L’11 d’abril de 1993, una banda neonazi assassinava el jove de 18 anys Guillem Agulló a Montanejos, Castelló. El van envoltar, el van agafar entre dues persones i un d’ells, Pedro José Cuevas, li va clavar una ganivetada al cor que va acabar amb la seva vida. El judici i el tractament en els mitjans van demostrar que el nostre país, que venia una modernitat enlluernadora i una democràcia modèlica, encara era incapaç de condemnar els crims de la ultradreta. L’assassinat es va presentar com una baralla entre bandes. En Guillem es movia amb la gent de Maulets, organització juvenil…
Autor: opuig
Fer va dibuixar fins a l’últim moment i aquest mateix dilluns publicava la seva última vinyeta a El Punt Avui, dedicada a la tornada a l’escola. Amb crisi o sense, amb aquests polítics o amb uns altres, amb prosperitat o sumits en la pobresa, Fer tenia clar que l’humor no hi pot faltar mai. Fer era un personatge tímid i entranyable que va decidir dedicar-se a l’humor perquè el va marcar una pel·lícula: Los Viajes de Sullivan. Un humor que avui, de vegades, resulta gairebé impossible de dur al carrer perquè les pressions s’han apoderat del context mediàtic: «Les vinyetes…
A menudo, en esta cautela de la iglesia a la hora de relacionarse con los medios de comunicación, varias veces el Arzobispado de Barcelona aconsejó a Manel Pousa, el pare Manel, que no hablara tanto con los periodistas, que no saliera en la televisión. Él hizo caso omiso y le estaremos siempre muy agradecidos. Consciente de que los verdaderos protagonistas son la gente, para la que trabajaba, cuando se ponía delante de los medios de comunicación, cuando celebraba la gala Guanya’t el cel amb el pare Manel, era por una buena causa, para comunicar esta realidad, transmitir los modos de…
Sovint, en aquesta prudència de l’església a l’hora de relacionar-se amb els mitjans de comunicació, diverses vegades l’Arquebisbat de Barcelona va aconsellar a Manel Pousa, el pare Manel, que no parlés tant amb els periodistes, que no sortís a la televisió. En va fer cas omís i li estarem sempre molt agraïts. Conscient que els veritables protagonistes són la gent, per a la qual treballava, quan es posava davant dels mitjans de comunicació, quan celebrava la gala Guanya’t el cel amb el pare Manel, era per una bona causa, per comunicar aquesta realitat, transmetre les maneres de viure d’una societat…
“Mentre que Daniela Ortiz ha de fugir d’Espanya pel racisme indistint de tots els bàndols polítics, el rei d’Espanya se’n va del país, en un simulacre de reprimenda política, a viure tranquil·lament a República Dominicana sense passar comptes pel seu execrable historial”, rugeixen les xarxes després de conèixer-se que el rei emèrit fuig a un recòndit amagatall. Un dia abans, l’activista antiracista, feminista i artista d’origen peruà Daniela Ortiz (Cusco, 1985) anunciava a través del seu compte de Twitter que s’ha vist obligada a fugir de la seva llar a Barcelona a causa de l’assetjament i les amenaces que rebia…
Cuando a los 13 años Juan Marsé (Barcelona, 1933) dejó la escuela para entrar de aprendiz en un taller de joyería, eran los primeros años de posguerra, aquel niño no podía siquiera imaginar que el destino le había elegido para ser un orfebre de la memoria, en especial de quienes fueron derrotados en la contienda española. Más que un novelista, Marsé siempre se consideró un narrador, alguien destinado a recuperar los recuerdos de la Barcelona de su infancia y de su juventud, en especial la de los habitantes del barrio obrero del Guinardó donde se crió, tras ser adoptado por…
Quan als 13 anys Juan Marsé (Barcelona, 1933) va deixar l’escola per fer d’aprenent en un taller de joieria, eren els primers anys de postguerra, aquell nen no podia ni imaginar que el destí l’havia triat per ser un orfebre de la memòria, especialment de qui van ser derrotats en la contesa espanyola. Més que un novel·lista, Marsé sempre es va considerar un narrador, algú destinat a recuperar els records de la Barcelona de la seva infància i la seva joventut, especialment la dels habitants del barri obrer del Guinardó on es va criar, després de ser adoptat per una…
El lunes por la noche en TV3 asistimos al estreno de Drama, una serie sobre las vicisitudes de África, una chica de veintitres años que comparte piso en Barcelona con dos amigos: Jordi y Scarlett. Cuando descubre que está embarazada tiene claro que no quiere tener la criatura pero sí compartir el drama del aborto con el corresponsable, que no tiene claro quién es. Drama es una producción de El Terrat y TVE para la plataforma Playz, el canal en internet de Televisión Española dirigido a un público joven. El mismo público que las televisiones generalistas han perdido los últimos…
Dilluns a la nit a TV3 vam assistir a l’estrena de Drama, una sèrie sobre les vicissituds de l’Àfrica, una noia de vint-i-tres anys que comparteix pis a Barcelona amb dos amics: el Jordi i l’Scarlett. Quan descobreix que està embarassada té clar que no vol tenir la criatura però sí compartir el drama de l’avortament amb el corresponsable, que no té clar qui és. Drama, és una producció d’El Terrat i TVE per a la plataforma Playz, el canal a internet de Televisió Espanyola dirigit a un públic jove. El mateix públic que les televisions generalistes han perdut els…
Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964) le hace decir a uno de sus personajes literarios, el señor Sempere, cuando lleva a su hijo Daniel a descubrir el secreto de El cementerio de los libros olvidados: «Cada libro, cada tomo que ves, tiene alma. El alma de quien lo escribió, y el alma de quienes lo leyeron y vivieron y soñaron con él». En efecto, el legado del escritor barcelonés es su prosa, capaz de emocionar primero a los jóvenes y después a los adultos con un estilo difícil de categorizar. La novela histórica, la intriga, los ambientes góticos y la fantasía…
