“Bombardegen a totes hores i per tot arreu. Quan hi ha un bombardeig en un hospital o en una escola anem fins allà perquè hem de documentar les víctimes causades, entrevistar els supervivents. Però sabem que és molt arriscat perquè en qualsevol moment poden tornar a bombardejar. I les armilles i els cascos no serveixen per a res perquè no ens protegeixen de les bombes”. Sami Abu Salem contesta per WhatsApp les preguntes, amb breus notes de veu, enmig del soroll de la multitud al carrer, aprofitant que hi ha senyal d’Internet. Tornaran a passar hores fins que li entri…
Autor: psimon
Aquest és un reportatge original de Patricia Simón publicat a La Marea. (Kyiv / Ucraïna) “Ara tenim un gran problema: ens falta dones. Com que tants ucraïnesos a l’estranger han marxat, no tenim prou per satisfer la demanda que ha crescut des que va començar la guerra.” Fa un any, Ihor Pechenaha va rebre aquesta periodista ben armat i vestit amb un uniforme militar en un soterrani convertit en un refugi per a una trentena de nadons. L’empresa de ventres de lloguer de Biotexcom els havia traslladat allà després que l’hospital on es trobaven a Kíev havia estat bombardejat. Ja…
Article original de La Marea. L’home crida. De vegades, balbuceja paraules inintel·ligibles. Al voltant, una enfiladissa de braços el carreguen de la pick up a l’ambulància. Les veus dels paramèdics i soldats queden esmorteïdes pel so dels bombardejos. El conductor arrenca, l’home torna a la vida per demanar que li donin alguna cosa per al dolor, l’auxiliar li ausculta el pit, el pacient gairebé no respira, li injecta medicaments, li fica diversos paquets de gasa a la ferida que té a l’engonal, l’ambulància salta sobre els forats de la carretera provocats pel morter i el trànsit de tancs, l’home deixa de rebolcar-se,…
“Ens trucaven els pacients per demanar-nos ajuda. Vivien a les zones ocupades per Rússia i no podien venir a rebre el tractament ni aconseguir medicines. Se’ns van morir molts”. Dlena Pushkar conclou les seves paraules amb un somriure trist. Per la seva professió, sap que és inevitable perdre pacients, però no gestionar la impotència de no haver-ho pogut intentar tot. Rebien les trucades d’auxili en aquesta mateixa habitació de 6 m2 on treballen quatre especialistes d’oncologia de l’Institut de la Radiologia Mèdica Grigoriev de l’Acadèmia Nacional de les Ciències Mèdiques d’Ucraïna, un dels hospitals històrics de la segona ciutat més…
–Som els malians els que paguem les conseqüències de la guerra. El Govern de Mali ha de negociar amb tots els grups armats, també amb els gihadistes. Els seus líders són, majoritàriament, malians. Cal negociar amb ells i tallar-ne així el cordó amb el terrorisme internacional. Boris G. Kabre és expert en mediació de conflictes intercomunitaris i és director de l’ONG Acció de la Joventut per a la prevenció i la lluita contra l’extremisme violent al nord i al centre de Mali (JANC-PLEV). Com la majoria de les persones especialitzades en l’extremisme armat que afecta el Sahel, denuncia els obstacles…
–Somos los malienses quienes pagamos las consecuencias de la guerra. El Gobierno de Mali debe negociar con todos los grupos armados, también con los yihadistas. Sus líderes son, en su mayoría, malienses. Hay que negociar con ellos y cortar así su cordón con el terrorismo internacional. Boris G. Kabre es experto en mediación de conflictos intercomunitarios y es director de la ONG Acción de la Juventud para la prevención y la lucha contra el extremismo violento en el norte y centro de Mali (JANC-PLEV). Como la mayoría de las personas especializadas en el extremismo armado que afecta al Sahel, denuncia…
– Ahir va morir un dels nadons que vau conèixer. Semblava que estava tirant endavant i, de sobte, va col·lapsar. Estava molt deshidratat. Ens els porten molt tard. Com que no estan prims, hi ha mares que triguen molt a adonar-se que estan greus. I altres no tenen diners per pagar el transport per venir aquí. No vèiem tants casos així de greus des de fa molts anys. Estic molt cansada. Aminata Coulilsaly fa atesos una quinzena de nadons i encara li queda, almenys, una altra desena abans de poder fer un descans. Recolzada per tres assistents, la infermera palpa…
– Ayer murió uno de los bebés que conocisteis. Parecía que estaba tirando adelante y, de repente, colapsó. Estaba muy deshidratado. Nos los traen muy tarde. Como no están delgados, hay madres que tardan mucho en darse cuenta de que están graves. Y otras no tienen dinero para pagar el transporte para venir aquí. No veíamos tantos casos así de graves desde hace muchos años. Estoy muy cansada. Aminata Coulilsaly lleva atendidos una quincena de bebés y todavía le queda, al menos, otra decena antes de poder hacer un descanso. Apoyada por tres asistentes, la enfermera palpa las extremidades de…
Vista desde aquí, Bamako parece una postal idílica en la que perderse y olvidar así el infierno en el que hunden los pies quienes viven a este lado de la capital de Mali. Durante los tres meses que dura la estación de lluvias, las precipitaciones anegan a diario este lodazal de barro y de excrementos de ganado que apenas cubren las toneladas de basura sobre las que sobreviven más de 650 familias, 3.500 personas. Cuando en 2015, la guerra de Mali comenzó a extenderse del norte al centro de Mali, cientos de sus habitantes comenzaron un penoso éxodo hasta este barrio de las…
Vista des d’aquí, Bamako sembla una postal idíl·lica per perdre’s i oblidar així l’ infern en què enfonsen els peus els qui viuen a aquest costat de la capital de Mali. Durant els tres mesos que dura l’estació de pluges, les precipitacions neguen diàriament aquest fangar i d’excrements de bestiar que amb prou feines cobreixen les tones d’escombraries sobre les quals sobreviuen més de 650 famílies, 3.500 persones. Quan el 2015, la guerra de Mali va començar a estendre’s del nord al centre de Mali, centenars dels seus habitants van començar un penós èxode fins a aquest barri dels afores de la capital. Aquí, a…
