La pandèmia dels desnonaments no és nova. Lluny de solucionar-se, ha anat mutant amb el pas dels anys. En l’última dècada hem vist com la situació evolucionava de les execucions hipotecàries a la bombolla del lloguer i el problema de l’ocupació, ara denominada afectades sense contracte. Una denominació molt políticament correcta, pensada per no aixecar les ires del sector més criminalitzador de la pobresa, quan es parli de ”protegir ocupes”. Així, entre cometes, perquè aquesta moratòria de desnonaments és tan correcta com ineficaç en aquest sentit. Malgrat tot, el terme afectades sense contracte per referir-se a les ocupacions, sempre serà…
Autor: juanjoramon
Vivim temps convulsos: polítiques continuistes a les establertes per la dreta neoliberal i poc avanç social. Una nova mostra de traïció política, amb trencament de programes i promeses electoralistes, per a aquelles que encara es creguin alguna cosa dels qui només busquen fer la gara-gara per a aconseguir el poder. En el que a habitatge es refereix, hi ha mostres evidents de tot això molt recents. Centrarem en dos: la suspensió del Decret 17/2019 català i les últimes declaracions del ministre Ábalos. A Catalunya, patim l’últim atac al dret a l’habitatge amb la recent sentència del TC. Sentència suposa l’anul·lació…
Vivimos tiempos convulsos: políticas continuistas a las establecidas por la derecha neoliberal y poco avance social. Una nueva muestra de traición política, con rotura de programas y promesas electoralistas, para aquellas que aún se crean algo de quienes solo buscan camelar para alcanzar el poder. En lo que a vivienda se refiere, hay muestras evidentes de todo esto muy recientes. Centraremos en dos: la suspensión del Decreto 17/2019 catalán y las últimas declaraciones del ministro Ábalos. En Catalunya, sufrimos el último ataque al derecho a la vivienda con la reciente sentencia del TC. Sentencia supone la anulación de medidas urgentes…
El jueves pasado, el Tribunal Constitucional hizo pública la sentencia sobre el último ataque al derecho a la vivienda, orquestado por el Partido Popular. La resolución, aunque no pilla a nadie por sorpresa, no deja de ser indignante: queda suspendido el Decreto 17/2019 catalán y que sigan los desahucios. El Decreto, ampliaba y mejoraba algunos aspectos, muy necesarios a día de hoy, no incorporados en su momento en la Ley 24/2015. No por nada, simplemente, la realidad de la emergencia habitacional y los desahucios, lejos de solucionarse, se ha recrudecido. Por eso, son necesarias medidas antidesahucios eficaces, no moratorias que…
El dijous passat, el Tribunal Constitucional va fer pública la sentència sobre l’últim atac al dret a l’habitatge, orquestrat pel Partit Popular. La resolució, encara que no enxampa a ningú per sorpresa, no deixa de ser indignant: queda suspès el Decret 17/2019 català i que segueixin els desnonaments. El Decret, ampliava i millorava alguns aspectes, molt necessaris avui dia, no incorporats en el seu moment en la Llei 24/2015. No per res, simplement, la realitat de l’emergència residencial i els desnonaments, lluny de solucionar-se, s’ha empitjorat. Per això, són necessàries mesures antidesnonaments eficaços, no moratòries que només són meres tiretes…
El origen de esta historia viene de lejos, pero la empezaremos en 2014, año que la PAH, la Alianza contra la pobreza Energética-APE y el Observatorio DESC, redactan las bases de una proposición de ley para impulsar una ILP que garantice el Derecho a la vivienda en Catalunya y ganar un país libre de desahucios y cortes de suministros básicos. Un apoyo social absoluto, movilizaciones, escraches y finalmente una mayoría parlamentaria. En verano de 2015, los desobedientes hacíamos historia. ¡Había nacido para quedarse la Ley 24/2015! Han pasado 5 años y el camino no ha sido fácil. Nunca lo es…
L’origen d’aquesta història ve de lluny, però la començarem en 2014, any que la PAH, l’Aliança contra la pobresa Energètica-APE i l’Observatori DESC, redacten les bases d’una proposició de llei per impulsar una ILP que garanteixi el Dret a l’habitatge a Catalunya i guanyar un país lliure de desnonaments i talls de subministraments bàsics. Un suport social absolut, mobilitzacions, “escraches” i finalment una majoria parlamentària. A l’estiu de 2015, els desobedients fèiem història. Havia nascut per quedar-se la Llei 24/2015! Han passat 5 anys i el camí no ha estat fàcil, mai ho és quan es tracta de protegir a les famílies per damunt…
L’estiu és sinònim de tranquil·litat, vacances, muntanya, platja, relax, família, prendre aire. Tradicionalment, la millor època de l’any per gaudir després d’un esgotador any de treball, escoles, mals de cap i preocupacions. Arriba l’estiu i es para el món: durant uns fugaços dies de vacances, no existeixen els problemes, els deutes, els mals de cap… Ja tornarem a la crua realitat quan passin les beneïdes vacances. Però, què passa quan hi ha una part de Matrix que no vol que et relaxis ni a l’estiu? Doncs comencen les històries de terror, les faules i les llegendes urbanes. I què millor per a…
De vuelta a los desahucios y se atreven a hablar de “nueva normalidad”, tras meses de confinamiento en los que hemos vivido el nacimiento de una nueva crisis sin precedentes. Aún no nos habíamos recuperado de la crisis de 2008, que ahora hay que dar respuesta a la crisis sanitaria, social, de cuidados, ecológica y económica que tenemos encima y ya empieza a crear estragos. Hemos salido del estado de alarma para entrar en estado de emergencia. La precariedad y la vulnerabilidad crecen, pero continúan las pretensiones privatizadoras y especulativas. Repetir los errores del pasado no debe ser el camino…
Tornem als desnonaments i s’atreveixen a parlar de “nova normalitat”, després de mesos de confinament en els quals hem viscut el naixement d’una nova crisi sense precedents. Encara no ens havíem recuperat de la crisi de 2008, i ara cal donar resposta a la crisi sanitària, social, de cures, ecològica i econòmica que tenim a sobre i ja comença a crear estralls. Hem sortit de l’estat d’alarma per a entrar en estat d’emergència. La precarietat i la vulnerabilitat creixen, però continuen les pretensions privatitzadores i especulatives. Repetir els errors del passat no ha de ser el camí a seguir. Un cop…
