Fa uns mesos vam publicar un article sobre com analitzar la propietat dels mitjans de producció en el context del teletreball. En aquell article assenyalàvem que aquesta nova manera de treballar ha incentivat un canvi laboral, avui dia ens trobem que en molts casos les treballadores han esdevingut propietàries dels mitjans de producció (ordinadors) i de les despeses associades al seu treball (connexió a Internet, electricitat o disponibilitat d’un espai per a treballar). Així doncs, aquesta normalització del teletreball ha fet que l’anàlisi del mercat laboral en termes de propietat canviï. Ja no són les empresàries les qui es fan…
Autor: oarango
L’esclat de la pandèmia per la Covid-19 l’any 2020 va forçar a bona part de les persones que treballaven amb eines o mitjans digitals a adoptar formes de teletreball o treball a distància. Aquest nou terme que ha entrat en el debat públic sobre el món laboral és definit com una modalitat de treball que es fa físicament fora de l’oficina, per mitjans telemàtics. En el seu moment va ser utilitzat com a mesura sanitària per a evitar més contagis, però actualment es presenta com una condició atractiva en algunes ofertes de feina com per exemple: comercial i vendes, informàtica…
L’any 2008 va ser creat per primera vegada, sota el govern de Zapatero, un ministeri d’Igualtat a l’Estat espanyol. El 2010 el Ministeri va ser integrat dins el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i no va ser fins al 2020 que es desvincula de la vicepresidència i torna a ser creat un Ministeri d’Igualtat independent. Aquestes anades i vingudes poden respondre a moviments de caràcter polític, però el que venim a analitzar avui aquí no és l’entrellat institucional darrere d’aquests moviments, sinó el treball pressupostari que es realitza en el Ministeri d’Igualtat en matèria de violència de gènere…
