Autor: pramos2

Las más pequeñas, las que acaban de nacer, no lo hacen con propósito ni con objetivo propio. Las bebés no vienen al mundo para hacernos felices. Nacen y punto. Y a partir de ese momento es el deber de todo el mundo (que no sólo del(los) reciente(s) padre y/o madre) hacer todo lo posible para que la recién llegada tenga una vida feliz y placentera. Tampoco somos tan importantes o tan imprescindibles como para que el mundo no pueda continuar si nuestro ADN no lo hace. Es tan narcisista pensar en esto. Realmente tampoco tiene nada que ver la idea…

Les més petites, les que acaben de néixer, no ho fan amb cap propòsit ni amb cap objectiu propi. Les bebès no venen al món per fer-nos felices. Neixen i punt. I a partir d’aquest moment és el deure de tothom (que no només del(s) recent(s) pare i/o mare) fer tot el possible perquè la nouvinguda tingui una vida feliç i plaent. Tampoc som tan importants o tan imprescindibles com perquè el món no pugui continuar si el nostre ADN no ho fa. És tan narcisista pensar en això. Realment tampoc té res a veure la idea de “filla” amb l’ADN. Podríem dir, de…