Autor: rviejo

Negri nació en Padua en 1933. Su infancia y adolescencia se vieron marcadas por la omnipresencia de la guerra y la muerte de sus seres queridos. Pero también por un deseo, mayor aún si cabe, de salir adelante y vivir en plenitud. El joven Toni era un estudiante brillante. Como tal, pronto se interesó por la política, sus prácticas y sus ideas. De sus inicios en la GIAC (la juventud católica) pasó al PSI y de este a los círculos operaistas tras vivir una experiencia decisiva en un kibutz de Israel. A principios de los sesenta, como cantaba Dylan, nadie…

Negri va néixer a Pàdua el 1933. La seva infantesa i adolescència van estar marcades per l’omnipresència de la guerra i la mort dels seus éssers estimats. Però també per un desig, encara més gran si cap, de tirar endavant i viure en plenitud. El jove Toni era un estudiant brillant. Com a tal, aviat es va interessar per la política, les seves pràctiques i les seves idees. Dels seus inicis a la GIAC (la joventut catòlica) va passar al PSI i d’aquí als cercles operaistes després de viure una experiència decisiva en un kibbutz d’Israel. A principis dels seixanta,…

La notícia va ser un cop d’efecte mediàtic marca de la casa. La vigília del pont, amb només deu minuts de marge per a la premsa, Podem va anunciar que se n’anava al grup mixt. La informació, crònica d’una mort anunciada des del dia en què es va signar l’acord amb Sumar, només tenia un valor mediàtic: avançar-se a qualsevol previsió. Iglesias, que coneix bé les regles del principat catòdic, es va autoconcedir l’«exclusiva». Un cop més, política en clau d’audiències. L’avançament a dimarts venia a resoldre una triple equació de conjuntura: tapar les dimissions i crisis a Madrid (Jesús…

La noticia fue un golpe de efecto mediático marca de la casa. En vísperas del puente, con apenas diez minutos de margen para la prensa, Podemos anunció que se iba al grupo mixto. La información, crónica de una muerte anunciada desde el día en que se firmó el acuerdo con Sumar, solo tenía un valor mediático: adelantarse a cualquier previsión. Iglesias, que conoce bien las reglas del principado catódico, se autoconcedió la «exclusiva». Una vez más, política en clave de audiencias. El adelanto al martes venía a resolver una triple ecuación de coyuntura: tapar las dimisiones y crisis en Madrid…

Entre les primeres reaccions a la investidura, Cuca Gamarra, cap de files del PP, escrivia el tuit següent: «Sánchez es retrata de nou. “Cal llegir més Maquiavel”, diu». Per als qui hem dedicat hores a l’estudi del pare de la teoria política moderna no hi pot haver sorpresa. Al llarg dels temps, el mestre florentí ha estat injuriat per aquells incapaços de comprendre el gir copernicà que la seva teoria va imprimir a la comprensió de la política. Per si això fos poc, a les mateixes files del PP s’han encarregat de confirmar que la teoria política no és el…

Entre las primeras reacciones a la investidura, Cuca Gamarra, jefa de filas del PP, escribía el siguiente tuit: «Sánchez se retrata de nuevo. “Hay que leer más a Maquiavelo”, dice». Para quienes hemos dedicado horas al estudio del padre de la teoría política moderna no puede haber sorpresa. A lo largo de los tiempos, el maestro florentino ha sido denostado por aquellos incapaces de comprender el giro copernicano que su teoría imprimió a la comprensión de la política. Por si esto fuera poco, en las propias filas del PP se han encargado de confirmar que la teoría política no es…

Ahir al matí unes 50.000 persones –sempre segons les xifres de la Guàrdia Urbana– van acudir a la manifestació de Societat Civil Catalana. Sota el lema «No en nom meu. Ni amnistia, ni autodeterminació» el seu objectiu era mobilitzar el màxim suport ciutadà contra els pactes d’investidura. Com a rerefons de la convocatòria, el fracàs previ de Feijóo en ser investit. Com aspiració estratègica, l’aposta de les dretes parlamentàries per repetir les eleccions generals. La data d’aquesta convocatòria no ha estat casual. Més enllà de les raons conjunturals que suggereix la investidura, el 8 d’octubre és una efemèride important per…

En el día de ayer unas 50.000 personas –siempre de acuerdo a las cifras de la Guardia Urbana– acudieron ayer a la manifestación de Societat Civil Catalana. Bajo el lema «No en mi nombre. Ni amnistía, ni autodeterminación» su objetivo era movilizar un máximo apoyo ciudadano contra los pactos de investidura. Como trasfondo de la convocatoria, el fracaso previo de Feijóo en ser investido; como aspiración estratégica, la apuesta de las derechas parlamentarias por repetir las elecciones generales. La fecha de esta convocatoria no ha sido casual. Más allá de las razones coyunturales que sugiere la investidura, el 8 de…

Els Anys Deu van ser un temps de crisi per a la democràcia liberal, en general, i per a la seva concreció espanyola, més en particular. Durant aquesta segona dècada del segle el règim instaurat el 1978 va verificar com alguns dels seus pilars institucionals s’esquerdaven i fins i tot s’esfondraven sota els efectes d’una mobilització popular amb dos grans epicentres: el 15M i el Procés. Però si la primera part de la dècada va ser d’irrupció i de protagonisme popular als carrers, durant la segona va tenir lloc un desplaçament al terreny de les institucions del govern representatiu. L’efecte…

Los Años Diez fueron un tiempo de crisis para la democracia liberal, en general, y para su concreción española, más en particular. Durante esta segunda década del siglo, el régimen instaurado en 1978 verificó cómo algunos de sus pilares institucionales se resquebrajaban e incluso se derrumbaban bajo los efectos de una movilización popular con dos grandes epicentros: el 15M y el Procés. Pero si la primera parte de la década fue de irrupción y protagonismo popular en las calles, durante la segunda tuvo lugar un desplazamiento al terreno de las instituciones del gobierno representativo. El efecto del desplazamiento de la…