A estas alturas de la película explicar que la vivienda es un derecho reconocido, no viene mucho a cuento y entiendo estamos todas de acuerdo. Ahora bien ¿existe el derecho a la especulación? Tampoco hay mucho debate en este sentido, no. Cierto que las normativas, o la falta de ellas, la alimentan poniendo la alfombra roja a que bancos y fondos de inversión puedan hacer el agosto con la vivienda y usar ese derecho como el bien más preciado con que lucrarse. Seguimos estando de acuerdo, espero, entonces ¿por qué la represión al pobre y la protección a los especuladores?…
Autor: juanjoramon
A hores d’ara de la pel·lícula explicar que l’habitatge és un dret reconegut, no ve molt a conte i entenc estem totes d’acord. Ara bé existeix el dret a l’especulació? Tampoc hi ha molt de debat en aquest sentit, no. Cert que les normatives, o la falta d’elles, l’alimenten posant la catifa vermella al fet que bancs i fons d’inversió puguin fer l’agost amb l’habitatge i usar aquest dret com el bé més preuat amb què lucrar-se. Continuem estant d’acord, espero, llavors per què la repressió al pobre i la protecció als especuladors? Gran debat i carnada per al relat…
“Les pel·lícules de terror no estan legalitzades per als nens, però tirar a un nen petit sí que és legal. I perdre la casa és pitjor que una peli de por”. És el que ens diu Ranjit, germà de tres nens que no superen els sis anys. Si fos una peli de por diríem que es projecta cada dia moltes vegades (almenys mig milió de nenes, nens i adolescents han perdut el seu habitatge des de l’anomenada crisi d’habitatge) i que va perdent espectadors: els desnonaments han perdut visibilitat en l’agenda mediàtica, malgrat els esforços de la societat civil per…
A punt d’acabar un any convuls en temes d’habitatge, on una vegada més el protagonisme se l’ha emportat la falta de voluntat política per a garantir un dret fonamental per a tota la ciutadania. L’habitatge és una de les majors causes per a empobrir a la població i augmentar les diferències socials. Al mateix temps, és la principal font de riquesa per a corporacions, classes altes i els polítics que les abonen anteposant els seus interessos financers. Ens volen fer creure que pretendre independitzar-se si ets jove, voler mantenir aquesta casa hipotecada que tants maldecaps dona, negar-se a assumir una…
A punto de acabar un año convulso en temas de vivienda, donde una vez más el protagonismo se lo ha llevado la falta de voluntad política para garantizar un derecho fundamental para toda la ciudadanía. La vivienda es una de las mayores causas para empobrecer a la población y aumentar las diferencias sociales. Al mismo tiempo es la principal fuente de riqueza para corporaciones, clases altas y los políticos que las respaldan anteponiendo sus intereses financieros. Nos quieren hacer creer que pretender independizarse si eres joven, querer mantener esa casa hipotecada que tantos quebraderos de cabeza da, negarse a asumir…
L’actuació dels Mossos d’esquadra en els desnonaments, fa anys que és motiu de polèmica. Les seves intervencions arbitràries i desmesurades, estan més pensades per a servir als interessos dels grans especuladors que a protegir els drets humans de les persones que veuen en risc el seu dret a l’habitatge davant la manca de recursos per a poder pagar-la. La presència de BRIMO i ARRO en els desnonaments s’ha incrementat en els últims temps, a pesar que estem passant per un augment de la vulnerabilitat, sent l’habitatge, causa i motor de desigualtat i exclusió social, així com veiem un augment de…
“De matinada han trucat Són al replà de l’escala La mare quan surt a obrir Porta la bata posada Què volen aquesta gent Que truquen de matinada?” Los versos de Lluís Serrahima, cantados por Maria del Mar Bonet como denuncia a la represión política franquista, resuenan en mi cabeza constantemente ante las noticias diarias que nos envuelven. Sobre todo ante los desahucios, un drama que bien podía tener esta canción de 1968 como banda sonora. Que en el estado español el derecho a la vivienda no está garantizado, no es ninguna novedad. Que estamos en un estado, en plena recesión,…
“De madrugada han trucat Són al replà de l’escala La mare quan surt a obrir Porta la bata posada Què volen aquesta gent Que truquen de matinada?” Els versos de Lluís Serrahima, cantats per Maria del Mar Bonet com a denúncia a la repressió política franquista, ressonen al meu cap constantment davant les notícies diàries que ens envolten. Sobretot davant dels desnonaments, un drama que bé podia tenir aquesta cançó del 1968 com a banda sonora. Que a l’estat espanyol el dret a l’habitatge no està garantit no és cap novetat. Que estem en un estat, en plena recessió, que…
Escric aquestes línies tot just en sortir de la sala després de veure En los márgenes, amb l’efecte esperat després de setmanes llegint crítiques i reaccions en les xarxes socials: colpejat des de les entranyes, amb llàgrimes en els ulls i un nus en la gola que reafirma la meva convicció. En aquestes lectures, si alguna cosa m’ha sorprès és veure que després de tants anys, encara queda qui no és conscient d’una realitat tan dura. Em costa creure-ho, potser per la meva proximitat a totes i cadascuna de les situacions que mostra la pel·lícula. Bé per haver-les viscut en…
Escribo estas líneas recién salido de la sala tras ver En los márgenes, con el efecto esperado tras semanas leyendo críticas y reacciones en las redes sociales: golpeado desde las entrañas, con lágrimas en los ojos y un nudo en la garganta que reafirma mi convicción. En esas lecturas, si algo me ha sorprendido es ver que tras tantos años, aún queda quien no es consciente de una realidad tan dura. Me cuesta creerlo, quizás por mi cercanía a todas y cada una de las situaciones que muestra la película. Bien por haberlas vivido en primera persona, bien por haberlas…
