Autor: saminiyan

En los últimos años han ido surgiendo alternativas al modelo de vivienda hegemónica capitalista, que difícilmente lo hace accesible a un público diverso, que no significa necesariamente amplio, debido a: el elevado precio de mercado de la vivienda, el coste de los suministros básicos, los criterios de evaluación de las agencias inmobiliarias, y la especulación. Entre estas alternativas encontramos la co-vivienda y la masovería, posibles soluciones ante el aumento de los precios del alquiler, y del individualismo arrastrado por la corriente imperante del neoliberalismo, por medio de la comunidad y la optimización de servicios comunes. Un gran ejemplo de este…

Read More

En els darrers anys han anat sorgint alternatives al model d’habitatge hegemònic capitalista, que difícilment el fa accessible a un públic divers, que no vol dir necessàriament ampli, a causa de: l’elevat preu de mercat de l’habitatge, el cost dels subministraments bàsics, els criteris d’avaluació de les agències immobiliàries, i l’especulació. Entre aquestes alternatives trobem el cohabitatge i la masoveria, possibles solucions davant de l’augment dels preus del lloguer, i de l’individualisme arrossegat per la corrent imperant del neoliberalisme, per mitjà de la comunitat i l’optimització de serveis comuns. Un gran exemple d’aquest fenomen són els habitatges en cessió d’ús,…

Read More

“Cuando sales del hospital te das cuenta que nada está adaptado y que nada es tan fácil”, dice medio resignado y convencido Jake. A lo largo de la avenida marítima de Badalona. En el interior de una de las cafeterías, Jake decide que es buen lugar para hacer la entrevista. A pesar de la afluencia de personas que entran y salen del lavabo, ese rincón es el único espacio adecuado para Jake y su silla de ruedas: “Con 35 años tienes esperanza y te piensas que con todas las ventajas tecnológicas podrás hacer muchas cosas, pero después la realidad es…

Read More

“Quan surts de l’hospital t’adones que res està adaptat i que res és tan fàcil”, diu mig resignat i convençut en Jake. Al llarg de l’avinguda marítima de Badalona. Al racó interior d’una de les cafeteries, en Jake decideix que és bon lloc per fer l’entrevista. Malgrat l’afluència de persones que entren i surten del lavabo és l’espai adequat per ell i la seva cadira de rodes: “Amb 35 anys tens esperança i et penses que amb tots els avantatges tecnològics podràs fer moltes coses, però després la realitat és molt més dura, i això et colpeja a la cara.…

Read More

“Arsalan, Zhara, Violet i Shaky no us oblidarem”, són els quatre noms que es dibuixen en una pancarta de color vermell estirada a terra en una de les cantonades de la plaça Tetuan de Barcelona. Transcorreguts uns dies del foc, encara amb el regust de ressaca, d’aquelles que encara avui dia penses quin va ser el pitjor mal, ja són uns quants que s’han acostat a la vora del portal número 20 per fer ofrena de la mare Violet, el pare Shaky, l’Arsalan de tres anys, i la més petita, un nadó de mesos, la Zahara. Rams de flors, peluixos,…

Read More

“Arsalan, Zhara, Violet y Shaky no os olvidaremos”, son los cuatro nombres que se dibujan en una pancarta de color rojo tumbada en el suelo en una de las esquinas de la plaza Tetuan de Barcelona. Transcurridos unos días del fuego, aún con el regusto de resaca, de aquellas que todavía hoy piensas cuál fue el peor mal, ya son unos cuantos que se han acercado al portal número 20 para hacer ofrenda a la madre Violet, el padre Shaky, Arsalan de tres años, y la más pequeña, un bebé de meses, Zahara. Ramos de flores, peluches, una pelota de…

Read More

Mientras Ylenia trabaja en el estand informativo que el Servicio de Inclusión Laboral de ECOM tiene dentro del Salón de la Ocupación de Barcelona, de repente, un hombre vestido de camisa y pantalones tejanos se le acerca para increparla. Ylenia, por un momento, queda fuera de juego. “Fueron tres minutos. Los tres minutos que mi compañera estaba en el baño. Nunca había vivido una situación tan extraña y desagradable en mi lugar de trabajo, y en un espacio tan público”, recuerda Ylenia perpleja todavía por los hechos. Según uno de los últimos informes en materia de género y trabajo, impulsado…

Read More

Ets molt guapa, fas molt bona olor. Quants anys tens? Quina pena veure’t amb cadira de rodes tan jove… Mentre l’Ylenia treballa en un dels estands del Saló de l’Ocupació de Barcelona aquest novembre, de sobte, un home vestit de camisa i pantalons texans se li apropa per increpar-la. L’Ylenia, per un moment, és fora de joc. “Van ser tres minuts. Els tres minuts que la meva companya era al lavabo. Mai havia viscut una situació tan estranya i desagradable en el meu lloc de feina, i en un espai tan públic”, recorda l’Ylenia perplexa encara pels fets. Segons un…

Read More

Una mar calmada. Així es veuen les costes que banyen les Canàries aquest setembre. Aquesta tranquil·litat però, ha tornat a incentivar aquesta tardor les migracions per la ruta canària, una de les més mortals. Si parlem de números, encara que mai representatius, una de cada quatre persones migrants ha arribat a l’arxipèlag en el darrer mes, el que representa un 25% del total d’arribades en el que va d’any. Al mes de setembre s’han superat les 3.000 arribades. Moltes, però, no arriben a ser comptabilitzades. Morts, moltes morts. Naufragis. Malalties en el trànsit i en l’arribada, físiques, i també mentals.…

Read More

Calma chicha. Así vemos el mar Atlántico en las costas que bañan las Canarias este septiembre. El mar calmado ha vuelto a incentivar este otoño las migraciones por la ruta canaria, una de las más mortales. Si hablamos de números, aunque nunca representativos, una de cada cuatro personas migrantes ha llegado al archipiélago durante el último mes, lo que representa a un 25% del total de llegadas en lo que va de año. En el mes de septiembre se han superado las 3.000 llegadas. Muchas, sin embargo, no llegan a ser contabilizadas. Muertes, muchas muertes. Naufragios. Enfermedades en el tránsito…

Read More