D’acord amb l’article 27.1 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant[1], els “estats membres reconeixen el dret de tots els infants a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.” Si bé, d’acord amb el mateix article, l’obligació primordial d’assegurar les condicions de vida necessàries per al desenvolupament de l’infant correspon als seus pares o altres responsables, l’Estat és el garant últim d’aquest dret, ja que la Convenció imposa als estats membres l’obligació directa de “prendre les mesures apropiades per ajudar els pares i les altres persones responsables de l’infant a de fer…
Autor: msalguero
De acuerdo con el artículo 27.1 de la Convención sobre los Derechos del Niño[1], los “estados miembros reconocen el derecho de todos los niños a un nivel de vida adecuado a su desarrollo físico, mental, espiritual, moral y social”. Si bien, de acuerdo con el mismo artículo, la obligación primordial de asegurar las condiciones de vida necesarias para el desarrollo del niño corresponde a sus padres u otros responsables, el Estado es el garante último de este derecho, ya que la Convención impone a los Estados miembros la obligación directa de “tomar las medidas apropiadas para ayudar a los padres…
