Veig les fotos del Pol i sento enveja, però és una qüestió d’oficis. A mi la càmera em torna boig, i quan puc la trec perquè així acompanya les meves passejades. Ara quan surto de casa, ho confessaré, tiro d’inventiva per a completar els recorreguts pel barri, cada dia camino per un dels quatre punts cardinals. Tots ells em porten al pa, l’aigua o el paper per a imprimir escrits, però clar, em veig confinat, amb uns límits molt precisos i, a la meva manera, és com si no pogués vigilar Barcelona. (function (d) { var js, id = “genially-embed-js”,…
