En el seu exili parisenc, el filòsof jueu Walter Benjamin va encunyar el terme estetització de la política per analitzar la propaganda com a fenomen tecnològic i lligar l’èxit del moviment nazi als mitjans utilitzats per a la seva difusió –cinema, ràdio, fotografia, etc. El cinema en concret és un espai on seguim donant forma al nostre imaginari i als relats sobre la nostra identitat. Com a fenomen audiovisual té un efecte no evident sobre l’inconscient polític del subjecte que el consumeix. Al cinema sempre hi ha alguna cosa més que el que passa a la pantalla. Pertanyo a una…
Autor: lgargar
Segons la narrativa sionista, el poble hebreu –etern expulsat– retorna a Palestina, a la terra promesa per Déu, i inverteix un passat encadenat d’expulsions mil·lenàries; l’esclavatge a Egipte, el desterrament a Babilònia, l’èxode romà, l’expulsió catòlica i un llarg etcètera de transuntar per Europa i Àsia primer, per les Amèriques després. Després de la seva hecatombe més recent –el genocidi jueu, també anomenat Holocaust o Soah– Israel recupera la Palestina històrica, el que sempre va ser seu en origen, com si la justícia divina del segle XX necessités la seva pròpia travessia pel desert abans de succeir. El relat que…
Quan Akira Kurosawa dirigeix Els Set Samurais l’any 1954, no només produeix una obra mestra del cinema, sinó també una lectura crítica personal del feixisme, una anàlisi del fons incoherent de tota posició social feixista i elitista, capaç de travessar el temps i aparèixer davant nostre amb tota la força de l’actual. Prèviament, Kurosawa havia aconseguit reconeixement nacional i internacional amb altres films com Rashomon (1950), amb el qual va obtenir un Lleó d’Or i un Oscar. No obstant això, Els Set Samurais (Shichinin no samurai), un dels films més influents de la història i també Lleó d’Or, el va…
Decía Walter Benjamin que lo más preocupante para la filosofía es la síntesis. Desde su aparición, la tarea de la filosofía consiste en ofrecer al mundo un conjunto estructurado de conceptos que permitan encarar los males que nos afligen. Ello requiere trabajo, mucha lectura y mucha escritura. La filosofía recurre a la escritura como medio para señalar lo que le pasa al mundo, desde la crítica y no desde la complacencia. Por lo general esta tarea de escritura suele materializarse en una obra extensa y apta sólo para especialistas. Lo que en el siglo pasado podían ser gruesos volúmenes casi…
Deia Walter Benjamin que el més preocupant per a la filosofia és la síntesi. Des de la seva aparició, la tasca de la filosofia consisteix a oferir al món un conjunt estructurat de conceptes que permetin encarar els mals que ens afligeixen. Això requereix treball, molta lectura i molta escriptura. La filosofia recorre a l’escriptura com a mitjà per a assenyalar el que li passa al món, des de la crítica i no des de la complaença. En general aquesta tasca d’escriptura sol materialitzar-se en obra extensa i apta només per a especialistes. El que en el segle passat podien…
A escala humana, las ciudades son un invento reciente. Las más antiguas aparecieron no hace más de 10.000 años y sólo desde hace 5000 comenzaron a “hacer historia” y marcar el rumbo de la especie. Hoy el territorio urbano concentra cerca del 55% de la población mundial y su colonización del planeta Tierra señala la entrada en una nueva etapa humana, el llamado Antropoceno. Lo urbano es el espacio donde vivir y trabajar, donde soñar, crecer y morir. Pero sobre todo es zona de conflicto, superficie donde se libran las batallas que van a marcar nuestro presente y futuro. Atrás…
A escala humana, les ciutats són un invent recent. Les més antigues van aparèixer no fa més de 10.000 anys i només des de fa 5000 van començar a “fer història” i marcar el rumb de l’espècie. Avui el territori urbà concentra al voltant del 80% de la població mundial i la seva colonització del planeta Terra assenyala l’entrada en una nova etapa humana, l’anomenat Antropocè. L’urbà és l’espai on viure i treballar, on somiar, créixer i morir. Però sobretot és zona de conflicte, superfície on es lliuren les batalles que marcaran el nostre present i futur. Enrere queda el…
Des de la paideia de Plató al panòptic de Foucault, la filosofia ha dirigit la seva crítica als models educatius que cada societat s’ha donat. En aquests dies de pandèmia les escoles acaparen rabiosament la nostra atenció com a espais de batalla i convivència amb el virus. El nostre model educatiu s’ha construït en gran mesura corregint i rebutjant el que operava durant el franquisme. En ell, diferents institucions i ordes religiosos compartien la tutela dels alumnes sense una base comuna de criteris i mètodes. Per tot el país es trobaven segregats per classe, sexe, credo o altres raons. Aquesta…
Desde la paideia de Platón al panóptico de Foucault, la filosofía ha dirigido su crítica a los modelos educativos que cada sociedad se ha dado. En estos días de pandemia las escuelas acaparan rabiosamente nuestra atención como espacios de batalla y convivencia con el virus. Nuestro modelo educativo se ha construido en gran medida corrigiendo y rechazando el que operaba durante el franquismo. En él, diferentes instituciones y órdenes religiosas compartían el tutelaje de los alumnos sin una base común de criterios y métodos. Por todo el país se encontraban segregados por clase, sexo, credo u otras razones. Esta carencia…
