Autor: rvallbona

Si con alguna expresión amplia se podrían definir los 23 años de gobierno de Convergència i Unió en Cataluña sería con la de la época de la seguridad. La recuperación plena del autogobierno con la aprobación del Estatuto de Sau el año 1979, llevó a Jordi Pujol a la presidencia de la Generalitat por la mezcla de moderación, reivindicación y nacionalismo que aplicó de forma gradual e inteligente; una política conocida como de “peix al cove” (pájaro en mano). Así, gente que ni era necesariamente de derechas ni esencialmente nacionalista, lo votaron en masa en las convocatorias electorales de 1980,…

Read More

Una parte de la generación de la clandestinidad antifranquista se diluyó con la muerte del dictador. Sus objetivos políticos fueron superados por el hecho biológico (eufemismo de la época), y provocó que el colectivo de los nacidos a partir de finales de los cuarenta diera gradualmente por acabada la época de compromiso. Fue el final de la gauche divine y los clones, el aletargamiento del movimiento universitario y la profesionalización de una nueva clase política hija de aquella generación. Pero una vanguardia de aquella quinta, escondida hasta entonces, encabezó una revuelta social y cultural que agitó los años setenta creando una idea…

Read More

Una part de la generació de la clandestinitat antifranquista es va esbravar amb la mort del dictador. Els seus objectius polítics van ser superats pel fet biològic (eufemisme de l’època), i va provocar que el col·lectiu dels nascuts a partir de finals dels quaranta donés gradualment per acabada l’època de compromís. Va ser el final de la gauche divine i els clons, l’esllanguiment del moviment universitari i la professionalització d’una nova classe política filla d’aquella generació. Però una avantguarda d’aquella quinta, amagada fins llavors, va encapçalar una revolta social i cultural que va agitar els anys setanta creant una idea…

Read More

El día 20 de noviembre de 1975 era jueves. Mi madre me despertó y me dijo que no había clase porque Franco había muerto. Con ojos legañosos puse la tele y vi a Carlos Arias Navarro pronunciar el célebre “españoles, Franco ha muerto”. Inmediatamente después las dos cadenas (UHF y VHF) empezaron a programar marchas militares, réquiems y cosas por el estilo que, con el blanco y negro de la época, otorgaba una iconografía aún más terrorífica al momento. Mi hermano lloró porque no hacían dibujos animados, y yo me vestí y salí a la calle sin desayunar. Hacía noches que…

Read More

El dia 20 de novembre de 1975 era dijous. La mare em va despertar i em va dir que no hi havia classe perquè Franco havia mort. Amb ulls lleganyosos vaig posar la tele i vaig veure Carlos Arias Navarro pronunciar el cèlebre “españoles, Franco ha muerto”. Immediatament després les dues cadenes (UHF i VHF) van començar a programar marxes militars, rèquiems i coses per l’estil que, amb el blanc i negre de l’època, atorgava una iconografia encara més terrorífica al moment. El meu germà va plorar perquè no feien dibuixos animats, i jo em vaig vestir i vaig sortir al…

Read More

El año 1974 estudiaba cuarto de bachillerato en el instituto Alexandre Satorras de Mataró. Un día de primavera, lo recuerdo bien por la luz clara y azul que entraba por los ventanales de nuestra aula del primer piso, en clase de religión hice una exposición sobre la pena de muerte a raíz de las ejecuciones al garrote vil de Salvador Puig Antich y Heinz Chez. Se lo había propuesto unos días antes a sor Carme Rullo, una mujer valiente e inteligente de la congregación de las Francesas de Mataró, que por suerte nuestra se preocupaba más de salvar mentes que…

Read More

L’any 1974 estudiava quart de batxillerat a l’institut Alexandre Satorras de Mataró. Un dia de primavera, ho recordo bé per la llum clara i blava que entrava pels finestrals de la nostra aula del primer pis, a classe de religió vaig fer una exposició sobre la pena de mort arran de les execucions al garrot vil de Salvador Puig Antich i Heinz Chez. Li ho havia proposat uns dies abans a sor Carme Rullo, una dona valenta i intel·ligent de la congregació de les Franceses de Mataró, que per sort nostra es preocupava més de salvar ments que no esperits.…

Read More

“El món trenca els individus i, a la majoria, se’ls calcifica la fractura; però als que no volen deixar-se doblegar llavors, a aquests, el món els mata. Mata indistintament als molt bons, i als molt tendres i als molt valents. Si vostè no es troba entre aquests també el matarà, però en aquest cas trigarà més temps”. Un adéu a les armes, Ernest Hemingway Prefaci Soc una de les catorze milions de persones nascudes entre finals dels cinquanta i primers dels setanta que van canviar la població d’aquest país. En acabar la Guerra Civil, la ciutadania espanyola era migrada i…

Read More

“El mundo rompe a los individuos y, a la mayoría, se les calcifica la fractura; pero a los que no quieren dejarse doblegar entonces, a estos, el mundo los mata. Mata indistintamente a los muy buenos, y a los muy tiernos y a los muy valientes. Si usted no se encuentra entre estos también le matará, pero en este caso tardará más tiempo”. Adiós a las armas, Ernest Hemingway Prefacio Soy una de las catorce millones de personas nacidas entre finales de los cincuenta y primeros de los setenta que cambiaron la población de este país. Al acabar la Guerra…

Read More

L’estiu de 2011 vaig rebre una convocatòria intrigant. Uns editors a qui no coneixia em citaven a mitja tarda en un bar de la Barceloneta, estaven decidits a posar en marxa una col·lecció de novel·la negra en català i volien conèixer la meva opinió. Jo llegeixo aquesta mena de novel·lotes de fa anys; com que sempre m’han atret les coses mal vistes (i de jove la novel·la negra ho estava molt entre els militants comunistes), doncs m’hi vaig enganxar. Però d’això a consultar-me sobre la viabilitat d’una Série noire catalana, no sé; tot plegat em feia pensar que aquella cita…

Read More