Fa uns mesos vaig tenir el plaer de llegir per primer cop a Lynne Segal, qui va escriure, en una de les seves grans obres, Is the future female? Troubled thoughts on contemporary feminism, sobre la necessitat feminista d’acollir un anàlisi de la sexualitat que no fes d’ella “la clau per a l’auto-expressió o la clau per al canvi social”. Fer de la “violència sexual” el centre de tot, deia, era no fer justícia a les dones negres i de classe treballadora que havien estat patint, i havien lluitat més que ningú, contra els abusos sexuals que havien rebut històricament…
