“Percebo la complexitat del món des de la senzillesa dels ulls infantils”, reconeixia Joaquín Salvador Lavado. Més conegut com a Quino, el dibuixant que va crear Mafalda, la nena inconformista que somiava canviar el món des de les vinyetes. El més universal dels humoristes gràfics ha mort aquest dimecres als 88 anys a la seva Mendoza natal, i deixa una obra essencial en la història del còmic que, a través dels seus personatges, destil·la lucidesa, intel·ligència i humanitat. Quino es va enamorar del dibuix de ben menut i va tenir clar que tota la seva vida transcorreria entre llapis, vinyetes…
Autor: opuig
El 11 de abril de 1993 una banda neonazi asesinaba al joven de 18 años Guillem Agulló en Montanejos, Castellón. Le rodearon, le agarraron entre dos personas y uno de ellos Pedro Cuevas, le propinó un navajazo en el corazón que acabó con su vida. El juicio y el tratamiento en los medios demostró que nuestro país, que vendía una modernidad deslumbrante y una democracia modélica, todavía era incapaz de condenar los crímenes de la ultraderecha. El asesinato se presentó como una pelea entre bandas. Guillem se movía con la gente de Maulets, organización juvenil independentista, luchaba contra las bandas…
L’11 d’abril de 1993, una banda neonazi assassinava el jove de 18 anys Guillem Agulló a Montanejos, Castelló. El van envoltar, el van agafar entre dues persones i un d’ells, Pedro José Cuevas, li va clavar una ganivetada al cor que va acabar amb la seva vida. El judici i el tractament en els mitjans van demostrar que el nostre país, que venia una modernitat enlluernadora i una democràcia modèlica, encara era incapaç de condemnar els crims de la ultradreta. L’assassinat es va presentar com una baralla entre bandes. En Guillem es movia amb la gent de Maulets, organització juvenil…
Fer estuvo dibujando hasta el último momento y este mismo lunes publicaba su última viñeta en El Punt Avui, dedicada a la vuelta a la escuela. Con crisis o sin ella, con estos políticos o con los otros, con prosperidad o sumidos en la pobreza, Fer tenía claro que nunca debía faltar el humor. Un humor que hoy, en ocasiones, resulta casi imposible de llevar a la calle porque las presiones se han apoderado del contexto mediático: «Las viñetas de antes siguen teniendo validez hoy. Pero el humor de Papus o El Jueves en la primera época hoy ya no…
Fer va dibuixar fins a l’últim moment i aquest mateix dilluns publicava la seva última vinyeta a El Punt Avui, dedicada a la tornada a l’escola. Amb crisi o sense, amb aquests polítics o amb uns altres, amb prosperitat o sumits en la pobresa, Fer tenia clar que l’humor no hi pot faltar mai. Fer era un personatge tímid i entranyable que va decidir dedicar-se a l’humor perquè el va marcar una pel·lícula: Los Viajes de Sullivan. Un humor que avui, de vegades, resulta gairebé impossible de dur al carrer perquè les pressions s’han apoderat del context mediàtic: «Les vinyetes…
A menudo, en esta cautela de la iglesia a la hora de relacionarse con los medios de comunicación, varias veces el Arzobispado de Barcelona aconsejó a Manel Pousa, el pare Manel, que no hablara tanto con los periodistas, que no saliera en la televisión. Él hizo caso omiso y le estaremos siempre muy agradecidos. Consciente de que los verdaderos protagonistas son la gente, para la que trabajaba, cuando se ponía delante de los medios de comunicación, cuando celebraba la gala Guanya’t el cel amb el pare Manel, era por una buena causa, para comunicar esta realidad, transmitir los modos de…
Sovint, en aquesta prudència de l’església a l’hora de relacionar-se amb els mitjans de comunicació, diverses vegades l’Arquebisbat de Barcelona va aconsellar a Manel Pousa, el pare Manel, que no parlés tant amb els periodistes, que no sortís a la televisió. En va fer cas omís i li estarem sempre molt agraïts. Conscient que els veritables protagonistes són la gent, per a la qual treballava, quan es posava davant dels mitjans de comunicació, quan celebrava la gala Guanya’t el cel amb el pare Manel, era per una bona causa, per comunicar aquesta realitat, transmetre les maneres de viure d’una societat…
“Mentre que Daniela Ortiz ha de fugir d’Espanya pel racisme indistint de tots els bàndols polítics, el rei d’Espanya se’n va del país, en un simulacre de reprimenda política, a viure tranquil·lament a República Dominicana sense passar comptes pel seu execrable historial”, rugeixen les xarxes després de conèixer-se que el rei emèrit fuig a un recòndit amagatall. Un dia abans, l’activista antiracista, feminista i artista d’origen peruà Daniela Ortiz (Cusco, 1985) anunciava a través del seu compte de Twitter que s’ha vist obligada a fugir de la seva llar a Barcelona a causa de l’assetjament i les amenaces que rebia…
“Mientras que Daniela Ortiz tiene que huir de España por el racismo indistinto de todos los bandos políticos, el rey de España se va del país, en un simulacro de reprimenda política, a vivir tranquilamente en República Dominicana sin rendir cuentas por su execrable historial”, rugen las redes tras conocerse que el rey emérito huye en un recóndito escondite. Un dia antes, la activista antirracista, feminista y artista de origen peruano Daniela Ortiz (Cusco, 1985) anunciaba a través de su cuenta de Twitter que se ha visto obligada a huir de su hogar en Barcelona debido al acoso y las…
Cuando a los 13 años Juan Marsé (Barcelona, 1933) dejó la escuela para entrar de aprendiz en un taller de joyería, eran los primeros años de posguerra, aquel niño no podía siquiera imaginar que el destino le había elegido para ser un orfebre de la memoria, en especial de quienes fueron derrotados en la contienda española. Más que un novelista, Marsé siempre se consideró un narrador, alguien destinado a recuperar los recuerdos de la Barcelona de su infancia y de su juventud, en especial la de los habitantes del barrio obrero del Guinardó donde se crió, tras ser adoptado por…
