No han pasado ni dos años desde ese dramático enero de 2021 en el que murieron 788 personas en las residencias de mayores de España por causa de la COVID-19. Entonces (y ya con anterioridad), los gobiernos autonómicos intervenían de urgencia estos centros y prometían cambios estructurales en el sistema cuando la tragedia diera un respiro. Pero lo que hoy es perentorio, rápidamente se torna en postergable. Las promesas y necesidades apremiantes languidecen con pasmosa celeridad, y nuevos problemas irrumpen en la realidad con el desplazamiento de los anteriores al olvido, por muy desgraciados que fueran sus efectos. En España se…
Autor: ofcivieta
No han passat ni dos anys des d’aquell dramàtic gener del 2021 en què van morir 788 persones a les residències de gent gran d’Espanya per causa de la COVID-19. Aleshores (i ja amb anterioritat), els governs autonòmics intervenien d’urgència aquests centres i prometien canvis estructurals en el sistema quan la tragèdia donés un respir. Però el que avui és peremptori, ràpidament es torna postergable. Les promeses i necessitats urgents llangueixen amb sorprenent celeritat, i nous problemes irrompen en la realitat amb el desplaçament dels anteriors a l’oblit, per molt desgraciats que fossin els seus efectes. A Espanya es van intervenir de manera completa…
La tragèdia del coronavirus ha mostrat la seva cara més cruel en les residències de gent gran. Entorn de el 70% de les persones mortes vivien en una d’aquestes. Les xifres de morts generals creixien a la par d’allò que succeïa en aquests centres. Tal era la magnitud del drama, que molts governs autonòmics van prendre la decisió de prendre el control: 58 residències han estat intervingudes durant la pandèmia. Eren, en alguns casos, propietat de grans companyies i havien aconseguit, en repetides ocasions, ser les adjudicatàries de concursos per a la gestió residencial. Es venen, gairebé sempre, com els capdavanters de la bona feina…
