Autor: mligero

Las novelas de Isabel Allende (Lima, 1942) provocan siempre división de opiniones. Por un lado está el público, que adora a la autora chilena (las cifras hablan por sí solas: 75 millones de libros vendidos en todo el mundo); y, por otro, los talibanes de la literatura, que detestan su estilo recargado, sus tramas apasionadas y, sin decirlo a las claras, su éxito. Lo cierto es que Allende tiene un don y lo explota con deleite: un castellano torrencial que, combinado con su capacidad para inventar historias extravagantes, arrastra al lector, que se ve impelido a pasar página tras página sin poder…

Les novel·les d’Isabel Allende (Lima, 1942) sempre provoquen divisió d’opinions. D’una banda hi ha el públic, que adora l’autora xilena (les xifres parlen per si soles: 75 milions de llibres venuts a tot el món); i, de l’altra, els talibans de la literatura, que detesten el seu estil recarregat, les seves trames apassionades i, sense dir-ho ben clar, el seu èxit. La veritat és que Allende té un do i ho explota amb delit: un castellà torrencial que, combinat amb la seva capacitat per inventar històries extravagants, arrossega el lector, que es veu impel·lit a passar pàgina rere pàgina sense poder parar. I què…