El pasado 16 de enero, la Dirección General de Análisis y Prospectiva de la Generalitat presentaba el estudio del primer indicador de bienestar subjetivo de Cataluña. El acto contó con la intervención de académicas pioneras en el estudio de la felicidad como las doctoras Carol Graham y Ada Ferrer. La apuesta por la creación de este índice por parte de las instituciones catalanas hace que el territorio se sitúe, junto con países como Australia y Reino Unido, entre uno de los primeros en los que se analizan medidas como la felicidad o la satisfacción de vida entre los indicadores socioeconómicos…
Autor: oarango
El passat 16 de gener, la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat presentava l’estudi del primer indicador de benestar subjectiu de Catalunya. L’acte va comptar amb la intervenció d’acadèmiques pioneres en l’estudi de la felicitat com les doctores Carol Graham i Ada Ferrer. L’aposta per la creació d’aquest índex per part de les institucions catalanes fa que el territori se situï, juntament amb països com Austràlia i Regne Unit, entre un dels primers on s’analitzen mesures com la felicitat o la satisfacció de vida entre els indicadors socioeconòmics de referència. El concepte de la felicitat no pertany només…
Fa uns mesos vam publicar un article sobre com analitzar la propietat dels mitjans de producció en el context del teletreball. En aquell article assenyalàvem que aquesta nova manera de treballar ha incentivat un canvi laboral, avui dia ens trobem que en molts casos les treballadores han esdevingut propietàries dels mitjans de producció (ordinadors) i de les despeses associades al seu treball (connexió a Internet, electricitat o disponibilitat d’un espai per a treballar). Així doncs, aquesta normalització del teletreball ha fet que l’anàlisi del mercat laboral en termes de propietat canviï. Ja no són les empresàries les qui es fan…
L’esclat de la pandèmia per la Covid-19 l’any 2020 va forçar a bona part de les persones que treballaven amb eines o mitjans digitals a adoptar formes de teletreball o treball a distància. Aquest nou terme que ha entrat en el debat públic sobre el món laboral és definit com una modalitat de treball que es fa físicament fora de l’oficina, per mitjans telemàtics. En el seu moment va ser utilitzat com a mesura sanitària per a evitar més contagis, però actualment es presenta com una condició atractiva en algunes ofertes de feina com per exemple: comercial i vendes, informàtica…
L’any 2008 va ser creat per primera vegada, sota el govern de Zapatero, un ministeri d’Igualtat a l’Estat espanyol. El 2010 el Ministeri va ser integrat dins el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i no va ser fins al 2020 que es desvincula de la vicepresidència i torna a ser creat un Ministeri d’Igualtat independent. Aquestes anades i vingudes poden respondre a moviments de caràcter polític, però el que venim a analitzar avui aquí no és l’entrellat institucional darrere d’aquests moviments, sinó el treball pressupostari que es realitza en el Ministeri d’Igualtat en matèria de violència de gènere…
