Dimarts 12 de maig, 19h de la tarda, a punt de fer 2 mesos de confinament, tercera videoreunió consecutiva del dia, trobada amb dones de diferents entitats; una d’elles parla de la situació mental i emocional de les professionals que donen suport directe a famílies, dones supervivents de violències, persones en situació de pobresa i tanco la meva càmera. Em poso a plorar, les llàgrimes cauen, sense força, sense energia, però sense pausa…Per què tanques la càmera?, em qüestiono a mi mateixa, és pel teu rol dins aquesta reunió? És per què mostrar sentiments és vist com una qüestió de…
Autor: ldominguez
Martes 12 de mayo, 19h de la tarde, a punto de 2 meses de confinamiento, tercera videoreunión consecutiva del día, encuentro con mujeres de diferentes entidades; una de ellas habla de la situación mental y emocional de las profesionales que dan apoyo directo a familias, mujeres supervivientes de violencia, personas en situación de pobreza y apago mi cámara. Me pongo a llorar, las lágrimas caen, sin fuerza, sin energía, pero sin pausa… ¿Por qué apagas la cámara?, me cuestiono a mí misma, ¿Es por tu rol en esta reunión? ¿Es por que mostrar sentimientos es visto como una cuestión de…
