Arguineguín, históricamente pueblo pesquero al sur de Gran Canaria. Ahora, lugar de vergüenza y no derecho. Si nos remontamos unos meses atrás, la foto del muelle de Arguineguín era de centenares de personas hacinadas. De agosto a noviembre la llegada de cayucos a bordo de menores, mujeres y hombres de origen magrebí y subsahariano fue constante. Sin duchas, con poca ropa de recambio y comiendo 3 bocadillos al día durante semanas. Según ha descrito el juez del CIE de Barranco Seco, Arcadio Diaz Tejera, la traducción de una política de “recogida” fallida que, siguiendo el ejemplo griego, ha utilizado las…
Autor: saminiyan
Arguineguin, històricament poble pesquer al sud de Gran Canària. Ara, lloc de vergonya i no dret. Si ens remuntem uns mesos enrere, la foto del moll d’Arguineguín era de centenars de persones amuntegades. D’agost a novembre l’arribada de piragües a bord de menors, dones i homes d’origen magribí i subsaharià va ser constant. Sense dutxes, amb poca roba de recanvi i menjant tres entrepans al dia durant setmanes. Segons ha descrit el jutge de CIE de Barranco Seco, Arcadio Diaz Tejera, la traducció d’una política de “recollida” fallida que, seguint l’exemple grec, ha utilitzat les illes com a marc de…
“Quan vaig arribar a Espanya vaig estar molts anys sense treballar, sense fer res. Anava fent fills i ja està. Això em va aïllar. No tenia amigues, només coneixia al meu marit”. Adama és una dona de 37 anys de Guinea Bissau, però amb nacionalitat senegalesa que viu a Barcelona. Quan recorda la seva experiència migratòria, del que més es penedeix és de no haver cregut que podia fer altres coses, conèixer altra gent. “Fins el 2014 no vaig començar a treballar i jo vaig arribar el 2004. Jo pensava, no tinc estudis, tinc nens, què faré? Sentia que no…
“Cuando llegué a España estuve muchos años sin trabajar, sin hacer nada. Iba haciendo hijos y ya está. Eso me aisló. No tenía amigas, sólo conocía a mi marido”. Adama es una mujer de 37 años de Guinea Bissau, pero con nacionalidad senegalesa que vive en Barcelona. Cuando recuerda su experiencia migratoria, de lo que más se arrepiente es de no haber creído que podía hacer otras cosas, conocer otra gente. “Hasta 2014 no empecé a trabajar y yo llegué en 2004. Yo pensaba, no tengo estudios, tengo niños, ¿qué haré? Sentía que no tenía nada que ofrecer y encima…
“Después de hacer temporadas aquí y allá y ver el trato y las condiciones me harté y me sindiqué”, explica Pol, antiguo temporero para varias empresas y viveros del Maresme. Los días previos a la Diada de Sant Jordi los motores van a todo trapo. Entre el 10 y 22 de abril el ritmo en las fincas e invernaderos es frenético, y el desgaste de los trabajadores se acentúa cada jornada. En la zona del Baix Maresme, más de un centenar de personas que, en su mayoría, son contratadas para el empaque y producción en serie de la rosa cortada,…
“Després de fer temporades aquí i allà i veure el tracte i les condicions em vaig fartar i vaig sindicar-me”, explica el Pol, antic temporer per diverses empreses i vivers del Maresme. Els dies previs a la Diada de Sant Jordi els motors van a tot drap. Entre el 10 i 22 d’abril el ritme a les finques i hivernacles és frenètic, i el desgast dels treballadors s’accentua a cada jornada. A la zona del Baix Maresme, més d’un centenar de persones que, en la seva majoria, són contractades per l’empaquetatge i producció en sèrie de la rosa tallada, viu…
