herramienta de desposesion…
