Unicef i la Universitat de Sevilla (US) han fet públiques algunes dades del seu últim Baròmetre d’Opinió de la infància i l’adolescència 2023-2024, que en aquesta ocasió ha posat el focus en la salut mental, un tema clau en els últims anys. Una de les dades que més destaca és que el 40% dels joves creu haver patit problemes de salut mental (ansietat, depressió, TDAH, etc) durant el darrer any. Pilar Ramos, investigadora de la US, ha aclarit que això no vol dir que tots els hagin tingut i que probablement estigui relacionat amb d’altres malestars menys greus. La meitat dels nois…
Autor: pgutierrez
Amalia Gamio, (Mèxic, 1951) és una dona eixuta i enèrgica que parla clar i de manera assertiva. Segons aquesta experta en drets humans, l’educació inclusiva només pot ser en un sistema únic d’educació. La resta són formes de segregació i discriminació. El Comitè del qual és vicepresidenta s’ha mostrat contundent més d’una vegada amb Espanya, de qui ha dit que vulnera de manera sistemàtica el dret a l’educació inclusiva de les persones amb discapacitat. Parlem amb ella en un descans de la jornada en què van participar personalitats del dret (fiscalia, judicatura i advocacia), membres de les Nacions Unides i…
Amalia Gamio, (México, 1951) es una mujer enjuta y enérgica que habla claro y de manera asertiva. Según dice esta experta en derechos humanos, la educación inclusiva solo puede ser en un sistema único de educación. Todo lo demás son formas de segregación y discriminación. El Comité del que es videpresidenta se ha mostrado contundente en más de una ocasión con España, de quien ha dicho que vulnera de manera sistemática el derecho a la educación inclusiva de las personas con discapacidad. Hablamos con ella en un descanso de la jornada en la que participaron personalidades del derecho (fiscalía, judicatura…
Es finales de enero en Bamako, la capital de Mali. Son las tres de la tarde. El sol no perdona y va quemando todo. Un gran descampado frente a un colegio público, entre casas bajas, marrones, será el escenario del primer partido del equipo de fútbol del Association Sportive Football Club Fadjiri Lolo. El campo es de la tierra marrón rojiza que todo lo llena en las calles de esta ciudad que se expande desde los márgenes del río Níger. Las líneas están pintadas de color negro. Los chavales esperan con paciencia a los equipos que tienen que llegar. Escuchan…
Som a finals de gener a Bamako, la capital de Mali. Són les tres de la tarda. El sol no perdona i va abrusant-ho tot. Un gran descampat al davant d’una escola pública, entre cases baixes, marrons, serà l’escenari del primer partit de l’equip de futbol de l’Association Sportive Football Club Fadjiri Lolo. El camp és de la terra marró vermellós que ho cobreix tot als carrers d’aquesta ciutat, que s’expandeix des dels marges del riu Níger. Les línies estan pintades de color negre. Els vailets esperen amb paciència els equips que han d’arribar. Escolten les darreres indicacions de l’entrenador,…
És veritat, Espanya ha aguantat millor que molts dels nostres països veïns, la baixada de l’última edició de PISA. Un descens que no sols es justifica per la pandèmia i el tancament d’escoles (que també), sinó que és gairebé un clàssic, lent però implacable, des de fa una dècada. En qualsevol cas, a més que les puntuacions en l’examen internacional, dedicat aquesta edició a les matemàtiques, hagin caigut (deu punts, enfront dels 20 de la mitjana de l’OCDE i el total de la UE), hi ha altres dades preocupants que es desprenen d’aquest últim informe. Les treuen a…
Es verdad, España ha aguantado mejor que muchos de nuestros países vecinos, la bajada de la última edición de PISA. Un descenso que no solo se justifica por la pandemia y el cierre de escuelas (que también), sino que viene siendo casi un clásico, lento pero implacable, desde hace una década. En cualquier caso, además de que las puntuaciones en el examen internacional, dedicado esta edición a las matemáticas, hayan caído (diez puntos, frente a los 20 de la media de la OCDE y el total de la UE), hay otros datos preocupantes que se desprenden de este…
Segons els qui intenten estudiar els efectes, siguin positius o negatius, de les tecnologies, encara queda molt per fer. Mentre que sembla que algunes coses poden ser perjudicials, unes altres poden ser positives. Aquesta setmana es publicava en la revista Nature una metanàlisi de 2.400 estudis previs amb una població total de gairebé dos milions de joves. Entre els molts resultats caldria destacar l’escàs impacte, en un sentit o un altre, de bona part dels estudis. La revisió, signada per una vintena d’acadèmics i acadèmiques, ha repassat desenes d’efectes de les pantalles en l’educació per a arribar a determinar coses…
Según quienes intentan estudiar los efectos, sean positivos o negativos, de las tecnologías, todavía queda mucho por hacer. Mientras que parece que algunas cosas pueden ser perjudiciales, otras pueden ser positivas. Ayer mismo se publicaba en la revista Nature un metanálisis de 2.400 estudios previos con una población total de casi dos millones de jóvenes. Entre los muchos resultados cabría destacar el escaso impacto, en un sentido u otro, de buena parte de los estudios. La revisión, firmada por una veintena de académicos y académicas, ha repasado decenas de efectos de las pantallas en la educación para llegar a determinar cosas como…
El estudio, basado en una encuesta a 10.000 docentes, de los cuales, 3.000 son españoles, no entra en grandes valoraciones sobre causas y consecuencias de los resultados que arroja pero, en cualquier caso, abre la ventana a la necesidad de atender a ciertas cuestiones. Entre ellas, el hecho de que, efectivamente, el 27% de quienes trabajan en educación, si tuvieran que volver a elegir, no volverían a ser docentes. Están muy en la línea de otro 25% que opina que el ambiente de trabajo en su centro no es bueno o es muy malo. Una situación que, tal vez, podría…
