El marquès de Sade és un dels personatges més controvertits de la història, més conegut pel que s’ha dit d’ell —ja passava en els seus dies— que pels seus escrits. Malgrat els dos segles que ens en separen, el seu pensament continua vigent: avui necessitem més que mai una renovada crítica il·lustrada radical que enderroqui els mites en què gran part de la societat continua creient, i que ens retornen al sàdic feixisme del segle XX. El món d’avui no és gaire diferent del que representava Sade a les seves novel·les, amb uns personatges reduïts a la carn, convertits en…
Autor: pcastro
El marqués de Sade es uno de los personajes más controvertidos de la historia, más conocido por lo que se ha dicho de él —ya pasaba en sus días— que por sus escritos. A pesar de los dos siglos que nos separan, su pensamiento continúa vigente: hoy necesitamos más que nunca una renovada crítica ilustrada radical que derroque los mitos en que gran parte de la sociedad continúa creyendo, y que nos devuelven al sádico fascismo del siglo XX. El mundo de hoy no es muy diferente al que representaba Sade en sus novelas, con unos personajes reducidos a la…
Escribir una novela es un acto político. Es decidir qué se explica y como se ordenan los hechos de una manera determinada. Escribir implica una responsabilidad social y no es inocente; se puede escribir para escapar de la realidad o para entenderla mejor. La semana pasada publiqué la novela Les amants (La Campana), una historia de dos mujeres que se encuentran y se enamoran: cada una, con trayectorias de vida opuestas, ha tratado de ser feliz y no lo ha conseguido. Una es lesbiana y tiene cierto éxito profesional, pero se siente terriblemente sola; la otra ha intentado ser la…
Escriure una novel·la és un acte polític. És decidir què s’explica i com s’ordenen els fets d’una manera determinada. Escriure implica una responsabilitat social i no és innocent; es pot escriure per escapar de la realitat o per entendre-la millor. La setmana passada vaig publicar la novel·la Les amants (La Campana), una història de dues dones que es troben i s’enamoren: cadascuna, amb trajectòries de vida oposades, ha provat de ser feliç i no se n’ha sortit. Una és lesbiana i té cert èxit professional, però se sent terriblement sola; l’altra ha intentat ser la dona que la societat esperava…
En un artículo del Financial Times de 2017, la periodista Sarah O’Connor analizaba el paradigmático caso de la ciudad costera de Blackpool, al noreste de Reino Unido, cerca de las otrora industriales Mánchester y Liverpool, una de las zonas más pobres del país. Blackpool sufría las condiciones estructurales del capitalismo tardío: la masiva desindustrialización había dejado la zona sin unos empleos decentes de los que el sector servicios no podía proveer. Blackpool concentraba, con mucha diferencia, las tasas de obesidad, muerte por alcoholismo y fumadores más altas del país; además, también tenía la tasa más alta de personas demasiado enfermas…
En un article del Financial Times de 2017, la periodista Sarah O’Connor analitzava el paradigmàtic cas de la ciutat costanera de Blackpool, al nord-est del Regne Unit, prop de les en altre temps industrials Manchester i Liverpool, una de les zones més pobres del país. Blackpool patia les condicions estructurals del capitalisme tardà: la massiva desindustrialització havia deixat la zona sense unes ocupacions decents que el sector serveis no podia proveir. Blackpool concentrava, amb molta diferència, les taxes d’obesitat, mort per alcoholisme i fumadors més altes del país; a més, també tenia la taxa més alta de persones massa malaltes…
Desde hace tiempo, en las elecciones todo el mundo gana o todo el mundo pierde, se mire como se mire se sacan mil lecturas contradictorias y todas coexisten al mismo tiempo. La socialdemocracia avanza al mismo tiempo que la extrema derecha gana terreno, las izquierdas se sienten importantes al poder pactar gobiernos y a la vez sacan menos escaños, el independentismo muere y pierde espacio, pero a la vez resucita reencarnado en convergencia, ¿la derecha xenófoba catalana ha conseguido una victoria o la hemos conseguido contener? Últimamente la política se asemeja más a una bola de cristal donde todo el…
Des de fa temps, a les eleccions tothom guanya o tothom perd, es miri com es miri es treuen mil lectures contradictòries i totes coexisteixen al mateix temps. La socialdemocràcia avança al mateix temps que l’extrema dreta guanya terreny, les esquerres se senten importants al poder pactar governs i al mateix temps treuen menys escons, l’independentisme mor i perd espai, però alhora ressuscita reencarnat en convergència, la dreta xenòfoba catalana ha aconseguit una victòria o l’hem aconseguit contenir? Últimament la política s’assembla més a una bola de vidre on tothom hi projecta el que vol veure que no pas a…
Quan parlem de «Subúrbia» ens podem referir al concepte espaial, en aquest cas un barri residencial o urbanització, però també podríem parlar del mental o el polític, de l’estat d’aïllament i artificialitat en el que generacions senceres han viscut, i ho continuen fent. Tots hem après a desitjar els Estats Units, el Ford T, el televisor, una caseta a les afores, un marit perfecte, una dona somrient i callada, nens —si pot ser la parelleta millor—, una feina avorrida però estable, una vida predictible, i uns amics amb els quals només compartim les mateixes circumstàncies vitals. Tot un món dibuixat…
Cuando hablamos de «Suburbia» nos podemos referir al concepto espacial, en este caso un barrio residencial o urbanización, pero también podríamos hablar de significado mental o político, del estado de aislamiento y artificialidad en el que generaciones enteras han vivido, y lo continúan haciendo. Todos hemos aprendido a desear Estados Unidos, el Ford T, el televisor, una casa a las afueras, un marido perfecto, una mujer sonriente y callada, niños —si puede ser la parejita mejor—, un trabajo aburrido, pero estable, una vida predecible, y unos amigos con los cuales solo compartimos las mismas circunstancias vitales. Todo un mundo dibujado…
