Els rics se’n riuen dels pobres. No descobreixo pas Amèrica. Ho explica Owen Jones en el seu famós llibre “Chavs. La demonització de la classe obrera”, però el fenomen és històric. La qüestió de classe -i de la pobresa, al cap i a la fi-, s’ha amagat darrere de dues estratègies: el presumpte eixamplament de la classe mitjana i l’endolciment de la desigualtat. A nivell d’identificació individual, una gran capa de la població ha interioritzat els anhels i les aspiracions de la classe mitjana -un constructe indefinit i expressament difús-. Les dades, en canvi, mostren el contrari: a l’Estat espanyol…
Autor: sfalcon
Los ricos se ríen de los pobres. No descubro América. Lo ilustra Owen Jones en su famoso libro “Chavs. La demonización de la clase obrera”, pero el fenómeno es histórico. La cuestión de clase –y la pobreza, a fin de cuentas-, se ha escondido tras dos estrategias: el presunto ensanchamiento de la clase media y la edulcoración de la desigualdad. A nivel de identificación individual, una gran capa de la población interioriza los anhelos y las aspiraciones de la clase media –un constructo indefinido y expresamente difuso-. Los datos, en cambio, muestran lo contrario: en el Estado español 11,8 millones…
Un dels objectius dels sistemes presidencialistes és generar tendències centrípetes; fer bascular el sistema d’elecció del cap d’Estat i de govern cap a la moderació i la competència per un espai central comú. Així passa a la major part dels països d’Amèrica Llatina, on els candidats i candidates en primera volta acostumen a defensar un programa polític de màxims, que queda matisat per una segona volta on es llancen a la conquesta del centre polític. Recentment, això ha succeït a Equador, on Guillermo Lasso va matisar moltes de les seves propostes per vèncer al segon torn al candidat correísta Andrés…
Uno de los objetivos de los sistemas presidencialistas es generar tendencias centrípetas; hacer bascular el sistema de elección del jefe de Estado y de gobierno hacia la moderación y la competencia por un espacio central común. Así pasa en la mayor parte de los países de América Latina, donde los candidatos y candidatas en primera vuelta acostumbran a defender un programa político de máximos, que queda matizado por una segunda vuelta donde se lanzan a la conquista del centro político. Recientemente, esto ha sucedido en Ecuador, donde Guillermo Lasso matizó muchas de sus propuestas para vencer en el segundo turno…
El otro día mantuve un intercambio de mensajes en Twitter con Ignacio Molina, investigador senior del Real Instituto Elcano y profesor de Ciencia Política de la Universidad Autónoma de Madrid. Siempre es interesante leer a personas que, al margen de su mirada particular, aportan argumentos y razonan sus puntos de vista –especialmente en tiempos de odio e inmediatez tuitera-. En mi opinión, Molina cumple con este requisito y, tal vez por eso, me sorprendió su valoración express de los resultados del último barómetro del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Decía Molina en su mensaje en twitter: “Solo un 19,7% de los…
L’altre dia vaig mantenir un intercanvi de missatges a Twitter amb Ignacio Molina, investigador sènior del Real Institut Elcano i professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid. Sempre és interessant llegir a persones que, al marge de la seva mirada particular, aporten arguments i raonen els seus punts de vista -especialment en temps d’odi i immediatesa tuitaire-. Al meu entendre, Molina compleix amb aquest requisit i, potser per això, em va sorprendre la seva valoració express dels resultats de l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Deia Molina en el seu missatge a twitter: “Només un…
Ja sabeu com són els títols, que han de resumir breument un sentiment i una idea clara. No és odi ben bé el que sento per la generació del baby boom, però sí tinc la sensació que són els culpables de la major part de problemes que afecten les generacions més joves. Òbviament, és una generalització, perquè la majoria dels membres d’aquesta generació boomer simplement s’han dedicat a treballar 50 anys de la seva vida i amb prou feines s’han pagat un habitatge i han pogut garantir que els seus fills estudiessin. Esforç i resultats. Aquesta mal anomenada “cultura…
Ya sabéis cómo son los títulos, que deben resumir brevemente un sentimiento y una idea clara. No es odio exactamente lo que siento por la generación del baby boom, pero sí tengo la sensación que son los culpables de la mayor parte de problemas que afectan las generaciones más jóvenes. Obviamente, es una generalización, porque la mayoría de los miembros de esta generación boomer simplemente se han dedicado a trabajar 50 años de su vida y apenas han podido pagarse una vivienda y garantizar que sus hijos estudiaran. Esfuerzo y resultados. Esta mal llamada “cultura del esfuerzo” ha impregnado…
Catalunya va votar al febrer la composició del Parlament. Ho va fer després d’una legislatura certament infèrtil, marcada per la lluita contra la pandèmia i que va acabar sense President. El llarg desenllaç de l’anterior legislatura no va ajudar a millorar les relacions entre els dos socis de govern: Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. El resultat de les eleccions va situar a la formació d’esquerres lleugerament per sobre del seu soci liberal, obrint les portes a una reedició del pacte de govern però aquesta vegada amb els rols canviats: Aragonès ocuparia la presidència i algú de Junts assumiria la…
Catalunya votó en febrero la composición del Parlament. Lo hizo después de una legislatura ciertamente infértil, marcada por la lucha contra la pandemia y que acabó sin President. El largo desenlace de la anterior legislatura no ayudó a mejorar las relaciones entre los dos socios de gobierno: Junts per Catalunya y Esquerra Republicana. El resultado de las elecciones situó a la formación de izquierdas ligeramente por encima de su socio liberal, abriendo las puertas a una reedición del pacto de gobierno pero esta vez con los roles cambiados: Aragonès ocuparía la presidencia y alguien de Junts asumiría la vicepresidencia. Este…
