La fallada demoscòpica generalitzada en les passades eleccions i més en concret el mal resultat de Vox, seguit de la seva crisi interna, han posat en relleu la insuficiència de la mobilització reaccionària. Tot i la falta d’impuls de l’independentisme català i de l’«esquerra a l’esquerra» del PSOE –fruit de les respectives desafeccions en aquests espais– el temor a un govern dretà ha estat suficient perquè Sánchez hagi conservat la centralitat al tauler polític. Només cal pensar en la solitud de Feijóo –rebutjat en diferent grau i manera per tots els partits al marge de Vox– per adonar-se de la…
Autor: rviejo
L’inesperat avançament de les eleccions generals s’acosta al seu desenllaç: mentre el bloc de la investidura recupera una mica de marge, l’oposició lidera les enquestes. El govern treu pit per la gestió de la legislatura més difícil en dècades (cóvid, guerra, inflació, clima…), però no acaba de convèncer un electorat d’esquerra desencantat. Sánchez, no obstant, es mostra confiat en el suport del seu millor aliat: el règim del 78. Avui es poden guanyar unes eleccions per defecte? Els tres triomfs del PSOE En la història del 78 cap endavant el PSOE ha aconseguit el poder tres vegades. La primera, l’any…
El inesperado adelanto de las elecciones generales se acerca a su desenlace: mientras el bloque de la investidura recupera algo de margen, la oposición lidera las encuestas. El gobierno saca pecho por su gestión de la legislatura más difícil en décadas (covid, guerra, inflación, clima…), pero no acaba de convencer a un electorado de izquierda desencantado. Sánchez, sin embargo, se muestra confiado en el apoyo de su mejor aliado: el régimen del 78. ¿Se pueden ganar hoy unas elecciones por defecto? Los tres triunfos del PSOE En la historia del 78 en adelante el PSOE ha alcanzado el poder en…
Fa cosa d’un any, l’escena política semblava decantada per l’inevitable retorn al poder del Partit Popular. Com si es tractés del reflex invertit del govern de coalició, el PP anunciava el seu retorn acompanyat de Vox. Els populars havien aconseguit superar la crisi. Després d’abocar Ciutadans a l’extinció robant-li quadres i vots, el desgast relatiu de Vox els permetia mantenir-se per sobre del 30% a les enquestes. El PP arrossegava el PSOE en una polarització molt semblant a la d’altres èpoques. Les polèmiques en Igualtat no auguraven res de bo al Govern. En aquell moment, el guió de la política…
En el último pleno del Ayuntamiento, Ada Colau se despidió con la certeza de no volver: “He sido presidenta durante ocho años y está por ver el alcalde y el gobierno que salga el próximo sábado o los próximos meses. En todo caso, seguro que no volveré a presidir el pleno”. La “filla del Guinardó”, antagonista de una oligarquía parapetada contra viento y Tranvía en su endogámico universo “Upper Diagonal”, dejaba el cargo habiendo defendido su proyecto contra las campañas mediáticas y un duro lawfare. Estos días hemos comenzado a leer balances de estos ocho años al frente de Barcelona.…
A l’últim ple de l’Ajuntament, Ada Colau es va acomiadar amb la certesa de no tornar: “He estat presidenta durant vuit anys i està per veure l’alcalde i el govern que surti dissabte que ve o els propers mesos. En tot cas, segur que no tornaré a presidir el ple”. La filla del Guinardó, antagonista d’una oligarquia parapetada contra vent i Tramvia al seu endogàmic univers “Upper Diagonal”, deixava el càrrec havent defensat el seu projecte contra les campanyes mediàtiques i un dur lawfare. Aquests dies hem començat a llegir balanços d’aquests vuit anys al capdavant de Barcelona. A mesura…
Ahir, menys de dotze hores després de l’inapel·lable triomf de les dretes a les eleccions, Sánchez va provocar un tomb complet a l’estat d’opinió en què ens havíem despertat: el 23 de juliol, eleccions generals. Sorpresa absoluta. L’esfera pública en estat de xoc. Lluny d’acceptar amb resignació el resultat d’ahir, el president del Govern envia un missatge contundent: està disposat a treure pit de la gestió i a lluitar pel poder sense que ningú no pugui ni agafar aire (incloses les seves pròpies files). Amb la seva decisió ha agafat per sorpresa propis i estranys; a socis parlamentaris i a…
Preguntes importants, preguntes latents Com és possible que hi hagi una situació semblant? Quina concepció de la funció pública, la gestió de serveis i el reclutament de personal rau en aquests massius concursos-oposició? I a l’externalització de la gestió per empreses multinacionals? És que l’Estat no sap com escollir el funcionariat? Com és que un Govern (independentista!) ho confia a una gran corporació francesa (amb sucursal a Madrid!)? A quina tendència històrica s’inscriuen i a quina concepció d’Estat (i mercat) respon tot això? Era l’única opció o ens hem de replantejar si no s’està operant sota una inèrcia inconscient?…
Preguntas importantes, preguntas latentes ¿Cómo es posible que se haya producido una situación semejante? ¿Qué concepción de la función pública, la gestión de servicios y el reclutamiento de personal subyacen a estos masivos concursos-oposición? ¿Y a la externalización de su gestión por empresas multinacionales? ¿Acaso el Estado no sabe cómo escoger al funcionariado? ¿Cómo es que un Govern (¡independentista!) lo confía a una gran corporación francesa (¡con sucursal en Madrid!)? ¿En qué tendencia histórica se inscriben y a qué concepción de Estado (y mercado) responde todo esto? ¿Era la única opción o hemos de replantearnos si no se está operando…
L’any electoral 2023 es presenta per a l’esquerra com a crònica d’una derrota anunciada. El temps passa i ni de dins ni de fora del govern no s’activa el vot progressista. Els partits de la investidura fa temps que no sumen a les enquestes. El declivi és lent però constant, i l’abstencionisme es consolida. Si persisteix el desencant i la indiferència, el retorn de la dreta es pot donar per segur. Tot i això, no tota l’esquerra ho veu igual. Pel PSOE la derrota podria ser un mal menor. Perdre el govern, sí, però a canvi de restituir la disciplina…
