No inventem res al respecte, però podem aportar algunes explicacions sobre els fonaments subjectius implicats en una època en què la felicitat ascendeix al zenit i la tristor és el seu correlat directe. En ser exportat als Estats Units, la psicoanàlisi freudiana va perdre el seu esperit original per transformar-se en una màquina d’adaptació als ideals de l’American way of life. És d’aquesta psicoanàlisi que va néixer els fills bastards de les psicoterapies, entre les quals hi ha “La psicologia positiva” sorgida l’any 1997, liderada per Martin Seligman amb el llibre “L’autèntica felicitat”. Una barreja d’investigacions filosòfiques sobre l’optimisme reforçat amb un “compendi…
Autor: rosalopez
Quan els cartògrafs del Renaixement arribaven al límit d’allò conegut escrivien als seus mapes la frase “Aquí hi ha dracs”, acompanyada amb dibuixos d’estranyes criatures mitològiques. Es va haver d’esperar fins al 1931 perquè el científic Alfred Korzybski assenyalés una cosa tan evident com que “el mapa no és el territori”(1). Axioma que Jorge Luis Borges va il·lustrar en el relat Del rigor en la ciencia, on descriu la inutilitat tràgica d’un mapa perfectament precís de l’Imperi, que tenia la mida de l’Imperi i coincidia puntualment amb ell. Enfrontat a allò impossible de representar, l’ésser humà prefereix tenir un mapa…
Cuando los cartógrafos del Renacimiento llegaban al límite de lo conocido escribían en sus mapas la frase “Aquí hay dragones”, acompañada con dibujos de extrañas criaturas mitológicas. Hubo que esperar hasta 1931 para que el científico Alfred Korzybski señalase algo tan evidente como que “el mapa no es el territorio”(1). Axioma que Jorge Luis Borges ilustró en el relato Del rigor de la ciencia, donde describe la inutilidad trágica de un mapa perfectamente preciso del Imperio, que tenía el tamaño del Imperio y coincidía puntualmente con él. Enfrentado a lo imposible de representar, el ser humano prefiere tener un mapa…
