Cada dia a les 8 del vespre sortim tots a aplaudir. Hi va haver un primer dia, i no recordo quin número del mes de març era, però això ja fa gairebé un mes i mig. Els primers aplaudiments tenien força i convenciment, però alhora un punt de timidesa i, podríem dir, inexperiència. Et saludes amb els veïns del costat, dels que ens separa un muret, fa anys que ens coneixem, i en acabar comentem: “Qui ens ho havia de dir”. T’acostes a la barana que dóna al carrer i fent un gest amb el cap, dius “hola” als veïns…
Autor: matance
Cada día a las 8 de la tarde salimos todos a aplaudir. Hubo un primer día, y no recuerdo qué número del mes de marzo era, pero eso ya hace casi un mes y medio. Los primeros aplausos tenían fuerza y convencimiento, pero a la vez un punto de timidez y, podríamos decir, inexperiencia. Te saludas con los vecinos de al lado, de los que nos separa un murete, hace años que nos conocemos, y al terminar comentamos: “Quién nos lo iba a decir”. Te acercas a la barandilla que da a la calle y haciendo un gesto con la…
