Quien haya vivido con interés la política española del último medio siglo, conoce o al menos puede identificar con facilidad tres grandes sucesivas olas de movilización social posteriores a la Transición. Estas olas no son difíciles de detectar en sus fases alcistas. En esos días las calles y plazas se llenan de manifestantes, la opinión pública se agita y los alineamientos políticos son puestos en cuestión. ¿Quien no recuerda, por ejemplo, el 14D, Nunca Máis o el 15M? Sobre la experiencia de estos «momentos de locura» (Zolberg) construimos luego la normalidad política del día a día. Más difíciles de recordar,…
Autor: rviejo
Qui hagi viscut amb interès la política espanyola del darrer mig segle, coneix –o almenys pot identificar amb facilitat– tres grans successives onades de mobilització social posteriors a la transició. Aquestes onades no són difícils de detectar a les seves fases àlgides. Aquests dies els carrers i places s’omplen de manifestants, l’opinió pública s’agita i els aliniaments polítics són posats en qüestió. Qui no recorda, per exemple, el 14D, Nunca Máis o el 15M? Sobre l’experiència d’aquests “moments de bogeria” (Zolberg) construïm després la normalitat política del dia a dia. Qui hagi viscut amb interès la política espanyola del darrer…
Si el 23J va ser Sánchez qui va recórrer a aquest comodí, el passat diumenge va ser Rueda, i per extensió Feijóo, qui va gaudir d’aquest avantatge. El moviment tàctic, encara que arriscat, va sortir bé. El dofí Rueda va sortir legitimat de les urnes i Feijóo va poder tornar a Madrid enfortit davant Sánchez i Ayuso. Els líders gallecs del PP, però, encara tenen l’ensurt en el cos. Una setmana abans del 18F, Feijóo havia informat en privat a un grup de mitjans que havia temptejat la possibilitat de l’amnistia. Va fer esclatar el motor de la seva estratègia. Aquest estrany “tomb”…
Si el 23-J fue Sánchez quien recurrió a este comodín, el pasado domingo fueron Rueda, y por ende Feijóo, quienes disfrutaron de esa ventaja. El movimiento táctico, aunque arriesgado, salió bien. El delfín Rueda salió legitimado de las urnas y Feijóo pudo volver a Madrid reforzado ante Sánchez y Ayuso.A los líderes gallegos del PP, sin embargo, aún les dura el susto en el cuerpo. A una semana del 18-F, Feijóo había informado en privado a un grupo de medios que había tanteado la posibilidad de amnistía, echando por tierra el motor de su estrategia. Este extraño “tropiezo” de Feijóo…
Negri nació en Padua en 1933. Su infancia y adolescencia se vieron marcadas por la omnipresencia de la guerra y la muerte de sus seres queridos. Pero también por un deseo, mayor aún si cabe, de salir adelante y vivir en plenitud. El joven Toni era un estudiante brillante. Como tal, pronto se interesó por la política, sus prácticas y sus ideas. De sus inicios en la GIAC (la juventud católica) pasó al PSI y de este a los círculos operaistas tras vivir una experiencia decisiva en un kibutz de Israel. A principios de los sesenta, como cantaba Dylan, nadie…
Negri va néixer a Pàdua el 1933. La seva infantesa i adolescència van estar marcades per l’omnipresència de la guerra i la mort dels seus éssers estimats. Però també per un desig, encara més gran si cap, de tirar endavant i viure en plenitud. El jove Toni era un estudiant brillant. Com a tal, aviat es va interessar per la política, les seves pràctiques i les seves idees. Dels seus inicis a la GIAC (la joventut catòlica) va passar al PSI i d’aquí als cercles operaistes després de viure una experiència decisiva en un kibbutz d’Israel. A principis dels seixanta,…
La notícia va ser un cop d’efecte mediàtic marca de la casa. La vigília del pont, amb només deu minuts de marge per a la premsa, Podem va anunciar que se n’anava al grup mixt. La informació, crònica d’una mort anunciada des del dia en què es va signar l’acord amb Sumar, només tenia un valor mediàtic: avançar-se a qualsevol previsió. Iglesias, que coneix bé les regles del principat catòdic, es va autoconcedir l’«exclusiva». Un cop més, política en clau d’audiències. L’avançament a dimarts venia a resoldre una triple equació de conjuntura: tapar les dimissions i crisis a Madrid (Jesús…
La noticia fue un golpe de efecto mediático marca de la casa. En vísperas del puente, con apenas diez minutos de margen para la prensa, Podemos anunció que se iba al grupo mixto. La información, crónica de una muerte anunciada desde el día en que se firmó el acuerdo con Sumar, solo tenía un valor mediático: adelantarse a cualquier previsión. Iglesias, que conoce bien las reglas del principado catódico, se autoconcedió la «exclusiva». Una vez más, política en clave de audiencias. El adelanto al martes venía a resolver una triple ecuación de coyuntura: tapar las dimisiones y crisis en Madrid…
Entre les primeres reaccions a la investidura, Cuca Gamarra, cap de files del PP, escrivia el tuit següent: «Sánchez es retrata de nou. “Cal llegir més Maquiavel”, diu». Per als qui hem dedicat hores a l’estudi del pare de la teoria política moderna no hi pot haver sorpresa. Al llarg dels temps, el mestre florentí ha estat injuriat per aquells incapaços de comprendre el gir copernicà que la seva teoria va imprimir a la comprensió de la política. Per si això fos poc, a les mateixes files del PP s’han encarregat de confirmar que la teoria política no és el…
Entre las primeras reacciones a la investidura, Cuca Gamarra, jefa de filas del PP, escribía el siguiente tuit: «Sánchez se retrata de nuevo. “Hay que leer más a Maquiavelo”, dice». Para quienes hemos dedicado horas al estudio del padre de la teoría política moderna no puede haber sorpresa. A lo largo de los tiempos, el maestro florentino ha sido denostado por aquellos incapaces de comprender el giro copernicano que su teoría imprimió a la comprensión de la política. Por si esto fuera poco, en las propias filas del PP se han encargado de confirmar que la teoría política no es…

